La Generalitat de Catalunya va gastar l’any passat 46.914 milions d’euros, un 11,3% més que el 2023, segons les dades d’execució pressupostària presentades aquest divendres per la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero. Les xifres no són tan detallades com en uns pressupostos, però sí que permeten fer-se una idea de quines són les prioritats de despesa del Govern. Sanitat i educació són, com és habitual, les partides estrella, però hi ha sorpreses, i l’educació n’és una perquè es va moderar la inversió. La més maltractada, però, és la cultura, ja que perd recursos.

En què gasta els diners Catalunya? Cal recordar que el 2024 vam tenir un Govern d’ERC fins a l’estiu i, després, del PSC. Ambdós van treballar amb pressupostos prorrogats. De fet, la manca d’acord per aprovar uns comptes de la Generalitat va ser el que va dur Pere Aragonès a convocar eleccions al Parlament de Catalunya al maig, que ERC va perdre.

El gruix de la despesa total, 39.461 milions, va correspondre a les conselleries, i la resta, a despesa en ens locals, pagament del deute i altres petites partides. La despesa de les diferents àrees del Govern va pujar un 8,7% respecte a l’any anterior, i va mantenir, si fa no fa, la norma habitual per conselleries: el 40% a sanitat, el 20% a educació i el 10% a drets socials, les tres àrees que es queden gairebé set de cada deu euros que surten de la caixa de la Generalitat.


La consellera d’Economia va destacar la despesa en salut, que va acostar-se als 16.000 milions d'euros, un 10,9% més que l’any anterior. “Són molts diners, tot i que segur que si preguntem a molta gent, consideraran que no són prou i calen més diners”, va dir Alícia Romero. Educació és el segon destí dels pressupostos catalans, amb 7.600 milions. Tanmateix, aquesta partida va moderar-se, ja que tot i que no va baixar, va pujar la meitat que la mitjana de conselleries, un 4,4%. Drets Socials, Territori, Interior i Empesa i Treball van completar el rànquing de les cinc conselleries amb més despesa durant l'any passat.

Per presentar les dades d’execució pressupostària, el Govern de Salvador Illa ha agafat l’estructura de conselleries d’inici de 2024, corresponents a l'Executiu de Pere Aragonès, per poder comparar. De fet, té separat Territori i Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, dues àrees que han patit destins molt diferents. Mentre Territori és una de les dues on baixa la despesa (un 2%), Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural és la que més la dispara, un 47,8%.

Igualtat i Feminismes és la segona que més ha incrementat  la inversió, un 32,6%, però continua entre les que menys recursos rep, 136 milions. A més, és la que menys part del seu pressupost va executar l’any passat, un 85,7%, mentre que la mitjana d’execució de totes les conselleries va ser del 97%. Economia i Hisenda va ser la tercera que més va millorar del 2023 al 2024, amb un 24,7% més de recursos, fins als 213 milions.

La nota més negativa de l'execució pressupostària del 2024 és la inversió en Cultura, ja que va ser la conselleria que més reduïda va veure la seva despesa, en un 2,3%, fins als 434,9 milions. Això va succeir, en bona part, perquè només va executar el 86,2% dels seus pressupostos. Al marge de Cultura i Territori, la resta de departaments van gastar més que el 2023, però uns més que altres. Recerca i Universitats va seguir la tònica d’educació i només va pujar un 4,5% la despesa, mentre que Justícia (2,8%) i Empresa i Treball (1,2%) es van situar en la banda baixa.


D’on venen els diners

El Govern va poder incrementar la despesa gràcies a un increment dels ingressos no financers del 14,6%, fins als 40.513 milions d’euros, 5.150 milions més que l’any anterior. D’aquests ingressos, 25.645 milions corresponen a bestretes del sistema de finançament autonòmic, 2.265 milions més gràcies a la millora de l’economia, que va redundar en un increment dels ingressos de l’Estat via impostos. A més, Catalunya va ingressar 4.200 milions més per liquidacions del sistema de finançament, 2.300 milions més.

Per tributs propis i cedits, la Generalitat va ingressar 5.509 milions, un 11,2% més (555 milions més), mentre que la resta d’ingressos van suposar 5.159 milions. L’impost propi que més va aportar a les arques públiques catalanes va ser l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP), que es paga quan es compra un pis que no és d’obra nova: va pujar a 2.774 milions, un 12,7% més.

Successions i donacions va sumar 1.153 milions, un 17,5% més. Amb l’Impost de Patrimoni va ingressar 761 milions, un 9,5% més. La resta de tributs van recaptar poc: 236 milions amb els del joc, 188 pel de les instal·lacions que incideixen en el medi ambient, 123 en el de determinats mitjans de transport i 96 en el dels establiments turístics, un dels més polèmics, entre altres gravàmens.