Els telèfons de les oficines de la Seguretat Social no paren de sonar. Una vegada i una altra. Moltes vegades, la gent truca només per demanar una cita. Però sonen i sonen, i moltes vegades ningú no pot atendre. Més concretament, gairebé quatre milions de trucades (3.893.671) van quedar sense respondre entre gener i desembre de l'any passat per la manca de personal disponible, segons informes interns als quals ha tingut accés ON ECONOMIA per fonts del sindicat UGT amb data del passat 22 de desembre. El tap que s'ha generat amb les demandes de l'Ingrés Mínim Vital ha fet a més que hi hagi 235.179 peticions d'aquest ajut pendents de resoldre, amb esperes que arriben fins a un any. 

L'ajut per a famílies vulnerables arriba a 549.670 llars en les quals viuen 1.542.675 persones, encara per sota de l'objectiu de 850.000 llars i 2 milions i mig de persones que es va marcar el ministeri en el seu primer any, el 2020, quan va llançar aquest ajut per a famílies vulnerables enmig dels estralls de la pandèmia. El que no explica el ministeri, i denuncien els sindicats, mobilitzats des de fa mesos reclamant més contractacions, és que els 550.000 ajuts aprovats només són una quarta part dels 2.2 milions de sol·licituds fetes. A més de les 235.000 pendents, s'han cancel·lat 177.287, s'han denegat 754.288 i s'han inadmès 488.680, sempre amb xifres de l'any passat facilitades pels sindicats. Això vol dir que només s'ha concedit una quarta part de les sol·licituds. "Si és un ingrés vital, com diu la paraula, entenem que la resolució és de vital importància i hauria de ser més àgil", diuen a ON ECONOMIA fonts sindicals. 

Les mateixes fonts sindicals qüestionen que molts dels inadmesos i denegats ho siguin per motius suficients i al·leguen de nou les dificultats de gestió per poder garantir tota la documentació necessària per tirar endavant l'ajut. "Hem passat d'emplenar els formularis als usuaris a haver-los de tancar la porta als nassos", lamenten. Com a prova dels possibles errors i mancances que es poden donar en les prestacions, la Seguretat Social ha perdut 20.473 dels procediments que tenia oberts. És a dir, més de 20.000 persones que, per errors administratius o falta de documentació, han estat mesos sense rebre una prestació a què tenen dret. N'han guanyat més, 35.369, però les fonts sindicals lamenten que "per cada litigi perdut per la Seguretat Social hi havia un ciutadà que tenia dret a prestació i ha passat un calvari judicial sense veure ni un euro".

Fonts del ministeri neguen a ON ECONOMIA que hi hagi un problema amb les demores, tot i que aquest diari ho ha contrastat amb treballadors de l'administració, plataformes veïnals i afectats, i recorden que "s'han reforçat els serveis telefònics". Asseguren, contra el que diuen totes les fonts consultades i amb contacte diari amb les sol·licituds, que "no existeixen problemes per obtenir cites telefòniques". Tampoc reconeixen com a bones les xifres aconseguides per aquest diari amb relació a les demandes pendents, "s'està al dia de la tramitació". Defensen a més el valor del bus informatiu que recorre els carrers d'Espanya donant informació sobre l'ingrés i la contractació de 1.600 interins, anunciada el passat mes de setembre de l'any passat i que encara s'està duent a terme, i "insuficient" per als sindicats, que volen contractar funcionaris en plantilla.  

Les queixes de criteris i execució de l'IMV són molt nombroses. Les entitats de barris lamenten que treballen amb casos amb "esperes de més d'un any", que coincideixen amb l'estimació dels sindicats, tal com explica el Roberto Borda, portaveu de l'Asociación Apoyo, de Madrid, que atén unes 100 persones que estan tenint problemes per resoldre el seu cas. Mostra el document d'una sol·licitant que espera des del juliol de 2021. A més de les esperes per obtenir resposta, el passat mes de novembre es van executar uns nous càlculs que van propiciar molts canvis en l'import de l'Ingrés Mínim Vital, sense notificar els afectats per què es donava. Algunes persones, que depenien d'aquest ingrès per menjar o pagar el lloguer, van veure de sobte com disminuïa o desapareixia del seu compte sense ni tan sols saber els motius. Però a més, els canvis de càlcul es van fer d'acord amb la darrera declaració de la renda i, per tant, als ingressos de 2021, de forma que es tenia en compte una situació passada per a una pobresa que es viu en el present. 

