Viatjar per Espanya amb un vehicle elèctric és possible gràcies a l'expansió gradual de la xarxa de punts de càrrega, però aquesta encara és avui insuficient i cal comptar amb diverses aplicacions diferents per utilitzar-los i un bon calendari i mapa de parades per no patir la gran por dels usuaris: quedar-se sense bateria.
"Es poden recórrer mil quilòmetres diaris sense cap problema", afirma el delegat de l'Associació d'Usuaris de Cotxe Elèctric (AUVE) al País Basc i tresorer de l'entitat, Gorka Retes, a EFE.
Fa cinc anys i mig que utilitza autos electrificats i acumula desenes de desplaçaments en el seu historial, possibles gràcies a la xarxa de càrrega del país, composta per 27.420 punts, segons l'Associació Empresarial per al Desenvolupament i Impuls de la Mobilitat Elèctrica (Aedive).
"Cada 100 quilòmetres o menys hi ha punts de recàrrega en autovies i autopistes; igual que punts de recàrrega amb diverses places cada 200, però de menor mida n'hi ha cada 50", assenyala Retes, que considera que "per al parc automobilístic actual és suficient, encara que es necessitaran més".
Organitzar el viatge
Les bateries acostumen a tenir 400 quilòmetres d'autonomia -fins a 600 en els models més moderns-, encara que aquesta disminueix a mesura que augmenta la velocitat o es fan servir eines com la navegació assistida o la calefacció.
El temps estimat de càrrega depèn del tipus de bateria, el nivell d'alimentació del cotxe, la meteorologia -el fred i la calor extrema redueixen l'autonomia- i la potència del carregador: un punt de recàrrega semiràpid (entre 11 i 22 kW) tarda dues hores, un de ràpid (50-150 kW) necessita 40 minuts i un d'ultraràpid (més de 150 kW) pot completar el procés en 6 minuts.
Aquestes premisses fan que els usuaris hagin d'organitzar els trajectes en funció de la durada de la bateria i la localització dels punts de càrrega -menys freqüents que les gasolineres-, sempre que la intenció sigui fer un viatge llarg.
"Vam anar a Bretanya (França) i Itàlia i el viatge l'organitzem en funció de les parades per carregar, que és l'única manera de viatjar amb cotxe elèctric", puntualitza Irati a EFE, que aconsella "delimitar l'autonomia a 200 quilòmetres al dia" per no tenir ensurts.
De Madrid a Barcelona amb cotxe elèctric
Així, per cobrir amb seguretat els 625 quilòmetres que separen Madrid de Barcelona, un vehicle elèctric amb la bateria completa s'hauria de proveir a Calatayud (Saragossa) -a 237 quilòmetres de la capital-, on hi ha un punt de 50 kW de Repsol, i després a Lleida, que compta amb una instal·lació de càrrega ultraràpida de Tesla -entre d'altres-, abans d'arribar a la destinació final.
Les parades coincideixen amb la recomanació de la Direcció General de Tràfic (DGT) d'aturar la marxa cada 2 hores per descansar i sumarien uns 50 minuts al trajecte.
Un total de 74 punts voregen la ruta Madrid-Barcelona, la majoria de 50 kW, encara que molts compten amb dues o tres places, mentre que d'altres depenen de restaurants o hotels o es troben als nuclis urbans de les localitats properes a la carretera, segons ha comprovat EFE.
La Unió Europea prohibirà els autos amb motor de combustió en els pròxims anys i, per tant, la flota de vehicles elèctrics serà milionària, per la qual cosa s'intueix que s'haurà d'ampliar l'actual infraestructura de càrrega elèctrica en carretera i població.
"Caldrà construir més electrolineres ràpides, els restaurants necessitaran més punts lents i cada ciutat haurà d'instal·lar milers de punts lents i barats", comenta Retes.
Així, la Unió Europea pretén que els països membres col·loquin carregadors d'almenys 150 kW per a turismes i furgonetes cada 60 quilòmetres als principals corredors.
D'altra banda, Joaquín, usuari de cotxe elèctric, indica que per a ell el problema més important està "en la falta de punts de càrrega a les llars, assumpte que les administracions haurien de solucionar per assolir la mobilitat elèctrica completa."
Els problemes de la interoperabilitat i preu
Els usuaris consultats per EFE coincideixen que un dels problemes més habituals que troben en els seus viatges és la falta d'interoperabilitat entre els diferents punts de càrrega -existent en països com Portugal-, el que es tradueix en la necessitat de descarregar les diferents aplicacions mòbils que ofereixen les companyies de la xarxa de mobilitat elèctrica per proveir-se i pagar.
"Actualment, el punt negre del punt elèctric és aquest", lamenta el delegat d'AUVE, que assegura que es requereixen almenys cinc aplicacions "per viatjar tranquil", mentre que Irati revela que en té fins a 12 de diferents.
La ruta Madrid-Barcelona és assortida per 16 empreses diferents, per la qual cosa almenys s'hauria de comptar amb les plataformes digitals de Repsol, Wenea Mobile, Endesa, Acciona, Ionity, Iberdrola i Zunder, que són les que compten amb una infraestructura més gran entre ambdues ciutats.
No obstant això, diverses marques ja hi han tancats acords d'interoperabilitat entre les xarxes de càrrega, com és el cas de Zunder i Acciona o la recent aliança entre Endesa i Cepsa, que sumeixi més de 5.000 punts.
"Sens dubte, hi ha hagut avenços, com que no es necessiti tenir contracte amb tots els operadors de punts de recàrrega, però encara és necessari treballar més en això, perquè cada vegada sigui mes senzill utilitzar infraestructura de recàrrega sense importar la marca, comptar amb terminals de pagament amb targeta, i efectiu si fos possible", expliquen fonts de l'Associació espanyola de fabricants d'automòbils i camions (Anfac) a EFE.
D'altra banda, el preu de la càrrega és una altra qüestió a tractar, ja que, malgrat que tots els entrevistats reconeixen que el cotxe elèctric els ha ajudat a esquivar la pujada de costos de la gasolina o dièsel gràcies a la possibilitat de recarregar al seu garatge, el fet d'alimentar la bateria fora del seu domicili pot resultar tan car com els combustibles convencionals.
"Carregar un cotxe pot anar de 0 a més que la gasolina, si se'n va a punts ultraràpids, encara que el normal és que sigui més barat", assevera Retes i coincideix amb Ana, una propietària d'un vehicle elèctric que viu a Madrid i qui revela que "carregar fora de casa és fins i tot 25 euros més car".
Existeix la possibilitat d'injectar corrent de manera gratuïta en centres comercials i supermercats, però bona part de la xarxa espanyola és privada.
"Quan vaig viatjar a França em vaig fixar que els ajuntaments habilitaven molts punts de càrrega gratuïts, una cosa que crec que s'hauria d'intentar a Espanya," opina Irati.
Un estudi elaborat per OBS revela que Espanya és un dels països més cars d'Europa per carregar l'auto, en part, per la falta d'interoperabilitat entre els punts.