Aquesta setmana han succeït dos fets que han crispat els ànims dels agents socials contra el Govern de coalició: l'aprovació en Consell de Ministres del RDL que regula el subsidi d'atur i la publicació en el BOE de la reforma parcial de l'Estatut dels Treballadors (ET), que imposa la prevalença dels convenis autonòmics sobre els d'àmbit nacional, que neix dels acords d'investidura firmats amb el PNB. Un enuig que no es limita a la vicepresidenta segona i responsable de l'àrea d'Ocupació, Yolanda Díaz, sinó que es personifica en el president de Govern, Pedro Sánchez. Fins al punt de què CC.OO. i UGT han demanat una reunió amb el president de Govern i, fonts sindicals confirmen, que CEOE i Cepyme s'han adherit a la petició.

Tan CC. OO. i UGT, d'una banda, i les patronals, CEOE i Cepyme, per un altre, van reaccionar amb un comunicat mostrant el malestar per les formes en què s'han aprovat, menystenint del diàleg social. Especialment greu consideren la modificació de l'estructura de la negociació col·lectiva, una parcel·la que, com comenten fonts de la CEOE a ON ECONOMIA, és una competència bilateral entre els agents socials i la interferència del Govern sense consultar-los té una repercussió molt forta. Encara que l'enuig és manifest tant en sindicats, com en la patronal, és aquesta última la que s'ha mostrat més contundent. Els sindicats, encara que durs en el fons, han volgut suavitzar les formes, tenint en compte el conflicte en el qual està immers el Govern de coalició amb la tramitació legislativa de la llei d'amnistia.

Convenis autonòmics

Fonts de la CEOE mostren especialment la seva indignació amb la reforma de la prevalença dels convenis autonòmics sobre els nacionals i recorden que aquest tema es va debatre durant les negociacions de la reforma laboral -també per les pressions del PNB- i es va deixar a part per l'oposició dels agents socials, sobretot dels empresaris. Aquestes fonts ressenyen que la legislatura arrenca amb mal peu en el qual a diàleg social es refereix, en "aprovar una llei òmnibus que inclou la reforma del subsidi i el canvi en l'estructura de la negociació col·lectiva, sense haver-lo negociat els agents socials, ni tan sols, comunicat prèviament". I remarquen com "poc fiable" l'actitud del Govern, que va aparcar la mesura en la reforma laboral, i ara, "se la colen sense negociar, el que suposa una ruptura de confiança en la negociació."

Fernando Luján, vicesecretari general de Política Sindical, assenyala que han mostrat el seu malestar perquè "una cosa tan pròpia dels agents socials com la negociació col·lectiva s'hagi modificat sense haver estat sentits". I, encara que els sindicats reconeixen el paper de l'Executiu i el Legislatiu per aprovar lleis d'urgència, en aquest cas "no veuen la urgència de modificar l'ET". Explica que han requerit la reunió conjunta amb CC. OO. amb el president de Govern perquè els aclareixi quin "paper hem d'exercir els agents socials" i recorda que la Constitució els garanteix un paper en l'elaboració de les normes fonamentals de l'Estat. Lujan insisteix que estan sorpresos, perquè el diàleg social ha donat bons resultats en l'anterior legislatura.

Tanmateix, com en CC. OO. en UGT prefereixen relativitzar les coses: "hem mostrat la nostra contrarietat per les mesures aprovades sense diàleg social i ho hem fet amb rotunditat, però no necessitem paraules gruixudes per ser contundents". I conclou que si les coses continuen així, es "trencarà la confiança". I Lujan remarca que aquest canvi legal en la negociació col·lectiva és un "tema molt sensible per a nosaltres del que algú pugui veure a simple vista".

Això sobre la forma de la reforma de la negociació col·lectiva, però les queixes de Luján van també al fons, ja que entén que té dos problemes bàsics a la seva redacció: no queda clar com es conforma la majoria necessària perquè tingui aplicació la prevalença dels convenis autonòmics i qui serà el responsable de decidir quin conveni s'aplica -autonòmic o nacional- amb l'expressió ambigua del "més favorable".

Reacció basca

Fonts de Confebask consultats per aquest diari ressenyen que ells no han demanat aquesta mesura al PNB, ja que el 2017 van firmar un acord amb els sindicats ELA, LAB, CCOO i UGT sobre la prevalença del conveni autonòmic, per la qual cosa de facto ja s'aplica. No obstant això, valoren positivament que s'hagi elevat al rang de llei per a més seguretat jurídica. Però critiquen la forma i s'afegeixen a les crítiques per haver-se saltat el diàleg social. ELA, el sindicat majoritari al País i amb llaços amb el PNB, ha valorat com molt positiva la reforma, perquè això permetrà en les futures negociacions de convenis, "millorar a Euskadi els acords que pacten a Madrid els sindicats i patronals espanyols".

CEOE i Cepyme no són les úniques patronals que s'han queixat per la modificació de la negociació col·lectiva sense consultar amb els agents socials. El president de Foment, Josep Sánchez-Llibre, l'ha criticat igualment i el sector de la construcció, en un comunicat conjunt firmat per la patronal CNC i pels sindicats, UGT i CCOO, han demanat que es respecti el "marc del diàleg social com a lloc on s'afronti l'estructura de la negociació col·lectiva".

Subsidi d'atur

L'enuig va arrencar ja dimarts, quan van conèixer que el subsidi d'atur -que s'anava a aprovar en el Consell de Ministres- no tenia gaire a veure amb el text que el Ministeri de Treball va sotmetre a consulta. "El dijous 14 de desembre ens van remetre un paper sobre el subsidi perquè el veiéssim en una reunió a què ens convocaven aquell mateix dilluns, sense gaire temps per analitzar-ho a fons," comenten fonts dels empresaris, que en aquesta reunió, van mostrar el seu interès que la reforma incentivés més la volta a l'ocupació que els subsidis. Tanmateix, el text que els van enviar no venia consensuat amb el Ministeri d'Economia de Nadia Calviño, per la qual cosa els agents socials no "consideren que s'hagi produït una negociació real".