Els estalviadors espanyols continuen sense moure fitxa malgrat que la inflació es menja el poder adquisitiu de l'estalvi i també davant de la pujada dels tipus d'interès, que en poc més d'un any ha situat el preu dels diners al 4,5% des del 0 % de juliol de 2022. L'última dada de l'IPC corresponent al mes de setembre és del 3,5%, però el gruix de l'estalvi dels espanyols segueix en comptes corrents retribuïts de mitja el 0,12%. Es tracta de, ni més ni menys, que de 902.459 milions d'euros, d'un total de 2,8 bilions d'euros que els espanyols tenen en actius financers (fons, deute, segurs, accions, pensions). Els diners no es mouen, malgrat que no fer-ho suposa depreciar-se, afavorint l'estratègia dels bancs de no retribuir el passiu.

Amb dades del Banc d'Espanya corresponents al primer semestre de l'any, dels comptes corrents tan sols han sortit 35.000 milions d'euros. Per tant, menys del 4% del total de diners dels comptes, per tant, el 96% restant es manté immòbil. D'aquest volum, 20.000 milions se n'han anat a dipòsits bancaris i uns altres 16.000 milions a lletres del Tresor. A tancament de l'any passat, els espanyols tenien en lletres del Tresor només 2.183 milions d'euros, mentre que a finals de juny d'aquest any l'import s'elevava fins als 18.160 milions. També els fons d'inversió han captat alguna cosa dels diners nous que s'han anat generant amb l'estalvi d'aquest semestre. Els dipòsits bancaris han pujat la rendibilitat que, de mitja, se situa en el 2,33% per a les últimes ofertes, mentre que les lletres del Tresor ofereixen un guany anual mitjà del 3,6%, en els seus diferents terminis, que van dels tres mesos a l'any.

Les ofertes més atractives en el dipòsit provenen de bancs estrangers i de petits bancs online. Únicament, Caixabank ha tret al mercat un dipòsit amb una rendibilitat anual de l'1% que arriba fins al 2% si es compleixen unes condicions de vinculació amb l'entitat financera. Destaca, per exemple, el dipòsit a un any de Banca Sistema amb una TAE (Taxa Anual Equivalent) del 4,40% per a imports que no superin els 100.000 euros, o de la també italiana Banca Progetto al 4,30%. Aquestes entitats estan cobertes pel Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) d'Itàlia.

Entre les ofertes de la banca que opera a Espanya destaca la de Mediolanum amb un dipòsit a sis mesos al 5% TAE que exigeix de vinculació amb altres productes. Renault Bank paga el 3,85% en un dipòsit a 24 mesos amb cobrament trimestral d'interessos, mentre EBN banc dona el 3,5% per a un període de 18 mesos, baixant el 3,20% en el termini d'un any. Banca March també ha entrat en la baralla dels dipòsits amb una rendibilitat del 3,30% a termini d'un any, mentre que MyInvestor abona aquest termini i els sis mesos amb un 3% TAE. Openbank, Selfbank donen el 3,07% i el 3,05%, respectivament per a terminis de sis i tres mesos. Les ofertes se succeeixen cada setmana, per tant, l'estalviador que estigui disposat a fer el salt a altres entitats encara tindrà noves oportunitats. Tots aquests dipòsits estan coberts pel FGD espanyol que cobreix 100.000 euros per cada titular en cas de fallida de l'entitat financera.

"L'estalviador és molt conservador"

Però, per què no es produeix un salt dels diners dels comptes corrents cap als dipòsits de la banca online i estrangera. Antonio Luis Gallardo, responsable d'estudis de l'Associació d'Usuaris Financers (Asufin) apunta que la banca és coneixedora del perfil del seu estalviador i, per tant, no té cap pressió en millorar les ofertes. "L'estalviador és molt conservador, té una elevada edat i no es refia dels bancs petits que, normalment, operen només per Internet. Amb l'abundant liquiditat que li proporciona aquest client i la bona salut de les entitats espanyoles, no necessiten oferir tipus més alts", explica. Un missatge de no moure fitxa que les mateixes entitats han anat traslladant en les presentacions de comptes a analistes i inversors: no ho necessiten.

Però és el perfil conservador dels clients espanyols el que porta que els bancs se sentin còmodes i no necessitin retribuir més el passiu. A més dels comptes de liquiditat amb el BCE, disposen de 900.000 milions d'euros en comptes a la vista de les famílies, que amb prou feines retribueixen, per atendre la necessitat de crèdit que se'ls presenti. En un context de desacceleració econòmica i, per tant, de menor demanda de préstecs, la banca se sent còmoda en aquesta situació i no requereix oferir tipus propers al mercat per atreure uns diners que ja té captius al 0 %.