¿100 milions de turistes estrangers el 2025? Encara que impensable abans de la pandèmia, i molt menys durant el confinament, en aquests moments el sector, l'administració i els experts consideren que és factible assolir aquesta emblemàtica xifra de visitants al llarg del present any. El 2019, al voltant de 83,7 milions de persones van entrar a Espanya, un màxim que llavors va desbordar previsions. Però la Covid va truncar la carrera desenfrenada i va reduir a 18,96 els visitants de 2020. Els dos següents anys, encara amb traves a la mobilitat nacional i internacional, la meta dels 100 milions es va esvair i el sector i l'administració es van conformar a recuperar les xifres prepandèmia.
Però la Covid va calar en la societat deixant una dura empremta de pragmatisme i milions de persones van posar el lleure entre les seves prioritats vitals, la qual cosa va començar a estirar el turisme. El 2023, es van recuperar els 85 milions precovid, però el 2024 el turisme s'ha convertit en un "sorpaso" econòmic en sumar 11 milions més i col·locar-se en 96 milions, dels quals 20 milions a Catalunya. La reflexió ha estat òbvia: s'arribarà aquest 2025 als 100 milions? Miguel Cardoso, Economista en Cap per a Espanya en BBVA Research, assenyala a On Economia que si fa 5 anys haguéssim parlat de 100 milions, "ningú no s'ho hauria cregut. Avui es dona, gairebé, per descomptat.
El ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, va ser el primer a portar a col·lació els 100 milions durant Fitur. Llavors, va declarar que veia no només possible, sinó gairebé "inevitable", que Espanya continuï alimentant el boom d'arribades de viatgers internacionals i superi la cota històrica de 100 milions. "No és un problema créixer" al sector turístic si existeix una bona gestió basada a "governar socialment el fenomen". Al mateix fòrum, la presidenta del Consell Mundial de Viatges i Turisme (WTTC, per les seves sigles en anglès), Julia Simpson, va ser més clara i va declarar "possible" que Espanya assoleixi els 100 milions al present exercici, tot i que encara seguirà per darrere de França que l'any passat es va quedar 200.000 visitants d'aconseguir els 100 milions.
Uns mesos abans, el setembre de l'any passat, l'informe Google-Deloitte sobre el turisme mundial a mitjà i llarg termini va col·locar Espanya com la primera destinació del món el 2040, amb un creixement de més del 20%. Amb els seus càlculs, d'aquí a cinc anys hi haurà 110 milions de visitants estrangers, cinc més que a França, que es col·locarà en segon lloc i 100 dels Estats Units. Els visitants, en cas de ser certes aquestes previsions, augmentarà a Espanya en 26,5 milions des de 2019; a França en 14 milions i els Estats Units en 10,6 milions. Només aquests tres destins superarien els cent milions i el gegant Xinès; Mèxic i Itàlia, rebran d'aquí a quinze anys 90 milions de turistes, 6 menys que els que van entrar l'any passat a Espanya.
Prudència al sector
Al sector no parlen directament de la mítica xifra dels 100 milions per a aquest any, però la xiuxiuegen obertament. El sector hoteler l'ha posat a la seva agenda com a objectiu per a aquest any i Inma de Benito, directora de Turisme de CEOE, assenyala que les "tendències mundials descompten els 100 milions a Espanya". Però la responsable del sector dins de la patronal matisa una preocupació compartida per administració, sector i experts: els cent milions porten un problema de gestió i falta d'inversió, especialment pública, per adequar els destins i fer un exercici de reputació del turisme tant dins com fora d'Espanya. El repte, segons De Benito, és fidelitzar al talent, amb referència a la mà d'obra del sector; als turistes, però, molt important, al resident, que ha de notar que el turisme suposa benestar i no tot el contrari.
Els analistes del sector també aposten pels cent milions. Cardoso assenyala que "créixer 6 milions és factible aquest any", tenint en compte que en BBVA Research preveuen que el PIB del turisme augmenti entre un 3 i un 5% aquest any. En CaixaBank Research també consideren possible tancar amb 6 milions més, ja que confien que la indústria creixi un 3,6%. En ambdós casos, per sobre de l'economia espanyola que, segons el govern de Pedro Sánchez, pujarà aquest any un 2,6%, encara que ambdós equips d'analistes reconeixen que es produirà una aturada respecte a l'espectacular 2024.
