L'electricitat al mercat majorista o pool, referència per a la tarifa regulada (PVPC), tancarà aquest 2023 amb un preu mitjà anual de 87,12 euros/megawatt hora (MwH), fet que confirma la seva caiguda per sota dels 100 euros per primera vegada en tres anys.

Segons els resultats de l'última subhasta, publicats per l'Operador del Mercat Ibèric de l'Electricitat (OMIE), el MWh es pagarà aquest diumenge, a la Nit de Cap d'Any, a 30,06 euros, registrant el seu nivell més alt entre les 19.00 i les 20.00, uns 101 euros, i el més baix entre les 04.00 i les 06.00 hores, quan estarà a 0,00 euros.

Aquest serà l'últim preu d'un 2023 en que el pool, malgrat trobar-se encara lluny dels valors prepandèmia, ha donat mostres d'una creixent estabilització gràcies a la qual s'ha mantingut molt per sota dels 210 euros de l'exercici anterior, quan la invasió russa d'Ucraïna, les altes temperatures i la inflació van marcar un any convuls per als mercats energètics.

La tensions s'han reduït davant d'unes perspectives més falagueres a Europa després de les seves últimes crisis -covid i guerra a Ucraïna-, i una confiança més gran en la seguretat de subministrament dels 27 socis de la UE, que en aquests mesos han tornat a conciliar posicions per tirar endavant paquets de mesures clau.

Els 87,12 euros/MWh d'aquest any deixen el pool en la mitjana anual més baixa des dels 33,94 euros de 2020, un exercici de difícil similitud a causa de l'impacte del coronavirus, quan la demanda bruta peninsular va caure un 5,1%, la variació negativa més alta des de 1990 (inici de la sèrie històrica), més gran fins i tot que l'experimentada després de la crisi de 2008. Així, es troben per sota dels 210,2 euros/MWh de 2022, i també dels gairebé 112 euros/MWh de 2021.

No obstant, el MWh continua sense baixar a les cotes d'anys anteriors: 47,68 euros, el 2019; 57,29 euros, el 2018; 52,23 euros, el 2017; i 39,66 euros, el 2016.

El pool va arribar al seu màxim anual el dimarts 21 de febrer, 151,43 euros/MWh, mentre que el seu mínim, 1,51 euros/MWh, va arribar el dissabte 4 de novembre, amb la borrasca Diumenges.

Va baixar de deu euros en nou ocasions: 2 de novembre, 4,42 euros; 1 de novembre, 4,53 euros; 17 de gener, 4,58 euros; 5 de novembre, 5,03 euros; 3 de novembre, 5,76 euros; 1 de gener, 6,15 euros; 28 d'octubre, 6,45 euros; 11 de novembre, 8,73 euros, i 8 de gener, 9,02 euros.

Les menors oscil·lacions dels mercats energètics, resilients a l'esclat de la guerra entre Israel i el grup islamista Hamàs, han mantingut l''excepció ibèrica' sense aplicar des de febrer. El mecanisme, que es va posar a rodar a Espanya i Portugal en la sessió del 14 de juny de 2022 després del vistiplau de Brussel·les, s'anul·larà aquest cap d'any després d'haver procurat un estalvi de més de 5.000 milions d'euros.

Comparativa amb Europa

Si es compara el preu mitjà anual de l'electricitat al mercat majorista espanyol amb el registrat en altres països de l'entorn, el MWh a Espanya ha estat més barat, tal com recull la relació històrica elaborada per EFE.  Així, la mitjana a Alemanya ha estat d'uns 95 euros/MWh; a França, de 97 euros/MWh, mentre que a Itàlia, amb un sistema altament dependent del gas, ha assolit els 127 euros/MWh.

Generació renovable

S'acaba, a més, un any rècord per a les renovables, que han generat més de la meitat de tota l'electricitat a Espanya. En l'acumulat a 29 de desembre, l'eòlica es consolida com a primera tecnologia del sistema elèctric nacional, amb un 23,5% del total, per sobre de la nuclear, en segona posició amb el 20,3%.

Per la seva part, la solar fotovoltaica ha produït el 14% de l'electricitat fins aquell mateix dia, i s'aproxima als cicles combinats, tercers amb el 17,2% del total.

Després d'un 2022 en el que es van erigir com a primera tecnologia atesa la seva capacitat de suport al sistema en episodis d'alta demanda, com va succeir aquell agost, el mes amb l'electricitat més cara de la història (308 euros/MWh), els cicles, que utilitzen gas en el procés de producció, retrocedeixen aquest any un 33%.