El governador del Banc d'Espanya, José Luis Escrivá, ha qüestionat certs aspectes de nou disseny de l'impost a la banca, com el fet que sigui progressiu o que vagi contra el marge net d'interès o marge d'intermediació. I ha advertit que pot tenir aquests "efectes indesitjats" i que "tal com està dissenyat, penalitza la concessió de crèdit les pimes".

"No és fàcil d'entendre per què l'impost ha de ser progressiu en funció de la mida de les entitats, tampoc no és fàcil d'entendre per què opera sobre el marge d'intermediació i un banc que decideixi ser molt ambiciós en una política d'inversió es vegi penalitzat davant el qual no ho és", ha traslladat Escrivá durant la seva participació en la Convenció Anual Financera de 2024 de l'Associació de Mercats Financers (AMF), que s'ha celebrat avui a Madrid.

En declaracions recollides per Europa Press, Escrivá ha afirmat que per a ell és "molt difícil" tenir posicions "molt fermes i molt generals" en assumptes relacionats amb imposició i gravàmens, ja que té a veure amb les polítiques redistributives dels poders legítims democràtics. Així, ha defensat una actitud "prudent" i ha insistit, com ha vingut fent fins ara, que en cas de prendre una decisió de gravar una activitat econòmica determinada, aquest impost no tingui "efectes indesitjats".

"En el cas de l'impost a la banca a Espanya, està dissenyat d'una forma en la qual alguns d'aquests efectes poden materialitzar-se". Com a exemple, de fet, s'ha referit al finançament a les pimes, que té més risc, però que n'aporta més al marge d'interès. Així, ha demanat que el disseny de l'impost sigui "genuïnament neutral" i que "no sigui distorsionadora" sobre l'activitat econòmica a Espanya.

La seva conclusió és que si s'opta per aquest impost, una cosa que ell no entra a valorar, segons la seva opinió, hauria de ser un gravamen "neutral i no distorsionador".

Pressupostos generals

Sobre l'aprovació o pròrroga dels pressupostos generals de l'Estat (PGE), Escrivá ha recordat que Espanya, a diferència de situacions "més dramàtiques" com les dels EUA o França, compta amb mecanismes en cas que, si no s'aproven, el país pugui continuar funcionant "sense tenir impactes". Ha recordat que fins a 2026 una part "molt important" de l'esforç pressupostari es farà sota el paraigua del pla de recuperació, que encara ha de desplegar-se.

Ha reconegut, tanmateix, que la pròrroga dels PGE és una situació "indesitjable" que caldria intentar corregir i ha convidat a tots els grups polítics a arribar a un acord. Ha recalcat, no obstant això, que, en absència d'uns nous PGE, els efectes no serien tan dramàtics.

Finalment, sobre la possibilitat que el pla fiscal presentat pel govern espanyol no sigui suficient per complir les regles fiscals de la Unió Europea, Escrivá ha dit que l'AIReF ha avalat "gran part" de les mesures que inclou, encara que ha demanat "més concreció" en algunes d'elles.

"La línia d'ajustament que planteja l'AIReF no les valida completament, però sí que valida gran part d'elles. El que ha posat d'èmfasi és que és massa general", ha explicat.

Opa del BBVA

Quant a la consolidació financera, ha evitat pronunciar-se sobre aquesta qüestió en clau nacional, on el BBVA vol presentar una oferta als accionistes del Sabadell per fer-se amb l'entitat; tanmateix, Escrivá ha advocat per fusions europees. "A Europa el que necessitem és un mercat únic de veritat", ha afegit, abans d'insistir que els mercats de capitals estan infradesenvolupats al Vell Continent i advocar per un supervisor únic de mercats, igual que ja n'hi ha per a la banca.

El governador del Banc d'Espanya ha considerat també que l'existència de bancs paneuropeus faria més "resilient" la unió monetària pel que, segons la seva opinió, és "desitjable" que es donin aquest tipus d'operacions i s'ha mostrat favorable a avançar en un fons únic de garantia de dipòsits que culmini la unió bancària.