L'edat efectiva de jubilació ha pujat 1,1 anys a l'última dècada i ha arribat als 65,2 anys el 2024 a causa de l'augment de treballadors que es retiren a l'edat ordinària, després de la disminució de les jubilacions anticipades involuntàries que van créixer durant els anys de la crisi financera pels acomiadaments.
El 2015, un 19,2% de les altes inicials de jubilació es corresponien amb anticipades involuntàries, mentre que el 2023 aquest percentatge havia baixat fins al 4,4%.
Segons les últimes dades disponibles de la Seguretat Social, fins al maig d'aquest any s'havien jubilat 138.139 persones, de les quals el 70% (96.761 persones) ho van fer a l'edat ordinària o superior amb una mitjana de 66 anys, davant el 30% (41.398 persones) que es va retirar de forma anticipada amb una mitjana de 63,2 anys.
Des de 2013, està pujant progressivament l'edat ordinària de jubilació, que arribarà el 2027 els 67 anys per als qui no tinguin 38 anys i mig cotitzats, mentre que els qui acumulin aquell període de cotització podran continuar retirant-se amb el 100%de la pensió als 65 anys.
L'edat ordinària o legal de jubilació està fixada per a 2024 en 66 anys i 6 mesos per als qui tinguin menys de 38 anys cotitzats, i en els 65 anys per als qui assoleixen aquell període de cotització. L'edat a què es permet la jubilació anticipada és sempre dos anys menys de l'edat legal vigent per a la voluntària (64 anys i 6 mesos el 2024, que seran 65 anys el 2027) i quatre anys menys per a la forçosa.
La reforma de pensions de 2021, que es va completar dos anys després, té entre els seus objectius augmentar l'edat mitjana efectiva quan s'abandona el mercat laboral, que serà als 66 anys i mig el 2050. Per aconseguir aquest acostament de l'edat real a l'edat legal, la reforma va desincentivar la jubilació anticipada voluntària per evitar que els treballadors s'acullin a aquesta modalitat tot just arribar a l'edat que ho permet, augmentant la penalització (coeficient reductor) els dos primers mesos i abaixant-lo a partir del tercer. També es va incrementar per als tres mesos previs a arribar a l'edat legal de jubilació, perquè pugui valer la pena mantenir-se ocupat i poder cobrar el 100% de la pensió.
A més es va recompensar la jubilació demorada, amb un augment del 4% sobre la pensió per cada any complet que es cotitzi després de complir l'edat ordinària o amb una quantitat fixa per any cotitzat que es cobrarà en un pagament únic una vegada s'accedeixi a la jubilació.
Aquesta modalitat suposava fins al 2021 menys del 5% el total de les noves altes anuals, però va pujar al 5,4% el 2022, al 8,1% el 2023 i al 10,2% amb dades fins al maig de 2024 (14.088 altes incials). La jubilació anticipada voluntària va passar a tenir més pes que la forçosa el 2019, quan va assolir el 15,7% de les noves altes en el sistema, una taxa que va arribar al 19,2% l'any de la pandèmia, al 19,9% el 2021 i al 20,5% el 2022. El 2023 va baixar al 19% i a maig de 2024 suposa el 16,6%, amb 22.949 altes inicials.