El Banc Central Europeu ha trencat amb l'opinió del 75% dels líders empresarials que consideren que l'economia entrarà en una fase recessiva el 2023. Una de les notícies que ens va deixar en la jornada d'ahir el Fòrum Econòmic Mundial celebrat a Davos és que la majoria dels executius de les grans empreses veu un empitjorament de la conjuntura econòmica durant 2023. Es tracta d'un pensament que es va gestant des de mitjans de l'anterior curs, quan van començar a veure's decreixements en les economies de diverses nacions.

No hi ha dubte que el pessimisme continua copant l'economia global. I és que, el mercat segueix immers en una etapa d'enduriment monetari a causa d'una inflació que, a diverses regions de transcendència econòmica, continua sent incessant. Malgrat això, aquest matí, Mario Centeno, governador del Banc de Portugal i membre de Consell del Banc Central Europeu, veu probable que el creixement econòmic del quart trimestre de 2023 sigui positiu.

Tots els empresaris veuen un "creixement feble" de l'economia

D'aquesta forma, l'opinió del membre del consell de l'organisme bancari europeu dista de les previsions que donaven en la jornada d'ahir la majoria dels líders empresarials. Un informe del mateix Fòrum revelava que, a Europa, la totalitat dels executius enquestats entreveia un creixement econòmic "feble o molt feble" de l'eurozona al llarg de 2023. I és que, malgrat el pensament de Centeno, les empreses europees es continuen movent en un escenari pessimista, marcat per les contínues alces de tipus, que el BCE ha assegurat que continuaran duent-se a terme en els primers compassos del curs.

En la mateixa línia, l'eurozona encara manté uns nivells d'inflació superiors al 9%. Tot això havent-se dut a terme quatre pujades de tipus d'interès el 2022, les quals han deixat les taxes sobre el 2,50%, el nivell més elevat des de desembre de 2008.

Malgrat la conjuntura econòmica de la zona euro, i a les opinions dels executius de les empreses, el governador del Banc de Portugal ha expressat aquest matí en un col·loqui del Fòrum que "les empreses estan ara molt millor preparades que el 2019 per fer front a la crisi; l'endeutament és menor, i la zona euro no està tan fragmentada com en anteriors crisis".

El BCE mira de prop a la crisi energètica

Després d'això, el membre del Consell del Banc Central Europeu ha comentat que després de superar amb relatiu èxit la crisi de la Covid-19, "Europa està ara molt més exposada que altres regions del món a la crisi energètica". Aquest ve sent un dels principals problemes del Vell Continent. De fet, amb l'origen de la guerra entre Rússia i Ucraïna, els preus energètics van començar a créixer, al mateix temps que ho van fer els de les matèries primeres. Entre elles, el valor del gas ha afectat l'alça dels preus de la llum a Europa.

De la mateixa manera, els talls de subministrament de gas duts a terme per Rússia han posat en un compromís a diverses nacions europees dependents (energèticament) del país presidit per Vladimir Putin. Tot això ha inflat el preu de l'energia, encara que la situació actual està més controlada que la que els experts entreveien el setembre passat.

Com fos, la crisi energètica encara continua pesant sobre les economies europees. A més d'això, el moment actual, marcat per la incessant inflació i les contínues pujades de tipus, no ajuden a veure un creixement econòmic a Europa.

La importància del mercat laboral

Per a Centeno, el mercat del treball és clau, i "no és només una qüestió d'emigració", sinó de començar "des del parvulari" a preparar els joves per a un mercat laboral que no s'assemblarà en res a l'actual. Arran de l'ocupabilitat, el president de Credit Suisse, Axel Lehmann, ha assenyalat que els llocs de treball del futur immediat seran per al que tingui "molta població jove molt preparada", previsiblement procedent d'Àsia, però també de l'Àfrica.

L'opinió de Centeno (BCE) sobre l'economia europea dista de la que els empresaris de les grans companyies van mostrar ahir a través de les enquestes del Fòrum Econòmic Mundial de Davos i de les realitzades per empreses com PwC. En elles es va poder veure el pessimisme que els líders empresarials veuen sobre la conjuntura econòmica europea. De fet, l'enquesta realitzada per PwC té els pitjors resultats dels últims dotze anys, i contrasta amb l'optimisme mostrat el 2021 i 2022.

Cal veure com evoluciona l'economia europea. A priori, tot apunta que l'escenari econòmic serà més restrictiu que el del passat exercici. El Banc Central Europeu ha deixat clar que continuaran elevant els tipus d'interès fins i tot abastar l'objectiu de l'IPC al 2%. Ara com ara, i en espera de les dades de la inflació de l'eurozona, les quals coneixerem demà 18 de gener, Europa està lluny de l'equilibri dels preus. Veurem si en el quart trimestre hi ha un "creixement positiu", tal com opina Centeno o, al contrari, l'economia va pel camí que creuen els líders empresarials.