El juliol és un bon mes per a l'ocupació. Aquest mes s'han creat 75.000 llocs de treball de mitjana en els últims 22 anys i només en dues ocasions, ha baixat el nombre d'afiliacions. Una va ser el 2022 i l'altra, aquest juliol de 2024, quan s'han destruït 9.783 afiliats, si es mesura en termes mitjans. Des del Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social es fa una lectura més positiva: assenyalen que des de gener s'han creat 325.554 llocs de treball i que si es mesura en termes desestacionalitzats (eliminant el factor estacional), al juliol s'hauria creat 1.355 llocs de treball, i se superen els 21,4 milions d'afiliats (xifres rècord), segons les dades donades a conèixer aquest divendres pels Ministeris d'Inclusió i Seguretat Social i el de Treball i Economia Social.

El desastrós resultat, si es mesura en termes mitjans, s'explica en un sol sector: l'ensenyament. Al juliol se n'han anat a l'atur gairebé una de cada 10 persones afiliades en aquest sector, 122.551 persones. Només al sector d'altres serveis s'ha destruït ocupació, però només 900 afiliats menys. La resta dels sectors han pujat la seva afiliació, però no prou per poder compensar la sagnia dels docents i els treballadors vinculats a l'ensenyament. Per exemple, en les activitats sanitàries i serveis socials, els afiliats han augmentat en 49.150; en comerços i mecànics; gairebé 45.000 i l'ocupació pública ha sumat gairebé 14.600. La rematada procedeix del Sistema Especial Agrari, amb una destrucció de 39.000 llocs de treball, encara que en aquest cas es tracta d'un factor estructural, ja que l'any ha destruït 17.650 llocs de treball.

Les dades de juliol, tot i que dolentes, es justifiquen, fonamentalment, en els canvis generats per la reforma laboral que expliquen que les dues úniques caigudes s'hagin produït el 2022 i 2024. L'ocupació generada en anys anteriors era massivament temporal, que es destruïa a finals d'estiu, però les restriccions introduïdes el 2022 a aquesta modalitat, ha generat que molts llocs de treball temporals són ja indefinits, en les modalitats a temps parcial o complet, o en fixos discontinus. Aquest últim cas és responsable, en bona part, dels resultats d'aquest juliol, ja que és molt freqüent al sector de l'ensenyament, per la qual cosa molts dels que aquest mes s'han donat de baixa, tornaran als seus llocs el setembre o l'octubre.

Menys aturats

Això aclareix també que aquest mes hagi baixat el nombre de persones inscrites a les oficines d'ocupació en 10.830 persones i en total se situï en 2,55 milions, segons el Ministeri de Treball. A finals de juny, 1.699.873 d'ells estan cobrant algun tipus de cobertura —prestació o subsidi d'atur.

En els últims dotze mesos, els aturats s'han reduït en 127.637, tot i que s'han creat, segons la Seguretat Social, 491.200 llocs de treball des de juliol de 2023. La resistència a la baixada del nombre de persones registrades a l'atur es deu al fet que hi ha una preponderància de col·lectius, especialment majors de 52 anys, de llarga i molt llarga durada, que tenen dificultats per tornar al mercat laboral. Els nous llocs solen ocupar-los persones que s'incorporen o tornen a l'activitat, molts d'ells dones o joves. L'ocupació de les primeres ha crescut durant l'any gairebé un 12%, quatre punts per sobre de la masculina, i els joves un 15,5% des de 2019, gairebé 6 punts més que la mitjana.

Comunitats autònomes

Encara que el juliol ha estat un mal mes, i és d'esperar que en els anys vinents es repeteixi el patró dels anys 2022 i aquest 2024, cal relativitzar aquestes xifres, ja que la resta de sectors continuen generant llocs de treball, la qual cosa ha limitat la destrucció d'ocupació per sota de les 10.000 —el 2022, es va limitar a 7.400 i explica que en la majoria de les comunitats autònomes el nombre d'afiliats hagi augmentat, encara que amb xifres escasses, perquè la reducció de cotitzadors s'ha limitat a un 0,05%, pràcticament imperceptible.

És el cas de Catalunya, on l'ocupació ha crescut en 3.363 afiliats, un 0,09% més que al juny. La palma se l'emporta les Balears, molt condicionada durant aquest mes pel turisme, on sumen 12.722 afiliats, gairebé un 2%, a diferències de les Canàries, amb un turisme molt més desestacionalitzat, que perd 5.000 afiliats, un 0,5%. En positiu s'han col·locat aquest mes de juliol Cantàbria (2,1%), Astúries (0,9%), Castella i Lleó (0,6%), Castella-la Manxa (0,4%); la Comunitat Valenciana (0,09%) —igual que Catalunya, Extremadura (0,3%) i Galícia (0,8%). Per la banda negativa, perden ocupació Andalusia, Madrid, Múrcia, Navarra, País Basc i La Rioja, a més de les Canàries.

Ocupació pública

El nombre de treballadors de l'Estat continua creixent i en els dotze últims mesos s'han sumat 110.000 assalariats, amb l'Administració General al capdavant en termes percentuals, ja que ha augmentat la seva plantilla des de principi d'any un 6,5% (27.263), encara que en absoluta, l'administració autonòmica donat feina a 72.584 persones (4,1% més) i la local, 10.054 (1,3%).

Autònoms

L'efecte ensenyament també ha passat factura entre els autònoms donats d'alta a la Seguretat Social. En conjunt, s'han perdut al juliol 4.947 llocs de treball, quan els docents per si sols n'han aportat 4.300. També cau en l'agricultura (828), igual com en el Règim General dels assalariats, en la indústria manufacturera (396), comerç i mecànics (900), activitats sanitàries (500) i altres serveis (530).

Contractes

El nombre total de contractes registrats durant el juliol ha estat d'1.521.516. Això suposa una pujada de 90.133 (6,30%) sobre el mateix mes de l'any 2023. Es van registrar un milió de contractes temporals amb causa justificada i 589.007 contractes de treball de caràcter indefinit, que representen el 38,71% de tots els nous contractes.