L'Estat ha registrat fins a l'abril un dèficit en termes de comptabilitat nacional de 60 milions, inferior en un 97,2% al del mateix període de 2023 (2.156 milions), el que en termes del PIB es tradueix en una situació d'equilibri pressupostari, davant un dèficit de 0,15% en el mateix període de 2023, d'acord amb les dades publicades aquest divendres pel Ministeri d'Hisenda. "L'evolució fins a l'abril mostra que el dèficit de l'Estat continua la senda descendent iniciada el 2021 i que s'ha mantingut el 2022 i el 2023 a conseqüència de la millora de l'activitat econòmica i de l'ocupació, assolint la situació d'estabilitat pressupostària," ha destacat el Ministeri.

Si al dèficit se li descompten els interessos que es paguen pels 1,6 bilions de deute públic de l'Estat, s'obté el saldo primari. D'aquesta forma, a finals d'abril de 2024 s'ha obtingut un superàvit primari de 9.338 milions, superior en un 57,5% al resultat primari positiu de 2023. El Departament que dirigeix María Jesús Montero també ha publicat aquest divendres dades del dèficit públic consolidat de l'Administració Central, comunitats autònomes i Seguretat Social, en aquest cas fins al març, que se situa en 4.541 milions d'euros un 34,9% més que en el mateix període de l'any passat. En termes relatius, la ràtio dèficit sobre PIB se situa en el 0,29%, 0,06 punts percentuals més que la del mateix període de 2023, del 0,23%.

Saldo de l'Estat

L'evolució del saldo de l'Estat, que ha aconseguit equilibri, es deu a un avanç dels ingressos del 2,8%, fins als 84.130 milions, mentre que les despeses han augmentat un 0,2%, fins als 84.190 milions. En concret, els recursos no financers -ingressos- se situen en 84.130 milions, la qual cosa implica un 2,8% més respecte al mateix període de 2023. Dins d'això, els impostos assoleixen els 72.182 milions, a prop del 86% del total dels recursos, després de créixer un 6,4% respecte a abril de 2023. Aquesta evolució es deu, principalment, a l'avanç dels ingressos procedents de l'IRPF en un 17,9%, fins a situar-se 17.155 milions, xifra que equival al 23,8% del total dels impostos.

També ha augmentat la recaptació de l'impost sobre l'electricitat en 145 milions, fins a 212 milions; degut, principalment, a la recuperació des de l'1 de gener del tipus impositiu al 2,5% i del 3,8% des de l'1 d'abril, davant el 0,5% aplicat en el primer quadrimestre de 2023. El tipus impositiu habitual de l'impost de l'electricitat és del 5,1%.

En el cas de l'IVA, l'increment ha estat de 772 milions fins a 32.342 milions i també és determinada per la recuperació del tipus impositiu de l'IVA de l'electricitat al 10%, durant els dos primers mesos de l'any, i al 21%, des de l'1 de març, el tipus de l'IVA del gas i dels lliuraments, importacions i adquisicions intracomunitàries de gas natural, briquetes i pellets procedents de la biomassa i la fusta per a llenya al 10% durant el primer trimestre de 2024 i al 21% a partir de l'un d'abril, mentre que en el mateix període de 2023 el tipus aplicat va ser del 5%. També s'ha reactivat l'Impost sobre el Valor de la Producció de l'Energia Elèctrica (IVPEE).

Per la seva part, els ingressos per cotitzacions socials se situen en 1.912 milions, amb un descens de l'1,3%, i la resta dels ingressos amb 10.036 milions, disminueix un 16,8%, 2.026 milions menys, degut principalment, que al març no hi ha hagut cap ingrés per dividends procedent del Banc d'Espanya corresponent als beneficis de 2023, ja que aquests van ser nuls, mentre que el 2023, procedents del benefici de 2022, es van ingressar 1.369 milions.

Pel costat de les despeses, a finals del primer quadrimestre, els llocs de treball no financers de l'Estat s'han situat en 84.190 milions, xifra superior en un 0,2% a la registrada en els quatre primers mesos de 2023. La partida de més volum són les transferències entre administracions públiques, que representa entorn del 60% del total de llocs de treball no financers. En concret, en els quatre primers mesos de l'any ascendeixen a 49.927 milions, un 0,1% més que l'any anterior.

Dèficit disparat en les CCAA

Quant al conjunt d'administracions, el març de 2024, l'Administració Central va aconseguir un dèficit de 131 milions, un 82,1% menys respecte al mateix període de 2023, fins a situar-se en el 0,01% del PIB. Les comunitats autònomes van registrar un dèficit a finals de març de 5.934 milions, un 99,3% més, el que equival al 0,38% del PIB, davant el 0,20% de 2023. Aquest resultat obeeix a un augment de les despeses del 6%, mentre que els ingressos s'incrementen en un 0,5% respecte a març de 2023.

Finalment, els Fons de la Seguretat Social a finals de març de 2024 van registrar un superàvit de 1.455 milions, mentre que en el mateix període de 2023 va obtenir un dèficit de 891 milions. Es pot observar un creixement dels ingressos de l'11,5%, que ha superat en 4,7 punts percentuals el de les despeses, que s'ha situat en el 6,8%.