PSOE y Sumar cada vegada estan més sols en defensa de fer permanent l’impost a les empreses energètiques. Aquest dimarts, la polèmica va pujar de to i dos possibles socis del govern espanyol per aprovar la mesura, Junts i el PNB, s’hi han  mostrat reticents, mentre la cúpula empresarial espanyola s’ha posat sense fissures del costat de les energètiques i amb durs atacs contra l’executiu de Pedro Sánchez, a qui acusen de fer “populisme fiscal”.

La CEOE s’ha sumat a Foment, que aquest dilluns va denunciar l’impost a les energètiques perquè posa en risc inversions a Catalunya, com els 1.100 milions que Repsol té previst destinar a dos nous projectes al complex petroquímic de Tarragona, i va demanar al Govern que pressionés a Sánchez per frenar-lo, quelcom que la portaveu, Sílvia Paneque, ha evitat.

El president de la gran patronal espanyola, Antonio Garamendi, ha mostrat la seva total sintonia amb Repsol i Cepsa, que són les més afectades pel gravamen, i ha assegurat que “són impostos que sobren”, ja que “posen en dubte inversions milmilionàries”. Per al líder de la CEOE, es tracta de “populisme fiscal” i ha advertit que aquesta manera de fer compromet el futur industrial d’Espanya.

Garamendi ha recordat que, inicialment, l’impost havia de ser per a dos anys, i que fer-lo ara permanent suposa trencar les regles del joc i, per tant, l’estabilitat i la seguretat jurídica. “Ja comencem a jugar el partit d’una altra manera”, ha assegurat, i ha afegit que el que busquen les empreses són entorns “de confiança”.

"Cal posar un espai per a què les empreses se sentin segures, tinguin seguretat jurídica i estabilitat regulatòria en el temps”, ha insistit, i s’ha mostrat preocupat perquè l’absència d’aquests entorns fa que es perdin inversions. Garamendi ha posat com exemple la inversió a Portugal anunciada per Repsol aquest dilluns, que podria no ser l’última si l’impost al sector es fa permanent.

Repsol i Sumar, en guerra

Precisament Repsol està sent l’empresa més dura en contra de la mesura, ja que és la més perjudicada –ha pagat ja uns 800 milions d’euros d’impost en els dos anys que porta en vigor–. Aquest matí, el conseller delegat de la companyia, Josu Jon Imaz, publicava un article d’opinió a El Diario Vasco en el que advertia que “milers de milions d’euros es desviaran a d’altres països”. De fet, el titular de l’article, Indústria o populisme, ja era molt clar.

Imaz fa referència a Sumar com el principal responsable d’aquesta política: veu els “discursos demagògics contra les grans empreses i els rics” com “el peatge a pagar perquè Sumar segueixi sostenint el govern espanyol”. La formació de Yolanda Díaz, que el cap de setmana pressionava Sánchez assegurant que si no es feia permanent l’impost a energètiques i bancs, perillaven els pressupostos generals de l’Estat (PGE), carregava avui contra Repsol, posant sobre la taula l’opció que el govern central hi prengui una participació de control, com a Telefónica, si no inverteix a Espanya.

Però els PGE perillen més per l’altra banda, per la dels socis no estables de Sánchez. Junts per Catalunya no donarà suport als impostos, com ha avançat ON ECONOMIA, per intentar que no s’aprovin i, així, Repsol i la resta d’energètiques puguin dur a terme les seves inversions a Catalunya. Pel que fa al PNB, tampoc el veu amb bons ulls, però el que ha demanat és tenir-ne el control per, així, poder-ne eximir les empreses que inverteixin a Euskadi.

El futur de l'impost, a l'aire

El futur parlamentari de la mesura, doncs, s’albira complicat. De moment, el Consell de Ministres d’aquest dimarts no l’ha aprovada i el Congrés ha prorrogat una setmana més el període d’esmenes del reial decret llei per apujar la fiscalitat a les multinacionals, en el que s’inclouria la transformació en permanent dels impostos a bancs i energètiques. El govern espanyol, però, segueix negociant amb els grups parlamentaris per sortir-se amb la seva.

Qui no mou peça és el Govern. Preguntada per la polèmica i per la petició de Foment de què intercedís per defensar les inversions a Catalunya, la portaveu, Sílvia Paneque, ha apel·lat a la “responsabilitat fiscal” de les empreses i no ha volgut donar suport a “rebaixes d’impostos”, tot i que, en realitat, no seria el cas, ja que el gravamen era temporal.

"És interès prioritari d'aquest Govern no només mantenir les inversions industrials, sinó treballar per la descarbonització, l'electrificació... Hi ha moltes maneres d'acompanyar les inversions a Catalunya i no totes passen per rebaixes fiscals", ha respost la portaveu i consellera de Territori, Habitatge i Transició ecològica.