La Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres (RACEF) celebrarà eleccions a la presidència al desembre. Es tracta de l'única reial acadèmia amb seu a Barcelona perquè totes les altres estan domiciliades a Madrid. Des de fa més de dues dècades està encapçalada per Jaume Gil Aluja, que aquest setembre complirà 87 anys. Encara no anunciat si es presentarà a la reelecció, si bé que els acadèmics consultats ho donen per descomptat.

Com a vicepresident hi ha Isidre Fainé, president de Criteria i de la Fundació La Caixa, i entre els seus acadèmics numeraris apareixen altres il·lustres veterans de l'economia com César Alierta (expresident de Telefónica), Manuel Pizarro (que ho va ser d'Endesa), Joan Hortalà (ex de la Borsa de Barcelona), Amparo Moraleda (actual consellera de CaixaBank, Airbus, Vodafone, Solvay o Faurecia), l'exministre Manuel Castells o l'exconseller Antoni Castells.

Tal com estableixen els estatuts d'aquesta reial acadèmia, el mes de desembre de cada any es renoven part dels càrrecs. Aquesta vegada toca l'elecció del president i de l'interventor. Des de la secretaria precisen que encara no s'ha convocat la junta electoral, però que se celebrarà al desembre tal com està previst. Aquestes fonts indiquen que no recorden si alguna vegada s'ha presentat més d'un candidat a president, però postil·len que "sembla que no".

Fonts acadèmiques asseguren que abunden els crítics contra Gil Aluja si bé no estan organitzats. En els últims tres anys s'ha produït una successió de polèmiques que han generat un creixent malestar intern. Un històric indica que "hi ha acadèmics descontents amb el president però ningú que lideri l'oposició".

Nou curs

El nou curs acadèmic s'obrirà el proper 19 d'octubre amb un discurs d'Ignacio Garralda, president i conseller delegat de Mútua Madrilenya, que serà investit acadèmic d'honor. A diferència dels numeraris, amb veu i vot, els d'honor només tenen dret a prendre la paraula encara que, al cap d'un temps, solen acabar de numeraris. Precisament, la incorporació de Garralda ha aixecat certes suspicàcies.

Amb la col·laboració de la RACEF, l'any passat es va posar en marxa la Càtedra Universitat de Barcelona-Fundació Mútua Madrilenya sobre sostenibilitat empresarial. La seva directora és la catedràtica Ana María Gil Lafuente, filla del president d'aquesta real acadèmia, que està acumulant poder dins de la institució. Ostenta un càrrec de relleu com és el de bibliotecària de la junta de govern de la RACEF i, des de fa uns mesos, també presideix una de les comissions internes. Ningú no critica el suport de Mútua Madrilenya, ho aplaudeixen, però alguns no veuen amb bons ulls el "protagonisme de la família Gil".

Les tensions internes es van fer evidents arran de la mort de Llorenç Gascón, el 30 d'agost de 2021, poc després que renunciés a la vicepresidència d'aquesta reial acadèmia. Mitjançant una nota manuscrita, a manera d'últimes voluntats, qui va ser president de La Seda de Barcelona i conseller de diverses companyies va designar els quatre acadèmics que havien de pronunciar el discurs amb motiu de la sessió necrològica dedicada a la seva memòria. Com que les intervencions estan limitades a quatre segons la tradició, amb aquest estratagema, Gascó va impedir que Gil Aluja pronunciés un dels discursos de la seva necrològica, segons mantenen fonts acadèmiques.

Conservador contra progressista

L'episodi de més tensió es va produir l'any passat amb motiu de l'elecció del president de la Comissió Econòmica, la de més prestigi. En una situació que no sol passar en aquesta acadèmia, es van presentar dos candidats: l'exdirigent popular José María Gil Robles, que comptava amb el suport de Gil Aluja, i l'alternatiu Dídac Ramírez, exrector de la Universitat de Barcelona. Un conservador contra un progressista. Davant de la falta d'unanimitat, Gil-Robles va retirar la seva candidatura. Això no obstant, en la votació, Ramírez no va aconseguir la meitat més un dels vots favorables i va ser apartat per Gil Aluja, malgrat que altres acadèmics mantenen que s'havia de sotmetre a una segona votació, que hagués superat sense problema. Al final, Gil Aluja va optar per designar Gil-Robles de forma interina malgrat la seva renúncia inicial. Aquest va presidir la comissió des de juny de 2022 fins a la seva mort el febrer d'aquest any, a l'edat de 87 anys. Encara no han nomenat el seu successor.

Els crítics de Gil Aluja carreguen contra el que qualifiquen d'"excés presidencialista" i demanen límit de mandats com passa en altres reials acadèmiques. Aquest es manté en la presidència des de 2002. No obstant això, reconeixen que tampoc no han traslladat aquestes queixes a les sessions.

Radiografia de l'acadèmia

La RACEF està integrada en l'actualitat per 37 acadèmics numeraris encara que, per estatuts, poden arribar als 48. La seva mitjana d'edat depassa els 69 anys. El més veterà és el mercantilista lleidatà Enric Arderiu, amb 99 anys, seguit del basc Alfonso M. Rodríguez (93), Antoni Pont Aemenós –president d'honor de Borges- (89), el gironí Mario Aguer (88) i Jaume Gil Aluja, que està a punt de complir els 87. Els més joves són el catedràtic de la Universitat de Vigo Santiago Lago Peñas (52 anys), Ana María Gil Lafuente (56) i el lobista José Daniel Barquero (57).

A l'agenda de la RACEF estan marcades dues noves incorporacions: Onofre Martorell, catedràtic de la Universitat de les Illes Balears, que llegirà el seu discurs d'entrada el 23 de novembre; i Luis Otero, catedràtic de la Universitat de Santiago de Compostel·la, el 30 de novembre.

En l'actualitat, els acadèmics catalans constitueixen una majoria amb 22 membres, mentre que només hi ha dos madrilenys, dos bascos o dos gallecs, que seran tres amb l'arribada del catedràtic Otero.

Entre els 37 membres numeraris només hi ha cinc dones: les esmentades Ana María Gil Lafuente i Amparo Moraleda, a més de la catedràtica Montserrat Guillén, Isabel Estapé (consellera de Criteria) i Leonor González Menorca (exconsellera de desenvolupament econòmic del govern de La Rioja).