Les mesures de suport a empreses i famílies per pal·liar els efectes de la covid van fer que, durant el primer any de la pandèmia, es dupliqués a Espanya el percentatge de subvencions que es concedeixen anualment en relació amb el PIB. Tanmateix, això no va evitar que Espanya es col·loqués a la cua d'Europa en ajuts directes concedits per combatre els efectes econòmics de la pandèmia, ja que la majoria de les subvencions es van concedir amb garanties en forma d'avals bancaris i una mínima part com ajuts directes no reemborsables.
En concret, durant 2020 es van duplicar els ajuts públics a Espanya fins a assolir l'1,46% del PIB, molt per sota del 2,43% de la mitjana del conjunt de països de la UE, inclòs el Regne Unit, la qual cosa situa el país al vintè lloc de la UE. Del total, un de cada tres ajuts (el 34,7%) concedits el 2020 es va destinar a pal·liar els efectes de la pandèmia, lluny del percentatge del 59,3% del conjunt de la UE.
Així consta a l'informe Anual d'Ajuts Públics de 2022 que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) acabava de remetre a les Corts Generals i que inclou els ajuts concedits per Espanya l'any 2020, últim exercici del qual el Marcador d'ajuts d'Estat de la Unió Europea (UE) ofereix dades.
Ajuts condicionats
Si s'analitzen per tipus, Espanya surt molt malparada en la comparació amb l'esforç realitzat pels seus socis, ja que la majoria de les mesures per donar suport a empreses, autònoms i col·lectius vulnerables més colpejats per la pandèmia estaven subjectes a condicions. La situació contrasta amb la d'altres països de l'eurozona que comparativament van realitzar un major esforç proporcional a donar suport als seus ciutadans amb ajuts no reemborsables.
En el cas d'Espanya, el 93% d'aquests ajuts es van canalitzar a través de garanties: avals prestats pel sector públic a préstecs de bancs privats en els quals l'Estat assumeix la part corresponent a la prima d'interessos en ser operacions lliures de càrregues i comissions per al beneficiari. Només en el cas que el receptor no pogués tornar el crèdit i el banc executés la garantia tindria un cost per al sector públic.
Al contrari, Espanya va ser el país amb menor percentatge de subvencions directes concedides, tan sols un 2%, mentre que la resta de les grans economies de la UE-27 més el Regne Unit van fer un ús més intensiu dels ajuts directes.
En aquest sentit, es pot recordar que el Govern va crear a l'estiu de 2020 un Fons de Suport a la Solvència d'Empreses Estratègiques dotat inicialment amb 10.000 milions d'euros gestionats per la SEPI i articulat mitjançant instruments com préstecs participatius, compra de deute subordinat o entrada en el capital de les empreses, segons cada cas.
Més de 630.000 milions a la UE
L'informe de la CNMC destaca que, dels 636.460 milions d'euros en ajuts concedits pels estats membre de la UE i el Regne Unit el 2020, França va concentrar una quarta part: 158.030 milions, seguida d'Alemanya amb el 18% (111.460 milions d'euros) i Itàlia amb el 17% (111.040 milions). Li segueixen el Regne Unit, amb el 16% del total d'ajuts d'Estat COVID-19 (101.300 milions d'euros) i Espanya, en cinquena posició, amb el 8%: 53.170 milions d'euros.
Tanmateix, d'aquests més de 53.000 milions destinats per Espanya, només 5.681 milions es van canalitzar com instruments no reemborsables, el 0,51% del PIB. Això la situa per sota de la mitjana en pes sobre el PIB dels ajuts a fons perdut per lluitar contra la pandèmia en una classificació liderada per Polònia (3,80%) i Grècia (3,57%). Entre les grans economies destaca Alemanya (1,89%), seguida de prop pel Regne Unit i Itàlia (1,87% i 1,79%, respectivament) i més allunyada es troba França, amb l'1,26% del seu PIB.
Pocs ajuts al medi ambient
El desenvolupament regional, incloent les concedides a consumidors individuals, va ser un dels principals objectius dels ajuts concedits a Espanya, ja que amb el 63% va ser la partida a què es van destinar més recursos davant la resta de la UE (13%). Destaca sobretot el programa de Modernització i diversificació del sector industrial que amb 4.333 milions suposa més del 70% de l'import espanyol destinat a desenvolupament regional. La xifra s'ha incrementat també perquè s'han inclòs les bonificacions o subvencions al transport marítim o terrestre, que en anys anteriors es computaven com a suport social a consumidors individuals, per un import de més de 700 milions d'euros.
Un altre punt en el qual Espanya tampoc no surt ben parada en l'anàlisi comparada de la CNMC amb la resta de països de la Unió és en el pes dels ajuts dedicats al medi ambient i l'eficiència energètica. Aquest va ser reduït el 2020, a penes del 7% davant el 55% de la resta de la UE, un punt de partida molt baix en els mesos previs a l'esclat de la crisi energètica amb motiu de la guerra d'Ucraïna i la necessitat de busquen fonts d'energia alternatives per reduir la dependència energètica de Rússia.
També hi ha grans diferències si s'analitzen els ajuts per sectors, ja que a Espanya el 80% dels ajuts es van destinar a Agricultura i pesca i el 20% a desenvolupament sectorial, mentre que en el conjunt de la UE més el Regne Unit existeix un major repartiment (46% a agricultura i pesca i 48% al desenvolupament sectorial).