En Espanya, la taxa de dependència entre afiliats i pensionistes s'ha mantingut entorn del 2% des que hi ha registres estadístics (1990). No obstant això, va arribar a situar-se a prop del 3% el 2007, any a partir del qual s'ha anat moderant, encara que amb alts i baixos, fins a la situació actual. En el dia d'avui, després del fort impuls que ha experimentat l'ocupació en l'última dècada, s'ha elevat el nombre de cotitzadors per cada pensionista, de manera que al juny hi havia 2,32 treballadors per cada perceptor d'una pensió. Segons les dades de la Seguretat Social a què ha tingut accés Efe, al tancament de juny hi havia a Espanya 21,32 milions de cotitzadors ocupats i gairebé 9,2 milions de pensionistes, la qual cosa situa la ràtio de dependència en l'esmentat 2,32.
En els últims anys, aquesta taxa ha tingut una evolució clarament ascendent, passant de l'1,97 de 2013 fins al 2,28 de 2023, gràcies que el nombre de cotitzadors ha crescut en l'última dècada un 27,5%, gairebé tres vegades més que el de pensionistes, que ha augmentat un 10,4%.
El comportament és desigual per comunitats autònomes. Aquestes diferències que evidencien quines són les més envellides o les més dinàmiques quant a l'ocupació. Són extrems oposats València i Astúries. La Comunitat Valenciana està passa per davant de la mitjana espanyola, arribant a 4,06 de cotitzadors per cada pensionista, mentre que Astúries es queda amb 1,43. També es registren ràtios elevades en les comunitats uniprovincials de les Balears (amb 3,50 treballadors per cada pensionista) i Madrid (3,23). Catalunya té 3.819.863 persones ocupades cotitzant i 1.566.317 pensionistes, la qual cosa dona un percentatge de 2,44, lleugerament per sobre de la mitjana espanyola.
Al detall, per al conjunt d'Espanya, el gruix dels cotitzadors es troba actualment emmarcat en el règim general (16,8 milions), en tant que hi ha gairebé 3,4 milions d'autònoms, 12.543 treballadors del règim del mar i 906 del carbó.
Del total dels 9.198.059 pensionistes, la major part rep pensions de jubilació (6,35 milions de persones), seguits dels perceptors de viduïtat (1,52 milions), incapacitat permanent (956.679), orfandat (323.278) i a favor de familiars (45.500).
D'acord amb les dades de la Seguretat Social, la taxa de creixement anual de l'afiliació mitjana a la Seguretat Social (2,5%) una mica més del doble que el creixement del nombre de pensionistes (1,16%).
La taxa es reduirà en el futur
Malgrat aquest augment de la taxa de dependència, tots els estudis apunten a la seva reducció en el futur, una vegada comenci a jubilar-se l'anomenada generació del "baby boom" (aquells nascuts des de finals de 1950 a mitjans de 1970).
Així, segons les projeccions de la despesa pública en pensions elaborades pel Ministeri d'Inclusió, la jubilació d'aquesta generació elevarà el nombre de pensionistes fins a superar els 16 milions el 2050, xifra que segons l'AIReF ( Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal) se situarà en els 16,7 milions.
Entre 2021 i 2022, el Govern va dur a terme una reforma del sistema de pensions per afrontar l'increment de la despesa prevista en prestacions durant les pròximes dècades.
En una primera part, el Govern va aprovar un mecanisme d'equitat intergeneracional (MEI), una cotització finalista per sumar ingressos a la "guardiola de les pensions", i canvis en els incentius i penalitzacions per allargar l'edat real de jubilació, així com una reforma del sistema de cotització dels autònoms.
Així mateix, es va incrementar la base màxima de cotització del sistema i es va crear una quota de solidaritat per als salaris més alts, tot això a fi d'elevar els ingressos del sistema.
El 2025 està prevista l'avaluació de la clàusula de salvaguarda que, en el cas que la projecció de despesa sobre ingressos es desviï de les previsions, obligarà a prendre mesures per evitar que es desquadrin els comptes del sistema.