A diferència de l'any passat, la campanya de regadiu de 2024 a les comarques de Ponent ha pogut comptar amb prou reserves d'aigua per garantir el reg a tots els cultius. Una cosa que només es va confirmar després de les pluges de primavera i el desglaç que va omplir embassaments que assoleixen canals com el de Catalunya i l'Aragó, l'Urgell o Segarra-Garrigues. En el cas del blat de moro, que es va poder sembrar el 2023 per falta d'aigua, es va recuperant progressivament i on més es nota és a les segones collites, és a dir, quan es planta després de segar el cereal d'hivern.
La sequera que va afectar greument la campanya de reg de l'any passat, especialment a l'àmbit del canal d'Urgell i el Segarra-Garrigues, però també a altres infraestructures que beneficien les terres de Ponent , va fer que caigués fins i tot pràcticament en la meitat la producció de blat de moro. En concret, es va passar de produir 356.822 tones en 35.067 hectàrees el 2022, a 123.356 tones en 11.967 hectàrees al 2023. El tancament anticipat del canal d'Urgell, quan no feia ni un mes que havia començat la campanya, ja va encendre totes les alarmes i es va demanar de no plantar aquest tipus de cultiu que requereix un elevat consum aigua per poder reservar-la per als arbres fruiters. Molts agricultors van apostar per cultius alternatius com el gira-sol o la melca, i d'altres senzillament va decidir deixar els camps erms, informa l'ACN.
Per sota de 2022
Només es va poder conrear blat de moro a l'àmbit de canal auxiliar d'Urgell, que s'assoleix del sistema de la Noguera Pallaresa i que no va patir restriccions, així com en altres punts del canal d'Aragó i Catalunya, on la sequera no va ser tan extrema. Aquest any la situació ha canviat, però l'augment d'hectàrees de cultiu de blat de moro no s'ha recuperat amb el volum del qual vindria a ser un any normal. Segons dades del Departament d'Acció Climàtica del mes de juny, a la demarcació de Lleida s'han plantat 13.500 hectàrees de blat de moro, un número que encara queda lluny de les més de 35.000 de fa dos anys.
El fet de tenir aigua assegurada per la campanya de reg ha provocat, segons Santi Caudevilla, que en tres mesos s'hagi passat de no tenir pràcticament "opció de sembra" de blat de moro a tenir una sembra "mai no vesteixi" de segona collita d'aquest cultiu. La segona collita té lloc una vegada s'ha segat el cereal d'hivern, sigui ordi o blat, i, per tant, el blat de moro es planta entre juny i juliol per ser recollit entre octubre i novembre. Les segones collites han augmentat perquè els camperols no han sabut pràcticament fins al juny que tindrien l'aigua assegurada per poder regar durant tota la campanya. Això va provocar que en el moment de sembrar el blat de moro a la primavera, hi hagués un 90% de la superfície regable ocupada per plantacions de cereal d'hivern.
Caudevilla també ha posat en relleu que les segones collites s'estan beneficiant de les elevades temperatures de l'estiu, ja que la planta es troba en un moment inicial de la fase de creixement i si rep suficient aportació d'aigua no té problemes. Al contrari, els blats de moro de primera collita, que es van plantar al març, es veuen castigats per la calor, ja que pateixen en el moment de pol·linització.
Restriccions a l'Urgell
La present campanya de regs al canal principal del canal d'Urgell continua patint restriccions a causa de la sequera. Així ho va recordar aquesta setmana la Comunitat General de Regants al butlletí que publica cada quinze dies. Les aportacions del Segre durant aquest any hidrològic queden un 25% per sota de la mitjana, afectant la disponibilitat d'aigua de reg i limitant l'assignació a 5 hidros per hectàrea, si no hi ha millores significatives de les reserves. En previsió d'aquesta situació d'escassetat, els regants ja van realitzar una planificació restrictiva de cultius amb prop d'un 55% de cultius d'hivern.