El govern espanyol ha comunicat a Brussel·les que mantindrà de manera "permanent" els gravàmens extraordinaris sobre la banca i les energètiques amb la intenció de convertir-los en "impostos".

En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, el titular d'Economia, Carlos Cuerpo, va confirmar que el pla fiscal estructural que s'ha enviat aquest dimarts a les autoritats comunitàries "evidentment comporta l'extensió o permanència dels tributs" sobre la banca i les energètiques. Aquesta mesura es va aprovar provisionalment per a dos exercicis i, posteriorment, es va ampliar a un tercer.

La continuïtat d'aquests gravàmens forma part dels acords d'investidura de Pedro Sánchez subscrits entre el PSOE i Sumar. Aquests acords preveuen convertir els gravàmens en un impost a través d'una llei específica, que encara no s'ha tramitat.

Per evitar que els gravàmens provisionals deixin de tenir efecte a final d'aquest any, el govern espanyol pot prorrogar-los fins que entri en vigor la nova llei que els convertirà en impostos.

El Ministeri d'Hisenda ha ingressat més de 5.700 milions d'euros pel tribut extraordinari a la banca i energètiques en dos anys: el 2024, 2.800 milions, i el 2023, 2.700 milions més. El govern espanyol va anunciar aquesta mesura a l'estiu de 2022, quan van començar a pujar els tipus d'interès i el preu de l'electricitat es va disparar. Aquests gravàmens, que tenen un primer pagament anticipat al febrer i un segon pagament de liquidació al setembre, "segueixen les recomanacions dels organismes internacionals que sol·liciten una contribució més gran d'aquests sectors amb grans beneficis", van precisar en el seu moment des del ministeri que lidera María Jesús Montero.

En els dos casos, el pagament de l'exercici 2024 es va fer tenint en compte els resultats obtinguts el 2023. En concret, els gravàmens a les entitats de crèdit i a les empreses energètiques van arribar als 2.859 milions d'euros el 2024. Es tracta d'una xifra que estava "en línia" amb les previsions del govern espanyol i que, a més, és molt similar a l'import de l'any anterior, quan Hisenda va recaptar exactament 2.908 milions.

Si es desglossa per sectors, la banca ha pagat el 2024 un total de 1.695 milions d'euros. I les empreses energètiques, uns altres 1.164 milions d'euros. El ministeri d'Hisenda ha defensat per tots els mitjans la validesa d'aquest gravamen malgrat les crítiques de les empreses que el paguen, que fins i tot el tenen recorregut en els tribunals.

D'altra banda, en la roda de premsa d'aquest dimarts, respecte a la resta de mesures de la reforma fiscal compromesa, Carlos Cuerpo es va limitar a assenyalar que s'estan "aterrant" amb la Comissió Europea, ja que formaven part de les reformes previstes en el Pla de Recuperació. Sense donar detalls, el ministre va apuntar que la pressió fiscal a Espanya està per sota de la mitjana europea, fet que deixa "marge" per "realitzar mesures de reforma en matèria d'ingressos sense per això danyar el creixement" econòmic.