Una de les persones afectades és Marleny Briceño, de 58 anys, que explica el seu cas desesperada. "Vaig fer la declaració de la renda del 2022 per telèfon, i em van comptabilitzar l'Ingrés Mínim Vital de l'any anterior i uns diners que havia rebut de Fogasa per una feina anterior que no m'havien pagat. En total, uns 8.000 euros. Però tot i que els 6.000 eren del mateix IMV, l'Agència Tributària m'ho va comptabilitzar com una renda laboral i em trobo que el passat mes de novembre no rebo la quantitat. Passen els dies, no ho rebo, i ningú em notifica res. Vaig haver de deixar l'habitació on vivia perquè no podia pagar el lloguer, i no sabia què passava, que l'errada provenia de la declaració, perquè ningú no m'ho notificava", relata. 

"Plorava i plorava enganxada al telèfon"

La Marleny va tenir una sort que molts no tenen: li van agafar el telèfon a una oficina. "És que jo estava desesperada, plorava i plorava enganxada al telèfon i vaig trucar durant tres dies fins que em van atendre. Un home amb molt males formes em va explicar que havia superat els ingressos de treball. Jo li explicava que no podia ser, però ell em deia que no l'interessava i em va penjar", relata. Llavors la Marleny va entrar en contacte amb el Roberto, de la plataforma de barri, i més o menys per aquella època li va arribar la notificació amb la carta d'extinció del subsidi. "Em van deixar de pagar al novembre i fins al 22 de desembre no em va arribar la notificació", lamenta. L'agència tributària va reconèixer l'error en la declaració de la renda. Però ara els toca esperar una resposta, encara sense ingressos, tot i que la Marleny està pendent de començar a treballar a un bar. 

Des de la plataforma, de nou, el Roberto Borda explica que "les no notificacions van generar un desastre" i han enviat cartes al defensor del poble per queixar-se. En una de les respostes, el defensor del poble reconeix que "s'han rebut diverses queixes similars sobre la manca d'informació per part de l'Institut Nacional de la Seguretat Social sobre l'actualització realitzada, i s'ha sol·licitat informació al respecte a aquest organisme". Tot i que molts comencen a rebre les explicacions, alguns a força d'insistir, encara n'hi ha molts a l'espera. Ho estan, en part, perquè com lamenten la plataforma i els sindicats, "aconseguir una cita prèvia per a una oficina de la seguretat social és pràcticament impossible", paraules de Borda, de la plataforma. "Nosaltres hem vist que els dissabtes al matí és quan obren el procediment i ens hi posem aquell dia, però ni així, l'altre dia sí que vam obtenir una cita pel febrer", explica. La saturació varia, és clar, en funció de la ciutat, i és per això que alguns funcionaris han optat pel que les fonts sindicals descriuen com una "deslocalització" de la feina, instant a la persona a canviar d'oficina per una altra menys saturada. "En alguns casos han d'agafar el cotxe o el tren i fer uns quants quilòmetres, però a les illes s'han donat casos de recomanar agafar un avió...", relaten des d'UGT amb resignació.  

Des de l'Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials, fa temps que denuncien la vulneració de drets que es dona amb l'Ingrés Mínim Vital. José Manuel Ramírez, president de l'associació i també de l'Observatori estatal de Dependència i professor de la Universitat de Màlaga, és molt dur amb la gestió. "L'Ingrés Mínim Vital és una gimcana burocràtica, es realitza amb uns procediments tremendament complexos", explica. "I, d'altra banda, els procediments són moltes vegades immisericordes amb les persones més vulnerables". Ramírez recorda que Escrivá es va marcar com a objectiu arribar als 850.000 usuaris i, dos anys i mig després de la seva aprovació, encara està pels 560.000. La diferència podria haver-se assolit amb les sol·licituds pendents o algunes de les denegades. 

"Hem de tenir en compte que hi ha un milió de persones en situació de pobresa extrema, i molts d'ells viuen en la més absoluta marginalitat. Molts d'ells, que viuen al carrer, amb malalties mentals o en situacions d'infrahabitatge tenen més condicionants que no pas els econòmics. Un cop la gent cau a l'exclusió, és molt difícil rescatar-les perquè ja viuen un desarrelament de la societat. Per això calia comptar amb els Ajuntaments i amb les administracions autonòmiques per detectar i administrar aquest ajut, així com també es podria haver cooperat amb les rendes garantides econòmiques per aprofitar l'ajut i la informació", reflexiona Ramírez, que també critica el fet que es comptabilitzi la renda de l'any vençut en comptes del present, "el criteri és del passat quan la pobresa és present". La conversa telefònica es tanca amb una anècdota que remet als informes dels sindicats i als quatre milions de trucades perdudes: "Als meus alumnes de Treball Social els valoro positivament l'assignatura si són capaços d'aconseguir una cita presencial a la seguretat social. Tinc 150 alumnes i cap d'ells ho ha aconseguit".