El conflicte armat entre Ucraïna i Rússia -que ha complert dos anys i mig des d'aquell febrer de 2022- ha passat factura a les relacions espanyoles amb ambdós països de l'Est. I no només polítiques, també comercials. Per primera vegada, des que hi ha estadístiques de comerç d'Hisenda, Espanya ha gastat més en adquirir productes a Ucraïna -3.228 milions d'euros en els últims dotze mesos, que de Rússia -2.448 milions d'euros: 780 milions més. En els períodes de juny sobre juny d'anys anteriors, les partides de gas sempre han provocat que la balança hagi caigut del costat de Moscou, deixant Kíev en un segon pla. Tanmateix, la situació ha fet un gir de 180 graus: entre juny de 2023 i 2024, Espanya ha adquirit productes russos per valor de 2.448 milions d'euros, quan en el mateix període entre 2022 i 2023 es van superar els 5.800 milions. La sequera té una cosa per veure amb aquest canvi. Al contrari, hem importat en aquest període productes d'Ucraïna amb un cost de 3.228 milions d'euros, quan entre juny de 2022 i 2023 van ser 2.856.
Però la retallada comercial s'ha produït en ambdues direccions, afectant els exportadors espanyols cap a Rússia. Un descens que no és imputable en exclusiva als compradors russos, sinó a l'abandonament del país de moltes empreses espanyoles -especialment les més emblemàtiques- per l'embargament dels països occidentals. Així, en els últims mesos els russos han adquirit productes espanyols per valor de 800 milions d'euros, 200 menys que en el període anterior i 1.000 menys que entre juny de 2021 i 2022. Tanmateix, les compres més grans d'Espanya a Ucraïna no han tingut reciprocitat. Entre juny de 2020 i 2021, les importacions des de Kíev van assolir els 1.180 milions i les exportacions al país, 565 milions. Doncs bé, l'última estadística ressalta que les compres espanyoles a Ucraïna han crescut en 2.050 milions (2,5 vegades més), mentre que les nostres vendes, amb prou feines han pujat en 70 milions d'euros (alguna cosa més d'un 15%).
El gran gir en suport d'Ucraïna, en detriment de Rússia, arrenca amb el present any, encara que ja s'havia notat en els últims mesos del passat. El gener, per primera vegada, les compres espanyoles analitzades a Ucraïna han superat les russes, encara que per 200 milions, una diferència que ha anat augmentant cada mes, fins als 780 milions marcats en l'interanual de juny, segons les dades registrades per Hisenda en les duanes. Si ens quedem en les dades del mes de juny, les compres a Ucraïna ja dupliquen a les de Rússia, 301 milions la primera, per 143 milions la segona, encara que és un mes poc representatiu, ja que la demanda del gas cau molt en el període estival.
L'efecte del gas
Els descensos en la compra del gas rus conten en part la pèrdua del poder comercial de Rússia a Espanya, amb una doble explicació: primer, el descens del preu internacional d'aquesta energia, que redueix la factura en termes econòmics, però igualment, la pèrdua del pes del país en el subministrament del combustible fòssil. Si es comparen els mesos de juny d'aquest i l'any anterior, Espanya va comprar l'any passat 430.402 tones de gas d'aquell país (5,2% de les compres espanyoles d'aquell mes), per les quals pago 214,4 milions d'euros. El juny d'aquest any, es redueixen a 228.040 tones (2,9%) i 106,6 milions d'euros. En el cas de gener, un dels mesos amb més demanda, aquest any s'ha tirat molt de Rússia, fins a 918.075 tones (9,2% del total) pel que pago 273,6 milions d'euros, davant les 526.458 tones (5,4%) de gener de l'any passat, per 487,72 milions. Un preu amb fort fluctuacions en any i mig. Així, Espanya va pagar la tona el gener de 2024 a 300 euros, per al mateix mes de l'any passat (el primer hivern de la guerra) a 926 euros. Però a l'estiu d'aquell any es va reduir a 49,8 euros i ha despuntat a 467 el juny del present, el que explica en part que Espanya hagi retallat les compres.
El que ha fet fora Rússia, del top-10 dels nostres subministradors de gas natural. El gener de 2023, es va col·locar en quarta posició, el gener de 23 i el juny del mateix mes, el sisè i el juny d'aquest any s'ha quedat fora.
Què comprem, què venem
Si ens centrem exclusivament en el mes de juny (l'estadística de comerç exterior de l'Agència Tributària no aporta informació agregada), Espanya ha comprat Ucraïna, com queda dit més amunt, per valor de 300 milions d'euros i ha venut 41 milions en productes. En el cas de Rússia, s'ha adquirit per valor de 143 milions i venut 60 milions.
Compres a Rússia. El gas s'ha emportat 106 milions d'euros, més del 7% del pressupost espanyol el juny per a aquest país, seguit d'alumini amb 10,6 milions i adob amb 9,1 milions i 1,8 milions d'euros en carboni. Per sota del milió d'euros, pescat, llenties i oli acrílic. Una vegada que el gas s'ha quedat fora en el top-10, Rússia és el tercer subministrador d'adob, el novè d'alumini i el octau d'altres metalls.
Vendes a Rússia. Espanya no té un producte estrella, amb volums molt baixos en la majoria de les partides, encara que en el seu conjunt, Rússia adquireix principalment productes alimentaris, higiene i perfumeria i medicaments. Al juny, van gastar 8 milions d'euros en perfumeria; 5,6 en medicaments i en menjar, 2 milions en ous, 4 milions en oli d'oliva, i prop d'un milió en olives i altres vegetals. Rússia és un dels deu màxims compradors de farines i llavors per a la sembra.
Compres a Ucraïna. Igual com Rússia, Ucraïna concentra les seves vendes a Espanya en uns quants productes, cereals en la seva gran majoria. Així, dels 300 milions invertits en aquest país al juny, 202 milions es van destinar a blat de moro i blat; i a molta distància, 66 milions, a greixos -majoritàriament a oli de gira-sol- i de forma més testimonial, amb 5,7 milions, a sofre, guix. El país és el primer subministrador de cereals i d'oli de gira-sol d'Espanya i el quart en sofre, guix, calç.
Vendes a Ucraïna. Amb unes compres de 40 milions al juny i 635 en els últims dotze mesos, Espanya no té mercat al país. Hi ha moltes partides, de poquíssim volum, i no és entre els 10 compradors a cap producte espanyol. Petites partides de fruita, cafè i infusions, llavors, preparats de carn i peix, farines i beguda.