El Consell de Ministres aprovarà aquest dimarts 27 de desembre el tercer paquet d'ajuts per pal·liar les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna, que entrarà en vigor l'1 de gener i recollirà mesurades per fer front a l'escalada dels preus dels aliments.

Després de la qual serà l'última reunió del Consell de Ministres de 2022, està previst que el mateix president del Govern, Pedro Sánchez, comparegui davant dels mitjans de comunicació per explicar el paquet de mesures anticrisi i per fer balanç d'un any marcat per la guerra iniciada per Vladimir Putin a Ucraïna i per l'escala, a nivells històrics, dels preus després de l'esclat del conflicte.

Malgrat que en els últims mesos Espanya ha aconseguit moderar la pujada de preus i ja és el país amb el nivell d'inflació més baix de la zona euro, l'Executiu ha decidit impulsar un tercer paquet de suport per fer front a la conjuntura actual, en el qual s'inclourà la pròrroga d'algunes de les mesurades actualment en vigor i que expiren el 31 de desembre i altres de noves relacionades, principalment, amb la cistella de la compra.

A més, el mateix Pedro Sánchez va avançar fa uns dies que aquest nou paquet de mesures també inclourà un suport a la indústria gasintensiva i ceràmica.

Rebaixa de l'IVA de la cistella de la compra

Una de les iniciatives noves que més força cobra per incloure en el decret llei que serà aprovat pel Consell de Ministres de dimarts vinent és la rebaixa l'IVA a determinats productes de la cistella de la compra, amb l'objectiu d'esmorteir l'impacte de l'alça de la inflació.

Fonts coneixedores de les negociacions han explicat a Europa Press que estan obertes totes les possibilitats, si bé la que, pel que sembla, té més opcions de tirar endavant és la rebaixa de l'IVA en alguns aliments que tenen una fiscalitat del 10%, entre ells el pescat, i que podria baixar al 4%.

L'IVA de l'alimentació a Espanya varia entre el tipus reduït (10%) i el superreduït (4%). Es consideren productes d'alimentació aquells que poden servir com a aliment per a humans o animals.

Tots aquests productes estan subjectes al 10% de l'IVA, tret d'aquells que es consideren aliments de primera necessitat com la llet, els ous, les fruites i verdures, el pa o els llegums, que es graven, amb el tipus superreduït del 4% i que no poden beneficiar-se d'un tipus menor, tret que el Govern decidís eliminar l'IVA per a aquests productes.

No obstant això, hi ha certs aliments que no s'enquadren en cap d'aquestes categories, com les begudes ensucrades o alcohòliques, a què se'ls aplica el tipus general de l'IVA del 21%.

A més de la rebaixa de l'IVA, la líder de Podemos, Ione Belarra, va avançar fa uns dies que el seu espai negocia amb el PSOE, dins de la pròrroga del decret de mesures anticrisi, un xec ajuda d'al voltant de 300 euros per alleujar el cost de la cistella de la compra, que beneficiarà al voltant de vuit milions de persones.

Pròrroga de les mesures ja en vigor

Encara que l'Executiu no ha contemplat gairebé cap mesura de pròrroga en els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) de 2023 per respondre a les conseqüències de la guerra a Ucraïna, fonts del Ministeri d'Hisenda assumeixen que se n'hauran de prorrogar "bastantes de mesurades" actualment en vigor.

L'única excepció que s'inclou en els comptes públics del proper any és la gratuïtat dels bitllets de Rodalies i Mitja Distància per a viatgers freqüents, que suposaran uns 660 milions d'euros al llarg de l'exercici.

Entre les mesures que ja s'han confirmat que es prorrogaran destaca el límit del 2% per a l'actualització de les rendes de lloguer i la pujada del 15% de les pensions no contributives, després de l'acord del Govern amb EH Bildu per aconseguir el seu suport als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) de 2023.

En matèria fiscal, el Govern va impulsar una bateria de mesures destinades a contenir la pujada de preus a la factura de llum. Destaca la baixada de l'IVA del rebut de la llum del 10% al 5%, que s'aplica als consumidors, empreses o particulars, amb una potència contractada de fins i tot 10 quilowatts, l'aplicació del tipus impositiu del 0,5% de l'Impost Especial sobre l'Electricitat, i la pròrroga de la suspensió temporal de l'Impost sobre el valor de la producció de l'energia elèctrica.

Totes aquestes rebaixes fiscals dirigides a moderar les pujades en el preu de l'electricitat van suposar entre gener i octubre una minva dels ingressos tributaris respecte a l'any passat de 6.436 milions, segons l'última dada actualitzada per l'Agència Tributària al seu informe mensual de recaptació.

Es pot recordar també que al segon paquet de mesures aprovat al juny, el Govern va incloure l'increment transitori del 15% de l'Ingrés Mínim Vital, la prohibició de la suspensió del subministrament d'energia elèctrica, gas i aigua, una ajuda directa de 200 euros per a assalariats, autònoms i aturats inscrits en les oficines d'ocupació que resideixin en llars amb una renda inferior als 14.000 euros i la congelació del preu màxim de la bombona de butà fins i tot final d'any en 19,55 euros.

El descompte de la gasolina, en l'aire

Una de les mesures més qüestionades està sent la pròrroga de la bonificació de 20 cèntims al litre de combustible. Encara que el Govern no ha deixat totalment clar què és el que succeirà amb aquest descompte, la vicepresidenta primera i ministra d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, ha reconegut que es tracta d'una mesura controvertida pel seu impacte fiscal i per beneficiar qui té cotxe i no les classes més vulnerables.

A més, Calviño ha assenyalat que aquest descompte ha estat una mesura "molt qüestionada" perquè no incentiva l'estalvi en el consum dels carburants, i l'ha contraposat a la bonificació del transport públic --trens de Rodalies i Mitja Distància per a passatgers recurrents--, que ha qualificat d'eina "estrella" i que per això s'estendrà durant tot l'any 2023.

Per això, la responsable econòmica del Govern ha obert la porta a "centrar-lo als sectors que es poden veure més afectats", entre els quals ha esmentat el transport, l'agricultura, la ramaderia i la pesca. "El que estem veient és si es pot eliminar aquesta bonificació per a tothom i mantenir-la només en aquells sectors per als quals sigui necessària", va afirmar recentment.