Les comunitats autònomes empitjoren els seus comptes pressupostaris i eleven el dèficit conjunt al 0,3% del PIB espanyol fins a l'agost de 2022, la qual cosa suposa triplicar-lo respecte al 0,1% que acumulaven en el mateix període de l'any passat. Així, el desajust entre els ingressos del conjunt dels territoris i les seves despeses implica un saldo negatiu de 3.983 milions d'euros en els vuit primers mesos d'aquest any davant els 1.244 milions de l'any passat, segons l'Observatori Fiscal i Financer de les CC.AA. de Fedea. L'informe analitza els ingressos i despeses autonòmiques fins a l'agost de 2022 i presenta una estimació del saldo per al conjunt d'aquest any.

Catalunya, el quart dèficit més alt

Així, l'informe preveu que a final d'any les 17 comunitats autònomes sumaran un dèficit equivalent a l'1% del PIB espanyol, en línia amb les previsions realitzades pel Govern d'Espanya i per l'Airef (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal). No obstant això, el comportament fiscal varia molt depenent del territori. Fedea preveu que 7 comunitats tancaran el 2022 amb un dèficit per sobre de l'1% PIB: Múrcia (-3%), Comunitat Valenciana (-2,7%), Castella-La Mancha (-1,9%), Catalunya (-1,3%), Canàries (-1,2%), Extremadura (-1,1%) i Andalusia (-1,1%)

Uns altres tres territoris, Galícia (-1,0%), Castella i Lleó (-0,9%) i les Balears (-0,9%), acabaran el 2022 amb un dèficit proper a l'1% i per sota se situen Aragó (-0,4%), la Comunitat de Madrid (-0,3%), Astúries (-0,3%), Cantàbria (-0,2%) i La Rioja (-0,2%). I amb saldo positiu només acabaran l'any les dues comunitats autònomes amb règim foral propi: Navarra (0,0%) i País Basc (0,4%).

Dades des de començament d'any

Però això són les previsions. De moment, segons les dades fins a l'agost de l'informe de Fedea, el deteriorament respecte a 2021 és generalitzat. Les comunitats autònomes amb més dèficit són la Regió de Múrcia (-1,5% del PIB), Castella-La Mancha (-1,4% del PIB) i la Comunitat Valenciana (-1,4% del PIB). La resta dels territoris estan per sota de la taxa de referència amb què es van aprovar els Pressupostos per al 2022 (- 0,6% del PIB), amb Navarra i Catalunya en un -0,5%, Extremadura en -0,3% i en -0,1% estan Cantàbria, Castella i Lleó, Galícia i la Comunitat de Madrid. Fins i tot hi ha 7 regions amb superàvit: Aragó (0,1%), País Basc (0,1%), Canàries (0,1%), Andalusia (0,2%), Balears (0,3%), Astúries (0,3%) i La Rioja (0,4%).

Fedea emmarca la situació de l'execució autonòmica amb el conjunt de l'estat. Amb dades del segon trimestre, el conjunt de les administracions públiques ha assolit una xifra del -2,32% del PIB, el que suposa una reducció del dèficit superior al 2% del PIB respecte al registrat en el mateix període de l'any anterior (-4,61% del PIB). Fins a l'agost de 2022, el saldo del total de les administracions exclosa la Local també ha millorat passant a ser del -1,98% davant el -5,06% d'agost de 2021.

No obstant això, Fedea assenyala dos elements que considera importants. El primer que tota la reducció registrada és cíclica (no estructural) motivada per la forta recuperació dels ingressos, el creixement dels quals en els primers vuit mesos de l'any va ser del 14% respecte al mateix període de 2021. I el segon, que el dèficit s'està reduint gairebé exclusivament en l'Administració Central, la qual cosa era d'esperar ja que va assumir, pràcticament, tot el cost de les mesures davant la Covid-19 a través de l'augment de les transferències als territoris i a la Seguretat Social.

Ajuts Covid

Des de l'inici de la crisi de la Covid-19, el Govern d'Espanya va posar en marxa fons extraordinaris per compensar les comunitats autònomes. Aquests fons i línies d'ajuda van afectar els exercicis 2020 i 2021. En concret, per al 2021, l'Estat va aprovar: la Línia COVID i el Fons Extraordinari. La primera va ser articulada en el Reial Decret-llei 5/2021, de 12 de març, de mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial amb 7.000 milions d'euros a repartir entre els territoris (6.974 milions) i les ciutats amb Estatut d'Autonomia. Aquesta mesura va ser transferida a les comunitats entre abril i juliol de 2021.

Per la seva part, el Fons Extraordinari va ser aprovat el 3 d'agost de 2021 per un import de 13.486 milions d'euros, a repartir igualment entre les comunitats i Ceuta i Melilla, partint de la seva població ajustada. La transferència d'aquest Fons es va realitzar en dos trams: al setembre i al novembre de 2021.

No obstant això, fins a l'agost d'aquest any 2022, els territoris han comptat amb dues transferències de caràcter extraordinari aprovades en els Pressupostos Generals de l'Estat que no es repetiran als pròxims exercicis. En primer lloc, la compensació pel canvi del Sistema de Subministrament Immediat d'Informació (SII) d'IVA per un import de 3.063 milions d'euros. L'esmentada quantitat inclou tant la compensació de l'efecte produït pel SII-IVA de 2017 com una compensació addicional pels interessos legals meritats. I en segon lloc, la compensació per la liquidació negativa del sistema de finançament autonòmic de 2020 per import 4.404 milions d'euros, segons explica l'anàlisi de Fedea sobre els comptes pressupostaris autonòmics.