Les empreses es mostren cada vegada més preocupades per l'increment de l'absentisme laboral derivat principalment de les baixes per malaltia (incapacitat temporal o IT). Tanmateix, no existeixen estadístiques oficials que analitzin el fenomen i la font més utilitzada és l'Enquesta Trimestral de Costos Laborals (ETCL). Arran d'aquesta estadística de l'INE, les empreses de treball temporal Adecco i Randstad elaboren trimestralment una anàlisi de l'evolució de les hores que es perden per l'absentisme. En el tercer trimestre de 2023, l'informe d'Adecco estableix que de cada 100 hores que s'haurien de treballar, se'n van perdre 7, el percentatge més alt des que hi ha registres, amb l'excepció de l'irregular any de 2020 pel confinament, quan el percentatge es va elevar al 7,1%, pràcticament el mateix que el passat 2023.

Es considera absentisme les hores no treballades per IT, per maternitat i altres permisos remunerats, per compensació d'hores extres, per hores no treballades i remunerades, per les perdudes en el lloc de treball (conegut com a presentisme) i absències injustificades, per conflictivitat laboral i per altres causes. No es comptabilitzen les vacances i els dies festius. Una enquesta anual realitzada per Adecco conclou que les empreses assenyalen que les principals causes de l'absentisme es concentren en les baixes per malaltia (comuns, professionals i accidents laborals), amb més del 70% dels casos, i els permisos remunerats. La conciliació i els problemes familiars es col·loca a tercer lloc, a continuació les absències injustificades, el que es coneix com a "efecte ponts" i "efecte dilluns", i amb una incidència molt inferior, el mal ambient de treball, la conflictivitat laboral, les situacions d'estudi o la recerca d'ocupació. Fonts empresarials afegeixen la importància que han anat cobrant les hores perdudes pels permisos remunerats, per exemple, per paternitat i maternitat, que han augmentat en la legislació. De fet, Sánchez ha anunciat una nova ampliació a 20 setmanes.

Disparat des de la pandèmia

Una evolució que s'ha disparat des de la pandèmia, segons l'històric d'Adecco. Si el 2000 l'absentisme va ser un 3,7% -es van perdre 3,7 hores de cada 100 que s'haurien d'haver treballat-, es va elevar a 5,2 hores el 2009, per descendir a 4,6 el 2013 i, a partir d'aquell any, va tenir una línia suau fins a les 5 hores el 2016 amb 5,5 hores el 2019. Salvant el sot de 2020, des de 2019 a 2023, l'absentisme s'ha elevat en 1,5 hores, fins a les 7, un increment desconegut fins ara. Segons les dades d'Adecco, d'aquelles 7 hores, 5,5 no es van treballar per incapacitat temporal (baixes per malalties comunes, per malalties professionals i per accidents de treball). No obstant això, des dels sindicats i alguns experts laborals posen en dubte part de les conclusions dels informes d'absentisme d'Adecco i Randstad.

Tanmateix, hi ha molta confusió sobre què s'entén per absentisme. Francisco Trujillo, professor de dret de treball de la Universitat Jaume I de Castelló i expert en salut laboral, explicita que l'"absentisme laboral és l'absència deliberada del treballador en el seu lloc de treball". Existeixen dos tipus d'absentisme: injustificat o voluntari, que és una absència deliberada sense motiu, i justificat, que inclou faltes avalades per convenis col·lectius o legislació vigent, com a malalties comunes o permisos legals com matrimoni, mort, accident, malaltia greu o hospitalització de parents propers, trasllat de domicili, compliment d'un deure públic inexcusable o exàmens prenatals.

L'absència deliberada sense motiu pot donar lloc a acomiadament disciplinari per faltes repetides i injustificades d'assistència o puntualitat al treball, que als convenis col·lectius se solen recollir almenys com 5 dies de faltes sense justificar per procedir a l'acomiadament. Trujillo assenyala que l'absència constant de col·legues pot generar frustració i malestar en els altres empleats, així com disminució en la moral i motivació. A més, comporta problemes econòmics, de productivitat i organitzacionals en les empreses, augmentant costos de personal, càrrega de treball i afectant l'organització, desfavorint el bon clima laboral.

Absentisme injustificat o il·legal

Les dades d'absentisme d'Adecco i Randstad, derivat de l'ETCL, només recullen la pèrdua d'hores treballades per l'absència justificada i, per tant, legal. Sobre la injustificada no hi ha dades, però tots els experts assenyalen que el seu impacte, més enllà del motivacional, és molt inferior al justificat, especialment al causat per l'IT. Poques dades hi ha sobre l'absentisme injustificat. Javier Blasco, director The Adecco Group Institute i responsable dels estudis d'absentisme, assenyala que la preocupació més gran procedeix de l'absentisme justificat, pel fort ritme de creixement dels últims anys, i assenyala que l'injustificat, encara que inquietant, no té els nivells de les baixes per IT. No obstant això, gràcies a l'enquesta anual sobre el "presencialisme", diguem il·legal, Blasco assenyala que aproximadament el 10% dels treballadors cauen en aquest tipus d'absentisme il·legal, una taxa que s'ha mantingut més o menys estable en els últims deu anys des que fan l'estudi.

