El ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha inaugurat aquest dilluns un seminari sobre rendes mínimes i Ingrés Mínim Vital organitzat per la Xarxa Europea Anti Pobresa (EAPN) en la qual ha valorat positivament la gestió del subsidi i no ha comentat els múltiples errors apuntats per sindicats, plataformes veïnals i afectats. Sense mencionar les xifres recentment publicades per ON ECONOMIA sobre denegacions, inadmissions i cancel·lació de sol·licituds, Escrivá sí que ha apuntat que "molta gent demana l'Ingrés Mínim Vital sense necessitar-ho".
Fonts sindicals de la Seguretat Social que treballen en el dia a dia estan d'acord que això és així i que molta de la gent que demana l'Ingrés està per sobre, com ha afirmat Escrivá, "dels nivells de vulnerabilitat" que requereix la prestació. Segons va publicar recentment ON ECONOMIA amb fonts d'UGT de la Seguretat Social, les 550.000 ajudes concedides són només una quarta part dels 2,2 milions de sol·licituds fetes. S'han denegat 754.000 sol·licituds, s'han cancel·lat 177.287 i s'han inadmès 488.680. A més, encara hi ha 235.000 sol·licituds pendents.
Escrivá no ha entrat a valorar aquestes xifres, com tampoc els problemes denunciats per organitzacions veïnals i afectats causats per la reavaluació de la situació econòmica dels demandats. Basant-se en la declaració de la renda i, per tant, en ingressos de l'any anterior, moltes persones que van demanar l'ajut l'han vist suprimit, incrementat o rebaixat sense rebre cap mena de notificació. Com han relatat diversos testimonis a ON ECONOMIA, de sobte deixaven de rebre l'ingrés sense poder contactar amb la Seguretat Social per conèixer-ne els motius.
Ara bé, el ministre sí que ha defensat l'"avaluació contínua" a la que se sotmet la prestació. Escrivá ha reconegut que els requisits per accedir a la prestació "augmenta la sol·licitud d'informació" als demandants, però ha justificat que és preferible fer-ho així per tal que "no passi com a Itàlia, on existeix un rebuig generalitzat a la renda perquè el rep massa gent". "Si, com demanaven algunes veus i fins i tot acadèmics, haguéssim donat l'ajut a tothom que ho demanava amb una declaració responsable, hauríem d'haver demanat la devolució de l'ajut a un milió i mig de persones", ha dit el ministre. En aquesta avaluació, ha defensat Escrivá, cal mirar no només les rendes, sinó també el patrimoni, ja que "la desigualtat no només és de renda, és de renda i de riquesa", ha apuntat.
L'Ingrés Mínim Vital va arrencar l'any 2020 enmig de la pandèmia i per atendre els col·lectius més afectats i arriba a 550.000 famílies i 1,4 milions de persones amb ingressos baixos. Dos terços dels beneficiaris, ha especificat Escrivá, són dones, una quarta part són famílies monomarentals o monoparentals i un 40% dels beneficiaris són nens.
100.000 SMS a persones que no el reben
Una de les limitacions que presenta aquesta prestació, segons han apuntat alguns crítics com l'Associació estatal de directors i gestors de Serveis Socials, és que no arriba moltes vegades a les persones més necessitades perquè estan excloses també de l'aparell burocràtic. El non take up és un concepte emprat pels experts per definir aquesta mancança. La plataforma Hogarsí, en el seu dia, va lamentar que l'ajut no arriba a les persones que viuen al carrer.
Sobre això, Escrivá ha ressaltat que s'ha vist una evolució important en la relació entre la riquesa de les regions on arriba l'IMV i la quantitat de subsidis que arriben. "Al principi, les regions amb més riquesa tenien més beneficiaris, i això ha anat evolucionant. Ara veiem clarament que allà on arriba l'ingrés és on més pobresa hi ha", ha dit.
El ministre, però, ha reconegut que "desgraciadament, hi ha un percentatge sempre significatiu de persones que no reben l'ajut perquè no arribem a ells o no la sol·liciten, per molt que les convidem". En aquest sentit, ha assegurat que el ministeri ha enviat "100.000 SMS a persones que l'havien de sol·licitar, però no ho han fet" per tal de saber quins problemes s'afronten i quins es poden corregir quan les persones queden excloses d'aquest tipus d'ajuts. Molts dels que van veure modificada la seva prestació per la revisió anual, en canvi, no van rebre cap notificació.
En moltes comunitats autònomes, aquelles que tenien una renda social garantida per a les famílies vulnerables, l'Ingrés Mínim Vital funciona com a complement d'ingressos. En aquest sentit, Escrivá ha criticat que "hi ha comunitats autònomes que han vist en l'IMV l'oportunitat per estalviar-se despesa pública", mentre que d'altres sí que han aconseguit compatibilitzar els ingressos de cada administració.
Escrivá també ha ressaltat els projectes d'inclusió laboral que acompanyen l'Ingrés Mínim Vital, així com la participació creixent d'ONG's del Tercer Sector en el seguiment dels casos particulars. "És la primera prestació en la qual les ONG's poden acreditar situacions de vulnerabilitat que no es registren", ha destacat.
A la taula posterior a la intervenció d'Escrivá hi ha participat la subdirectora general d'objectius i indicadors d'inclusió del ministeri, Ana Guzmán de Torres. Preguntada sobre el fet, motiu de crítiques de sindicats i entitats, que el sistema tingui en compte la declaració de la renda i no dades vigents a l'hora d'atorgar l'ajut, Guzmán ha reconegut que no volen "sobrecarregar" de tasques als demandants, però ha afirmat que "la informació del que estan cobrant actualment no està disponible". "Es va intentar de moltes maneres. És veritat que a les comunitats es tenen en compte les rendes actuals i això porta una gestió molt manual, però amb la declaració de la renda ens permet fer-ho de manera més automatitzada", ha dit.
Després de la seva presentació del seminari, Escrivá ha atès als mitjans de comunicació i ha negat que la manca de personal a l'administració pública estigui endarrerint el pagament de jubilacions, tal i com denuncien des dels sindicats. Les pensions, ha dit, s'estan reconeixent "en una mitja de menys de 20 dies".
Els sindicats CCOO, UGT, CSIF i altres organitzacions fa temps que es mobilitzen per demanar ampliacions de personal i asseguren que la falta de mans acaba afectant les famílies vulnerables. Veuen totalment insuficient la contractació de 1.600 interins, demanen personal fix i aquest divendres tornaran a manifestar-se a Sevilla, després de fer-ho a Madrid, València i Barcelona.