L'eliminació dels pisos turístics a Barcelona posaria en perill una contribució de 1.900 milions d'euros al PIB de la ciutat i més de 40.000 llocs feina. Aquestes són les principals conclusions de l'estudi Impacte de l'eliminació dels habitatges d'ús turístic a Barcelona elaborat per PwC, que assenyala que la contribució total dels habitatges turístics a la ciutat va ser de 1.928 milions d'euros el 2023, l'1,9% del PIB de la capital catalana. De fet, aquest estudi ha estat presentat en plena polèmica per l'anunci de l'Ajuntament de Barcelona d'eliminar tots els pisos turístics a finals del 2028. 

Segons l'informe, els habitatges d’ús turístic representen prop del 40% de les places d’allotjament turístic de la capital catalana, amb una estada mitjana de 4 nits per persona i, amb la seva eliminació, “Barcelona podria deixar d’estar entre les principals capitals mundials per acollir reunions, fires i congressos”.

A més, l'estudi apunta que per cada euro que es genera directament a través dels pisos turístics es generen 3,5 euros en el conjunt de l'economia. En concret, l'anàlisi recull que la contribució indirecta i induïda pels pisos turístics en la restauració de la capital catalana és de 331 milions d'euros, seguida pel comerç, amb 181 milions d'euros i de 134 milions d'euros per la cultura i oci.

Ocupació al sector

Pel que fa a l’ocupació, del document s’extreu que la contribució total dels pisos turístics a l’ocupació laboral ascendeix a 40.340 llocs de feina a Barcelona, el 3,5% del total. L’impacte directe, segons l’estudi, suposa 9.140 llocs de feina, l’indirecte ascendeix a 24.584 llocs de feina, mentre que l’impacte induït és de 6.616 persones. “Les dades assenyales que l’habitatge d’ús turístic regulat té un fort impacte econòmic a la ciutat i la seva prohibició comportaria la destrucció de llocs de feina, així com la reducció d’ingressos amb un impacte negatiu pel desenvolupament d’altres sectors com la restauració o el comerç local”, ha apuntat Anna Merino, sòcia de PwC, que ha afegit que “el 65% de les despeses dels usuaris d’apartaments turístics es destinen al comerç i a la restauració local, àmbits intensius en la generació d’ocupació”.

Increment del preu de l’habitatge

Una de les conclusions de la consultora és que “no existeix cap vinculació entre l’habitatge d’ús turístic i l’increment dels preus dels pisos a Barcelona”. En aquest sentit, Merino ha exposat que mentre el preu del lloguer a la capital catalana s’ha incrementat un 72% en l'última dècada, la xifra de pisos turístics ha crescut un 2,2% per la regulació existent des del 2014, que ha limitat noves llicències i ha clausurat 6.000 pisos il·legals des del 2016.

Com a exemple, des de PwC han exposat el cas del districte barceloní de Sant Martí, que ha presentat un increment del preu del lloguer superior al conjunt de la capital catalana amb un 82%, mentre que l’alça dels habitatges d’ús turístic ha estat d’un 1%. Un altre exemple és l’Eixample, l’únic districte de la ciutat on el nombre de pisos turístics el 2023 va ser inferior a la de 2014, amb una reducció del 3% i amb un increment del lloguer del 82%. Per contra, Nou Barris és el districte on més ha crescut la xifra d’habitatges turístics, un 111%, i es troba entre les zones on el preu del lloguer ha pujat menys en comparació amb el conjunt de Barcelona (88% vs. 72%).

Finalment, Merino ha indicat que “l’augment del preu de l’habitatge ve propiciat per l’estancament de l’estoc de pisos a Barcelona en els darrers 14 anys, mentre s’ha produït un creixement en la demanda motivat per l’impuls de l’activitat econòmica”.