Espai per a 100 milions
Però que puguin venir és una cosa i una altra de molt diferent que hi hagi espai per a cent milions de visitants. Cardoso recalca que en els grans destins turístics s'ha donat una ocupació del 100% en els mesos d'estiu i recorda que no s'han construït nous hotels, ni sembla que es vagin a donar llicències des dels ajuntaments, per l'ambient hostil en molt destí.
En els últims anys, s'ha estès una "turismofòbia" per nombrosos punts de la geografia espanyola, amb manifestacions en llocs com Barcelona, Canàries, Sant Sebastià, Palma de Mallorca i a molts pobles i ciutats d'Andalusia. Fins i tot s'han creat moviments socials com Stop turistificación, d'Ecologistes en Acció que han publicat fa dues setmanes un informe, però també d'àmbit veïnal a Vigo (saturat a les festes de Nadal), Alacant o les associacions Canàries té un Límit o Cambiemos el rumb a Mallorca.
L'economista de BBVA Research considera improbable que en aquestes destinacions creixi el turisme en temporada alta, per la qual cosa vaticina que les empreses hoteleres transferiran a preu aquesta escassetat, però aquests preus més grans han d'anar acompanyats d'un increment de la qualitat o es correrà el risc de perdre atractiu davant d'altres destins competidors. "El destí del turisme, i que continuïn arribant més turistes, dependrà de si hi ha espai per a aquesta transformació i, sobretot, de si hi ha voluntat de portar-la a cap", assenyala. Però, indubtablement, si es produeix una consolidació en la gestió turística des de tots els àmbits que generi una competitivitat més gran.
Destins ja saturats
En qualsevol cas, els 100-105 milions no s'aconseguiran explotant els destins ja saturats, assenyala Cardoso, que opina que és creixement vindrà de la diversificació de destins i de tipus de turisme, per exemple l'urbà de negocis, on ciutats com Barcelona o Madrid encara té recorregut, especialment aquesta última, ja que les autoritats estan obertes a la construcció de més llits hotelers, una cosa que de moment, està tancada a Barcelona. De qualsevol manera, segons la seva opinió, la capacitat turística espanyola té límit i es podria assolir en 2 o 3 anys.
De Benito no creu que hi hagi un límit, com tampoc no ho creu el ministre Hereu, sinó la necessitat de canviar la gestió turística feia una visió "olística" que contempli el turisme com una indústria en el seu conjunt, incloent-hi factors com els serveis públics i la gestió dels espais i el patrimoni públic, vinculant-lo al sosteniment. És un pas previ i necessari per diversificar el turisme cap a territoris que ofereixen alternatives al sol i platja. El repte per a la responsable del turisme en la CEOE és no preocupar-se per la quantitat -amb referència al nombre de turistes. Si no pel valor d'aquesta quantitat de turistes.
Segons l'opinió de De Benito, no hi ha destins saturades, perquè no els estan les 24 hores de cada dia. Poden estar-ho quatre o cinc hores, assenyala, per la qual cosa cal saber gestionar millor aquests recursos, mitjançant la digitalització, per evitar l'aglomeració de certs punts en hores concretes. "És una cosa que ja es fa als hotels. La gent acudeix al balneari o el gimnàs amb una cita prèvia o se l'avisa quan hi ha places lliures al garatge". Ja que igual hauria d'aconseguir els espais públics, considera. Tot això ha de portar a una "transició social, reputacional, a un equilibri entre el benestar dels residents i l'activitat econòmica", diu la directora de turisme de CEOE.
Però per a això, considera que fa falta "valentia, generositat i harmonia" de totes les parts, en especial de les administracions. Valentia, per exemple, per regular els allotjaments turístics, acaba.
Nous turistes
No obstant això, el nou turisme, més enllà del sol i platja, implica atreure un altre tipus de visitants. L'expert de BBVA Research reconeix que els alemanys o britànics busquen el turisme tradicional, però els de llarga distància, com els nord-americans i sud-americans o els asiàtics, han buscat cultura i l'atractiu d'Europa com a destí molt desitjada. Això suposa una diversificació temporal, geogràfica i de tipus de turisme, que permetrà continuar creixent. I, només així, combatre la turismofòbia, única recepta per arribar als 100 i, fins i tot, els 110 milions de visitants.