Els límits en la desgravació dels plans de pensions individuals estan afectant seriosament el seu patrimoni. L'any passat, les aportacions a aquest vehicle d'estalvi van ser de 2.800 milions d'euros, mentre que les prestacions que van sortir (jubilació, malaltia greu, atur prolongat, mort o gran dependència) van assolir els 3.792 milions d'euros. Aquesta menor entrada d'estalvi davant la sortida més important va començar clarament el 2021 amb un saldo negatiu de 248 milions d'euros que el 2022 s'ha elevat fins als 928 milions, segons dades facilitades aquest dimarts per l'Associació d'Institucions d'Inversió Col·lectiva (Inverco) en una presentació sobre el sector durant l'any passat.
Un fenomen que posa en dubte la continuïtat d'aquest producte en un horitzó de llarg termini. Les reformes fiscals dels exercicis de 2021 i 2022 van limitar les aportacions per partícip als 2.000 euros a l'any i, posteriorment, als 1.500. Anteriorment es podien aportar anualment 9.000 euros i gaudir de la desgravació en la base imposable. Per això el 2020, -els plans de pensions encara permetien estalviar 9.000 euros a l'any- les seves xifres van ser encara ben diferents: els estalviadors van col·locar 5.565 milions d'euros amb unes prestacions de 4.387 milions, la qual cosa donava un saldo positiu de 1.177 milions per a l'estalvi de la jubilació.
A aquest degoteig anual de menor estalvi i més sortides s'afegeix la ferma amenaça el 2015 de poder rescatar les participacions en plans de pensions que tinguin una vida de 10 anys. Aquesta sortida és lliure i ja no està subjecta als supòsits extraordinaris d'un producte que s'ha ofert sense liquiditat amb l'objectiu de ser rescatat totalment o parcialment en el moment de la jubilació per oferir una renda complementària a la pensió pública.
Aquesta reforma tributària que pot ser el cop de gràcia per als plans de pensions es va realitzar a començaments de 2019 i és la que permet el rescat d'aquelles aportacions a plans de pensions que tinguin almenys deu anys d'antiguitat. Aquest supòsit de liquiditat ve a afegir-se als que ja permetien reemborsar el pla de pensions abans d'abastar l'edat de jubilació: atur de llarga durada i malaltia greu.
La mesura va entrar en vigor amb data 31 de desembre de 2014, pel que serà a partir de 2025 quan es puguin realitzar els primers rescats en virtut d'aquesta nova possibilitat. Afectarà també aportacions anteriors a 2015, que hauran d'esperar en tot cas 2025 per ser rescatades.
Amb dades de tancament de 2022, el patrimoni dels plans de pensions va tancar en 115.641 milions d'euros, amb una caiguda de 12.358 milions que respon principalment a la mala evolució dels mercats tant d'accions com de bons, però que també s'explica per la sortida neta de diners (diferència entre entrades i prestacions).
Esperant els Plans d'Ocupació
El president d'Inverco, Ángel Martínez-Aldama, es referia que en el període 2021-2022 s'han deixat d'aportar als plans de pensions 4.400 milions d'euros i criticava que el llançament dels Plans d'Ocupació Públic no s'haurien ajustat en el temps amb la penalització fiscal que ha patit aquest producte. Actualment, la Direcció General d'Assegurances i Plans de Pensions està elaborant el reglament que definitivament reguli els nous plans d'ocupació de les empreses afavorits pel ministre José Luis Escrivá, així com els plans simplificats a què podran acollir-se autònoms, empreses sense pla d'ocupació i col·legis professionals. S'espera que aquest reglament que posi en funcionament aquests plans estigui acabat per a aquest estiu, després d'un retard de més d'un any, segons va explicar Martínez-Aldama.
El president d'Inverco també va criticar la falta d'estímuls dels nous productes dissenyats des de l'Administració, tant des del punt de vista fiscal per a les empreses participants com per l'aportació pública als mateixos. "Ens enfrontem a una situació regressiva en aquest tipus d'estalvi". I va afegir la conveniència de fomentar l'estalvi a Espanya com un bàlsam per a la prima de risc del país amb autonomia davant la dependència de capitals estrangers.
Respecte al conjunt de fons d'inversió, des d'Inverco van manifestar que, malgrat el pèssim any de mercat tant de renda fixa com d'accions, s'havien comptabilitzat 17.000 milions nets en entrada de diners, la qual cosa demostra, la bona disposició de l'estalviador espanyol a col·locar els diners en aquest producte. Actualment, el 15% de la inversió financera està en instruments d'inversió col·lectiva amb un patrimoni a tancament de l'any passat de 568.683 milions d'euros.