A l'últim informe, relatiu a 2022, el 64% dels enquestats considera que no hi ha cap incidència o que no existeix manera de detectar aquestes pràctiques, davant el 17% de les empreses enquestades. A més, en aquest tipus d'absentisme conflueixen dues modalitats: l'absentisme presencial, que suposa una absència injustificada del lloc de treball, i el que els experts denominen el "presentisme", que implica que els treballadors fitxen, però no fan res durant la seva jornada laboral.

Efecte "pont" i "dilluns"

Entre les causes que expliquen aquest absentisme injustificat, la salut torna a ser molt present. Així, el 12% dels enquestats assenyalen com a principal causa la malaltia comuna; un 8% els problemes lleus de salut; el 5,7% assenyala l'"efecte ponts", el 5% l'"efecte dilluns"; un 5% la malaltia professional; el 3% la conciliació i 2,1% els problemes familiars; el 2,3% el mal ambient laboral i la conflictivitat laboral, i en menor cas, un 0,4%; la recerca d'una altra ocupació o motius d'estudi.

Manuel Fernández Jaría, professor d'Estudis d'Economia i Empresa, de la Universitat Oberta Catalunya i expert en absentisme laboral, tractat des d'un punt de vista organitzatiu, assenyala que l'absentisme es mou en factors psicosocials i assenyala que moltes empreses no calculen la incidència en hores: "quan ho fan, s'emporten moltes sorpreses" i posa com a exemple, una de 75 treballadors, quan va descobrir que havia perdut 800 hores de treball en un any. Per això, recomana que contractin aquesta informació a les seves Mútues.

Entre les possibles causes, considera necessari un canvi de cultura corporativa, ja que "moltes empreses paguen per anar, no per produir". En aquest sentit, declara que moltes empreses li criden quan la situació està desbordada, i el seu primer consell sempre és ser preventiu, per a la qual cosa, han de monitorar l'evolució de l'absentisme en les seves organitzacions. Una preocupació que es deriva de l'increment de les hores perdudes per les incapacitats temporals, incloses les socioemocionals que abans de la pandèmia tendien a ocultar-se, "però ja s'ha perdut el pudor, a les baixes per estrès o depressió". I assenyala al sistema de salut, amb una posició reactiva i no preventiva. Unes baixes que de mitjana tenen 115 dies, remarca.

"Les empreses han començat a preocupar-se per l'absentisme. Ara tinc l'agenda plena, amb sol·licituds per fer coaching de lideratge als comandaments intermedis, o prevenir l'assetjament o canviar la forma de lideratge," conclou.

Agents socials

L'informe Adecco fa una anàlisi de l'impacte de la taxa d'absentisme per comunitats autònomes i per sectors. En el tercer trimestre, País Basc torna a tenir l'absentisme més gran, el 9,7% (7,9% per IT) i Navarra i Catalunya el 7,9%, amb un 6,3% i un 6,2% per IT. Madrid, per sota de la mitjana nacional (7%), té una taxa del 6,6% (5,2% IT). En l'àmbit sectorial, Indústria té un absentisme del 7,8%, del qual 5,9% es deu a problemes de salut i l'1,9% a altres causes; serveis té un 7,1%, 5,5% per IT i 1,6% per altres causes, i construcció un absentisme del 5,6%, del qual el 4,7% és per malalties i el 0,9% a altres causes.

Els empresaris d'indústria no creuen que hi hagi un absentisme més gran al seu sector i assenyalen que als convenis col·lectius no se solen incloure clàusules de vigilància, per ser un tema més difícil. Des de CC. OO. d'indústria comencen per matisar què s'entén per absentisme. En aquest sentit, assenyalen la diferència entre la Reial Acadèmia, que dona lloc als informes d'Adecco i Randstad, i la derivada de la sentència del TS, que segons fonts del sindicat, estableix que no es computaran com a faltes d'assistència, als efectes d'acomiadament les absències per vaga legal, l'exercici d'activitats de representació legal dels treballadors, accident de treball, maternitat, risc durant l'embaràs i la lactància, malalties causades per embaràs, part o lactància, paternitat, llicències i vacances, malaltia o accident no laboral quan la baixa hagi estat acordada pels serveis sanitaris oficials i tingui una durada de més de vint dies consecutius, ni les motivades per la situació física o psicològica derivada de violència de gènere, acreditada pels serveis socials d'atenció o serveis de Salut, segons procedeixi.

Tampoc no es computaran les absències que obeeixin a un tractament mèdic de càncer o malaltia greu. Sobre l'absentisme al sector, assenyala que l'índex d'incidència d'accidents de treball amb baixa en jornada per sectors d'activitat el 2022 és de mitjana 2.852,1, menteixis que es dispara en la indústria (4.410,9) i al sector agrari (4.140,9).