Mai els espanyols no n'han estalviat més que durant la pandèmia. No obstant això, l'any passat i el primer semestre d'aquest s'ha produït un arravatament desconegut en el qual portem de segle, sense una causa econòmica aparent. Així, en el conjunt de 2023, la taxa d'estalvi va ser d'un 6,8% i en el primer semestre de 2024, de l'11,1%, segons l'INE. Molt, si es té en compte que l'estalvi mitjà dels últims 25 anys ha estat d'un 4,9%. Es podria pensar que la cultura financera ha crescut de cop a Espanya, o que la sensatesa ha imperat; però no és així.
Els experts consultats expliquen aquesta explosió de l'estalvi per l'envelliment de la població. Santiago Carbó, catedràtic d'Anàlisi Econòmica de la Universitat de València, i un dels experts més grans en temes de finançament, assenyala que es dona una doble conjunció: d'una banda, els ingressos més grans estan en mans de persones de 50 i 60 anys, fins i tot de pensionistes, i aquests n'estenen més a l'estalvi. D'altra banda, l'envelliment fa que aquest col·lectiu, que gasta menys, pesi cada vegada més en la societat espanyola.
Fernando Trías de Bes, economista i divulgador, analitza la relació entre envelliment i estalvi en una tribuna que publica aquest diumenge On Economía. L'autor assenyala: "tenim un país que estalvia més del que gasta, que l'estalvi es concentra en els més grans i que aquests grans el gastaran a un ritme menor". Trías de Bes aporta una visió més enllà de la merament monetària, ja que considera que els grans en gasten ara menys que abans, precisament perquè viuen més i els seus estalvis, que abans aportaven un matalàs per a 15 anys, ara han d'estirar-se més temps.
Juan Massana, responsable de Banc Mediolanum en Zona Nord-Est i Illes i Zona Madrid-Centre, declara: "En el nostre dia a dia, els assessors financers també estem veient que els clients tenen una cultura més important de l'estalvi i això és molt positiu. Tanmateix, és important ser conscients que existeix el cost de la inflació, per la qual cosa és fonamental planificar bé les nostres finances en funció dels nostres objectius si busquem augmentar el nostre poder adquisitiu."
L'estalvi en la pandèmia
Tornant a la pandèmia, el 2020, de cada 100 euros de renda disponible, es van guardar a la guardiola 12 i a l'any següent, gairebé 9, segons les dades d'estalvi donades a conèixer aquesta setmana per l'INE. Es podria pensar que l'impacte de la covid hi havia hagut envaït de prudència als ciutadans, tanmateix, el motiu de tan inflat estalvi es va deure al confinament que va impedir de gastar en viatges, en espectacles o en bars i restaurants. Són xifres totalment desbocades, si es té en compte que en els últims 25 anys, els espanyols han estalviat de mitjana un 4,9%, o dit més clarament, de cada 100 euros de renda disponible ajustada, a Espanya es va destinar una mica menys de 5 generar un matalàs.
Analitzant els 24 anys d'aquest segle, més l'últim del passat, s'aprecia que l'estalvi creix en els temps de vaques magres i, quan estan grasses, el consum agafa el relleu. Entre 1999 a 2003, un període de crisi, l'estalvi va vorejar el 5,8%. Amb el boom immobiliari, la despesa va explotar i l'estalvi va descendir els cinc anys següents a una mitjana del 3,3%, per créixer el lustre següent, amb la crisi financera, al 4,8%. Encara que el 2012 -l'any més dur d'aquesta sotragada econòmica- el va estalviar es va desplomar al 2,6%, però no per un excés de despesa, sinó per una disminució de la renda disponible que va impedir a molts espanyols de guardar diners. I des d'aleshores a l'explosió de la pandèmia, s'ha viscut el període més boig d'aquest segle, ja que el consum ha limitat la taxa d'estalvi de les llars al 3,1%, amb un mínim del 2% el 2018.
Tanmateix, els paradigmes s'han trencat després de la pandèmia. El 2022, a fi de les restriccions, va augmentar el consum, encara que l'estalvi es va mantenir alt, en el 4,2%, a causa que es va tirar els diners que no es van poder gastar els dos anys anteriors, segons el mateix Banc d'Espanya. Tanmateix, de la nit al dia i el 2023 fa eclosió i els espanyols van guardar el 6,8% de la seva renda disponible ajustada. Tendència que s'aguditza en el primer semestre d'aquest any, quan l'estalvi es col·loca en l'11,1%, encara que tendeix a descendir en la segona part de l'any.
Primer semestre de rècord
Així i tot, en l'últim quart de segle -amb l'excepció de la pandèmia- mai en el primer semestre s'ha produït un estalvi semblant. Una tendència que va en augment des d'abans de la pandèmia. Si de gener a juny de 2018 els espanyols van estalviar tan sols 2 euros de cada 100 disponibles -que es poden dedicar a consum o per engreixar-se el porquet-, en el mateix període de 2019 puja a 6 euros, inèdit des de 2009. La irrupció del confinament i les restriccions a la mobilitat, trenquen l'anàlisi, ja que l'estalvi creix en el primer semestre de 2020 un 16,3% i el 12,9% el 2021.
Amb una certa normalització, en la primera meitat de 2022, l'estalvi es manté en el 5,4%, malgrat l'explosió de la despesa, l'eleva al 8,2% el 2023 i sorprèn aquest any amb aquest 11,1% conegut aquesta setmana.
Carbó no creu que els espanyols s'estiguin tornant més estalviadors. "El nivell de consum més gran està en les generacions més joves, i l'envelliment explica que, curiosament, el consum privat estigui creixent menys que els ingressos, perquè bona part d'aquests últims van a les mans dels més grans." A més, el catedràtic ressenya que els grans tenen cada vegada una tendència major a l'estalvi.
Però no només incideix l'envelliment, també es conjuga amb les dificultats que tenen els joves per poder afrontar la compra de béns com l'habitatge. I no només pels preus inassequibles per a la majoria dels seus salaris, sense també, per les exigències de les entitats financeres d'una entrada inicial del 15% o el 20% del preu del pis, que queda fora de la cobertura de la hipoteca. Això suposa un cost entre 20.000 i 30.000 euros, un estalvi complicat per a la majoria dels joves.