José Luis Escrivá ha pres possessió aquest dimarts com a governador del Banc d'Espanya i en el seu discurs ja ha avançat que canviarà la Llei d'Autonomia de 1994, que va acabar amb el Decret-llei de 1962 i va donar forma al banc central en definir la seva autonomia. Aquesta norma també va allargar a sis anys, no renovables, el mandat de governador i subgovernador, fent-se particularment estrictes les possibles causes de cessament. Una cosa que podria canviar, segons l'explicat.

El nou governador, que assumeix el càrrec "amb gran responsabilitat", ha explicat que el bon funcionament de les societats democràtiques "requereix d'institucions imparcials que exerceixin poders delegats sota mandats delimitats, la delegació dels quals es justifica, o bé perquè han de ser exercits amb una orientació a mitjà termini que transcendeix els cicles electorals, o bé pel seu caràcter eminentment tècnic o per la seva funció supervisora."

Escrivá creu que la Llei d'Autonomia de 1994 ha proporcionat al Banc d'Espanya un marc legal i institucional "adequat" perquè pugui exercir les seves funcions amb "independència" al llarg dels últims 30 anys. Però també creu que en aquestes tres dècades, l'entorn en el qual s'espavilen els bancs centrals s'ha transformat substancialment i s'han materialitzat escenaris que han resultat "certament reptadors" per a l'acompliment de les seves funcions.

"Com a resultat d'això, els bancs centrals s'han vist abocats a introduir canvis fonamentals en la seva manera d'actuar. A més, en el cas del Banc d'Espanya, una part important de les seves funcions es desenvolupa dins de l'Eurosistema de la unió monetària a què pertanyem. I la configuració i el perfeccionament de l'Eurosistema han suposat un procés gradual no exempt de complexitat", comentava.

En aquest context, l'exministre veu "raonable" reflexionar sobre la conveniència d'introduir modificacions en la nostra Llei d'Autonomia transcorreguts aquests 30 anys. I assegura que així ho creu també el Consell de Govern del Banc, de tal manera que en la primera reunió sota la seva presidència ja van decidir constituir un grup de treball per sistematitzar i donar forma a les esmentades reflexions.

Escrivá espera "revisitar aspectes de la llei que puguin reforçar encara més la seva independència". Però, també, potenciar els elements d'obertura, de comunicació amb la societat, explicant i justificant activitats. "I en això es presenten no només elements normatius, sinó també l'adopció de les millors pràctiques i la generació d'una cultura institucional que facin que la transparència sigui un principi inspirador de les nostres actuacions. Aquesta és la manera òptima de rendir comptes davant de la societat", assegura.

Continua havent "marge de millora" per ser més transparents

El nou governador del Banc d'Espanya creu que s'ha avançat "molt" en aquest sentit en les últimes dècades, però segueix havent-hi "marge de millora" i d'innovació quant a l'objectiu de ser més transparents. "I és que, com més independent se sigui i es pretengui ser, més han d'interioritzar-se els principis de transparència i rendició de comptes, com a mecanismes bàsics de legitimació d'un poder no elegit", comentava.

Tots aquests elements també seran motiu d'examen per part del nou grup de treball del Consell de Govern, perquè, d'aquesta forma, "el reforç de la independència, d'una banda, i la transparència i la rendició de comptes, per un altre, vagin de la mà".

I aquí, Escrivà anunciava que la independència de les avaluacions del Banc d'Espanya es veurà reforçada en fer dependre l'actual Oficina d'Avaluació directament del Consell de Govern. I, de l'altra, en fer que els plans estratègics que es derivin d'aquestes avaluacions s'integrin plenament a la planificació pressupostària del banc a mitjà termini.

D'altra banda, el nou governador avançava que posarà el focus en la innovació tecnològica. Principalment, en la intel·ligència artificial i, més concretament, en la intel·ligència artificial generativa.