El consens dels economistes apunta a la necessitat que Espanya dugui a terme una reforma fiscal "coherent, intensa i planificada", segons es recull l'informe La reforma fiscal. Elements clau del sistema tributari. El conjunt d'estudis que el configuren apunta també que els canvis han de ser integrals i profunds, i que haurien de prendre's amb una certa celeritat. Coincideixen en aquesta anàlisi diversos autors que han participat en l'últim número de la Revista Econòmica de Catalunya, que difon el Col·legi d'Economistes de Catalunya, a l'hora d'abordar la situació de la fiscalitat a Espanya.
Els experts, en línies generals, destaquen el paper redistributiu dels gravàmens i entenen que no es tracta que tots i cada un dels impostos siguin progressius, sinó que el sistema fiscal en el seu conjunt tingui un efecte progressiu sobre els ciutadans. En aquest sentit, destaquen la progressivitat de l'Impost sobre la Renda de las Personas Físicas (IRPF) per ser el més redistributiu i, alhora, el que té un pes recaptatori més elevat. Mentre que l’impost de societats i les cotitzacions socials tenen un efecte molt reduït en la reducció de la desigualtat, així com l’impost de patrimoni que té un efecte insignificant. També apunten que l’IVA i l’ITP són regressius i incrementen la desigualtat, com també els impostos especials.
El director de la Revista Econòmica de Catalunya, Guillem López Casasnovas ha assenyalat durant la presentació aquest dimarts que “sovint al sistema fiscal se li demanen massa coses”, però ha posat l’èmfasi en “la necessitat d’una reforma íntegra i completa per bé de la coherència, contra els pegats i les improvisacions”. També ha afegit que “la capacitat recaptatòria està limitada pel gap fiscal, volgut en alguns impostos, i pel frau fiscal prevalent en una societat que no s’acaba de creure les seves obligacions més cíviques”.
Les diverses aportacions dels economistes es complementen amb un parell d'articles que recullen l'opinió dels assessors fiscals sobre el sistema impositiu. Aporten una visió crítica sobre això per tal com consideren que el sistema fiscal "va a pitjor a Espanya perquè cada vegada se sotmet a una legislació més complexa i les actuacions de l'Administració Tributària amb cada vegada més dures", en declaracions de José María Durán Cabré, coordinador de la Revista Econòmica de Catalunya, durant la presentació de l'informe. Es fixen a més els assessors fiscals en què augmenten les deslocalitzacions a l'estranger i s'intensifiquen els canvis entre comunitat autònoma per motius fiscals.
Els assistents a la presentació pública de l'informe van comptar amb la participació de Xavier Labandeira Villot, catedràtic d'Economia a la Universitat de Vigo (UV) i membre del Comitè de Persones Expertes per a l'Elaboració del Llibre Blanc sobre la Reforma del Sistema Tributari Espanyol. En la seva intervenció, Labandeira va analitzar i va ser molt crític sobre l'efectivitat dels paquets de mesures compensatòries per respondre a les conseqüències econòmiques i socials de la crisi energètica que ha aplicat el Govern central.
Referent a això, i sobre la revisió que de les mateixes té previst realitzar l'Executiu en les pròximes setmanes, Labandeira va defensar les propostes que es recullen al Llibre Blanc -del qual és coautor juntament amb José María Labeaga i Xiral López-Otero (UNED)- per dissenyar polítiques més centralitzades, que no estiguin vinculades a una finalitat concreta i que siguin per a mitjà i llarg termini. És a dir, Labandeira considera que la bonificació dels combustibles, el xec compensatori de 200 euros a les famílies amb menys recursos o el bo social per al consum elèctric no són del tot desencertades, però estan mal dissenyades perquè es tracta de subsidis per al curt termini i molt costosos per a les arques espanyoles: al voltant del 3% del PIB, percentatge que en termes relatius és dels més alts dels països de la UE.
