Una bona part dels fons que els Governs destinen a ajuts socials per a col·lectius vulnerables no arriben a gastar-se perquè els potencials beneficiaris no sol·liciten la prestació. Un fenomen que es coneix com a "non take up" (no acceptació) que preocupa, i molt, a les administració comunitàries. A Espanya, el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions de José Luis Escrivá -a partir d'aquest dilluns en funcions- està alarmat per la baixa implantació de l'Ingrés Mínim Vital (IMV). L'Airef, en un recent informe, estableix que només 284.000 llars han cobrat aquesta prestació l'any passat dels 800.000 potencials beneficiaris. És a dir, el non take up de l'IMV ronda el 58%, un percentatge alt, encara que com assenyala l'Airef, en línia amb altres països comunitaris.

Per combatre la "no acceptació" i aconseguir que l'ajuda arribi a més famílies en risc de pobresa severa, Escrivá ha contractat amb la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social (EAPN) un projecte pilot per conèixer les causes per les quals es queden tants fons sense gastar i tantes famílies sense empara. Rellevant, ja que malgrat que el Ministeri d'Escrivá ha posat en marxa algunes mesures per estendre l'IMV, els resultats no han estat bons. L'anàlisi d'Airef, el segon sobre l'IMV, conclou que el nombre de llars s'ha mantingut inalterat el 2022 respecte a 2021. La pròpia Airef ha ressaltat "els escassos avanços de l'ingrés mínim vital", una conclusió que no ha agradat gens en el Ministeri d'Inclusió.

El projecte pilot, finançat amb fons Next Generation, s'està desenvolupant en les 17 comunitats autònomes més Ceuta i Melilla, amb 19 equips encarregats del treball de camp, ja que com apunta Helder Ferreira, coordinador del projecte realitzat per EAPN, es pretén conèixer si existeixen peculiaritats territorials. El responsable explica a ON ECONOMIA que es parteix de tres blocs d'obstacles que incideixen en la baixa implantació de l'IMV. En primer lloc hi ha la falta de coneixement de la prestació, ja que encara que molts potencials beneficiaris han sentit parlar d'ella, desconeixen en què consisteix realment. A segon bloc d'obstacles són barreres socioculturals que impedeixen o dificulten la comprensió de la informació que existeix sobre l'ingrés mínim vital. I un tercer són traves procedimentals.

Traves procedimentals

En aquest últim grup, la casuística dels problemes que sorgeixen en la tramitació és molt àmplia, segons Ferreira que en cita alguns dels més freqüents. Per exemple, com omplir la sol·licitud i on i com presentar-la, on satisfer els dubtes i, una de les principals, quina documentació s'exigeix i, especialment, on aconseguir tals documents o com recórrer si en un primer moment es denega la sol·licitud. O alguns obstacles molt concrets que de produir-se desanimen als potencials beneficiaris que abandonen el procés. L'empadronament és un d'ells, ja que se sol·licita que tots els membres de la unitat familiar portin almenys sis mesos al mateix lloc. Tanmateix, és freqüent la reunificació familiar en aquest col·lectiu, per la qual cosa hi pot haver algun membre que no compleixi l'esmentat requisit. "Cal donar-los suport perquè sàpiguen com s'han d'adaptar als requisits, ja que moltes vegades és difícil demostrar que es compleixen", comenta el coordinador del projecte.

Un altre dels obstacles que fa que llars amb dret es quedin fora són els ingressos econòmics anuals, un llindar que varia segons el tipus d'unitat familiar i difereix cada any. El Ministeri determina els ingressos per la declaració de la Renda que han de presentar obligatòriament, un primer hàndicap, ja que la majoria d'aquestes famílies estan per sota del mínim exempt pel que no fan la declaració. A més, Ferreira ressalta que les situacions familiars poden canviar d'un any per a l'altre, fins i tot els propis llindars mínims que determinen si es té o no dret a l'IMV. De fet, aquest 2023, a causa de la forta inflació es va elevar el llindar un 15%, la qual cosa significa que moltes llars que són a la frontera, s'haurien quedat fora el 2022, però ja tindrien dret el 2023.

Pocs casos d'economia submergida

Respecte a un possible rebuig de l'ajuda per estar el potencial beneficiari en l'economia submergida, Ferreira diu que s'han donat molt pocs casos durant el treball de camp, tot just 2 sobre 2.000, encara que assenyala que hauran d'esperar a tabular les dades per conèixer quina incidència exacta podria tenir. Ja que amb el projecte no només es busca conèixer les causes que expliquen l'alt non take up de l'IMV, sinó quantificar cada tipus d'obstacle, tant a nivell nacional com territorial, per saber quina incidència té cada un i, per tant, buscar solucions més eficaces. A tal final, s'ha realitzat un ampli treball de camp que s'ha finalitzat fa uns dies.

Prèviament, segons explica Ferreira, s'han van determinar 400 zones a Espanya en les quals hi ha un risc major de pobresa severa en les quals es va realitzar una primera enquesta per determinar el detall de coneixement que tenien els seus habitants de l'IMV. D'aquestes 400 zones, se n'han escollit 200 en les quals s'ha fet un treball de camp, amb entrevistes presencials, per localitzar potencials beneficiaris que no l'estiguessin cobrant i conèixer els motius. I aprofitant aquest treball, s'ha ofert suport a aquells que estiguessin interessats en sol·licitar la prestació. En concret, dels entrevistats el 60% va rebre suport i del 40% restant, la majoria eren persones que, o no complien els requisits o que ja tenien el procés iniciat per algun altre membre de la unitat familiar. Ara, després del treball de camp, es repetirà l'enquesta a les 400 zones per determinar com ha augmentat el coneixement sobre l'IMV en aquells llocs on s'ha realitzat el treball de camp i sobre els que no.