Un de cada cinc espanyols (20,4%) està en risc de pobresa, el que suposa una reducció d'un 1,3 punts percentuals (21,7% el 2020) respecte a l'any 2021, segons les dades de l'Enquesta de condicions de vida de l'INE publicada aquest dilluns. Juan Carlos Llano, director d'estudis d'EAPN-és, una xarxa europea que agrupa a les principals ONG que combaten la pobresa, ressalta ON ECONOMIA que es tracta del descens més gran de la taxa de pobresa des que hi ha registres i col·loca la pobresa en els nivells de 2008 (20,4%). Al contrari, l'alça més gran es va donar el 2013, quan la pobresa augment en 1,8 punts i es va col·locar en el 22,2% de la població espanyola, encara que el màxim de la sèrie s'ha assolit el 2015 (22,3%)
"La taxa de pobresa es col·loca en el percentatge que hi havia a Espanya abans de la crisi financera, per la qual cosa es pot concloure que s'ha recuperat tot el que ha augmentat en les dues últimes crisis", comenta Llano. Segons l'opinió d'un dels experts de pobresa més grans a Espanya, la forta reducció de l'any passat es deu fonamentalment a la política d'ajuts públics, arran del Covid. El risc de pobresa és un indicador relatiu que mesura desigualtat, no la pobresa absoluta, sinó quantes persones tenen ingressos baixos en relació amb el conjunt de la població. Per grup d'edat, la taxa de risc de pobresa es va reduir un punt per als menors de 16 anys i 1,9 punts per al grup d'edat de 16 a 64 anys. Al contrari, va pujar 1,2 punts per a les persones de 65 i més anys, segons l'INE.
L'ingrés mitjà per persona, amb dades referides a 2021, va assolir els 13.008 euros de mitjana nacional, xifra un 6,0% superior a la registrada l'any precedent, encara que cal tenir en compte el que hauria suposat un augment del poder adquisitiu de gairebé 3 punts tenint en compte que la inflació aquell any va ser del 3,1%. Seguint els criteris de Eurostat, el llindar de risc de pobresa es fixa al 60% de la mitjana dels ingressos per unitat de consum de les persones. Per tant, en créixer els ingressos per persona també augmenta el llindar de risc de pobresa. El 2022 el llindar de risc de pobresa per a les llars d'una persona (calculat amb les dades d'ingressos de 2021) es va situar en 10.088 euros, un 5,8% més que l'estimat l'any anterior. En llars compostes per dos adults i dos menors de 14 anys, l'esmentat llindar va ser de 21.185 euros.
Diferències per comunitats autònomes
Els ingressos mitjans anuals més elevats (el 2021) es van donar a País Basc (16.427 euros per persona), la Comunitat Foral de Navarra (15.970) i la Comunitat de Madrid (15.695). Per la seva part, els més baixos es van registrar en Extremadura (10.133 euros per persona), Regió de Múrcia (10.632) i Andalusia (10.703). Respecte a les taxes de risc de pobresa, les més elevades es van donar a Extremadura (30,0%), les Canàries (29,4%) i Andalusia (29,1%). La Comunitat Foral de Navarra (10,9%) i País Basc (12,2%) van presentar les taxes de risc de pobresa més baixes.
Tenint en compte que la reducció de la pobresa està lligada als ajuts públics posades en marxa per pal·liar, també el 2021, la pandèmia, els descensos més grans s'han produït en aquelles comunitats on les taxes són per sobre de la mitjana nacional. Així, el descens més gran es produeix en termes percentuals a Andalusia, la taxa de pobresa del qual es va reduir en un any 3,2 punts percentuals, encara que segueix en el 29,1%, nou punts per sobre de la mitjana nacional). La segona baixada més gran es va donar a la Comunitat Valenciana, on el risc de pobresa cau 2,8 punts percentuals, al 22,3% dels residents del territori), i la tercera baixada 2,3 punts percentuals, encara que segueix amb la taxa més gran d'Espanya, el 30%. Cas atípic s'ha donat a Galícia, on es redueix un 2,2 punts, encara que està per sota de la mitjana, en un 18%.
En les comunitats "més riques" s'ha produït fins i tot va augmentar la pobresa respecte a 2020, encara que segueixen encara lluny de la mitjana nacional. Així, en la Comunitat Foral de Navarra, el 2021 la taxa es va incrementar un 1,1 punts percentuals, encara que segueix en el nivell més baix de les 17 comunitats autònomes, un 10,9%. També va incrementar la pobresa a les Canàries, un punt percentual, possiblement per l'impacte en el turisme dels confinaments de 2021, malgrat ser un dels territoris amb més taxa de pobresa d'Espanya, el 29,4%. La pobresa també augment a La Rioja, mig punt percentual), fins al 16,6% de la seva població i al País Basc la taxa no es mou, un 12,2%, la segona més baixa després de Navarra. En el cas de Catalunya, la taxa es va reduir en un any tres dècimes, a un 14,5% (5,9 punts percentuals per sota de la mitjana d'Espanya) i a la Comunitat de Madrid, encara que la pobresa es va reduir en dues dècimes, segueix lleugerament per sobre de Catalunya, amb un 14,8% de la població.