L'escenari polític és cada vegada més complex. Després d'unes eleccions amb resultat incert, a última hora de divendres es coneixia que el Partit Popular d'Alberto Núñez Feijóo guanyava un diputat més, complicant la investidura de Pedro Sánchez. El que fa que ja sigui pràcticament impossible que els pressupostos generals de l'Estat de 2024, que en un any normal solen arribar ja molt ajustats i aprovar-se a final d'any, aquesta vegada estiguin negociats a temps.

Tant si s'aconseguís formar Govern després de l'estiu, com si hi ha una repetició electoral, tot sembla indicar que serà necessari prorrogar els comptes de 2023 almenys uns mesos, ja que resulta pràcticament impossible que hi hagi un projecte pressupostari en el Congrés abans d'octubre, que és el que marca la llei, recorda l'Agència EFE.

Tradicionalment, s'assumeix que els Pressupostos són la llei més important de l'any -el rebuig dels de 2019 va provocar la convocatòria d'eleccions-, ja que constitueixen el marc de la política econòmica del Govern, definint des de les inversions a la fiscalitat o les pensions. En el cas dels comptes de 2024 cal afegir dos factors addicionals: són l'instrument legal on s'haurien de recollir les dotacions per als projectes dels fons europeus i afecten el primer exercici de les noves regles fiscals europees, que encara estan pendents d'aprovar-se.

Ja estan fora de termini

Els Pressupostos de 2024 ja estarien fora de termini, ja que el calendari marca que els treballs previs comencin al juliol. De no ser per les eleccions, aquest mes s'hauria d'haver aprovat el sostre de despesa i el camí de dèficit, la qual cosa al seu torn hauria exigit convocar el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) i la Comissió Nacional d'Administracions Locals (CNAL) per comunicar-los les seves referències de dèficit.

El calendari marca que abans que finalitzi setembre el Govern ha d'aprovar el projecte de llei i portar-lo a les Corts -una cosa que sembla impossible quan encara no han començat els treballs previs-, on la tramitació se sol estendre al voltant de tres mesos.

El país mai no es queda sense Pressupostos en vigor, ja que si no hi ha comptes nous aprovats, automàticament es prorroguen les de l'any precedent, normalment acompanyades d'un decret amb els ajustaments necessaris per garantir el seu bon funcionament i, fins i tot, per adoptar algunes mesures. Així, encara que no hi hagi pressupostos de 2024, les pensions es revaloritzaran amb l'IPC perquè així ho recull la seva reforma i també podria aprovar-se per decret la pujada del salari dels empleats públics acordada amb els sindicats, com va ocórrer a l'exercici 2019.

Més complexa es presenta l'articulació dels fons europeus i, sobretot, de les noves regles fiscals europees, que apunten a una manera completament nova de vigilar l'estabilitat fiscal dels països i que Espanya afrontarà sense referència de dèficit.

La pròrroga serà inevitable

La gairebé inevitable pròrroga dels Pressupostos de 2023 serà la novena de la democràcia, després de les de 1978, 1982, 1995, 2011, 2016, 2017 i les dues dels comptes de 2018, les úniques amb doble pròrroga. Els comptes de 2017 van entrar en vigor un mes de juny i les de 2018, al juliol, després de superar una tramitació sense precedents que va incloure el canvi de Govern fruit de la moció de censura de Pedro Sánchez contra Mariano Rajoy.

Els comptes de 2018 es van convertir en les més longeves de la democràcia (van estar en vigor fins al tancament de 2020), ja que els Pressupostos de 2019 van ser rebutjats pel Congrés i mai no es van presentar els de 2020 -el Govern va estar en funcions fins al gener d'aquell any i poc després va esclatar la pandèmia.

Una vegada superada la part més dura de la pandèmia, els pressupostos han aconseguit certa estabilitat: els de 2021, 2022 i 2023 van entrar en vigor l'1 de gener, encara que tots ells van arribar al Congrés amb alguns dies de retard, ja entrat octubre.