El catedràtic va manifestar que l'anàlisi que inclou la Revista sobre aquest tema deixa clar com a vegades aquest tipus de mesures són fins i tot contraproduents i va citar en concret que queda demostrat que la bonificació als carburants ha incrementat el consum de la gasolina, en lloc de reduir-lo, com era el seu propòsit. També assenyala la importància que en el futur, i per tal d’afavorir la transició cap a una economia baixa en carboni, les mesures compensatòries no estiguin relacionades amb els consums energètics, així com que es dirigeixin només a les llars amb una menor capacitat econòmica per tal de limitar el cost recaptatori i garantir la progressivitat de les mesures.
L'últim volum del Col·legi d'Economistes inclou 8 articles a càrrec de 14 autors i autores diversos aspectes relacionats amb elements de l’estructura del sistema fiscal com ara la dualitat de l’impost sobre la renda, la reforma del sistema de cotització dels treballadors autònoms, el paper redistributiu dels impostos i el canvi climàtic i la fiscalitat. També aborda qüestions relacionades amb l’Administració i el compliment dels impostos: la digitalització i el compliment fiscal, l’opinió pública espanyola sobre la fiscalitat i l’opinió dels economistes assessors fiscals.
Entre els vuit articles publicats, l'economista de CaixaBank Research, Javier García Arenas, mostra amb dades com la pressió fiscal a Espanya és inferior en cinc punts percentuals a la mitjana ponderada dels països de la UE-27. Malgrat aquesta realitat, l'autor apunta al fet que apropar-se a la mitjana de la recaptació de la UE "no hauria de ser una raó per se", que només s'hauria de fomentar si es vol elevar el nivell de despesa pública al de la mitjana europea. L'anàlisi també recull que la diferència més important entre Espanya i l'Europa dels 27 es deixa notar en els impostos indirectes, per tal com el tipus impositiu sobre el consum és el més baix de la UE. En el seu conjunt, Espanya té uns ingressos fiscals menors en IRPF i en cotitzacions socials.
Per la seva part, Carlos Díaz Caro, de la Universitat d'Extremadura, analitza l'impost sobre la renda de les persones físiques dual, que va entrar en vigor el 2007, i adverteix d'alguns dels riscos sobre la seva progressivitat i equitat horitzontal.
També han participat en el número 86 de la Revista Joan-Ramon Rovira i Jaume Martí, del servei d'estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona, amb un treball sobre la recent reforma del sistema de cotitzacions dels treballadors autònoms. Asseguren que el dèficit per autònom es mantindrà pràcticament inalterat amb la reforma, de tal manera que no millora de forma apreciable la sostenibilitat pressupostària del sistema. En el mateix s'afirma que incrementar el tipus de cotitzacions aplicades sobre els autònoms per equiparar el sistema amb el règim general és una solució massa "simplista" per a un problema complex que tampoc no respon de forma satisfactòria als criteris d'eficiència i equitat.
L’acte de presentació de la Revista Econòmica de Catalunya 86 també ha comptat amb la intervenció final de la secretària d’Hisenda de la Generalitat de Catalunya Marta Espasa, que ha subratllat la “solidesa i solvència” de propostes acadèmiques com la Revista Econòmica de Catalunya, “que ens permetin avançar cap al disseny d’una veritable reforma fiscal”. Per a Espasa, aquesta reforma “integral” ha de passar necessàriament per un nou sistema fiscal “modern, eficaç i innovador” que pugui donar resposta a “l’envergadura i la complexitat dels reptes del segle XXI”, com són l’augment de les desigualtats, la sostenibilitat de l’estat del benestar amb una població cada vegada més envellida, el canvi o l’emergència climàtica, la globalització, la digitalització i l’evasió o el frau fiscal.
Per exemple, segons ha explicat la secretària d’Hisenda del Govern català, el sistema fiscal espanyol és lleugerament progressiu, però molt poc efectiu en la reducció de les desigualtats de renda. En aquest sentit, cal plantejar un nou sistema fiscal on, d'una banda, es reformulin els principals impostos vigents actualment “de manera que millorin els objectius recaptatoris i redistributius de la riquesa”; i, de l’altra, “hi juguin un paper important els impostos més innovadors” que, com ha fet Catalunya amb els seus tributs propis “tenen com a missió corregir les externalitats negatives de caràcter mediambiental, social i de salut”, ha conclòs.