El Govern espanyol bolcarà els seus esforços per donar una empenta a la fiscalitat mediambiental o verda durant la presidència de la Unió Europea del segon semestre que correspon a Espanya, segons ha revelat aquest dimarts la ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero. La responsable de la política fiscal s'ha mostrat convençuda que guanyaran les pròximes eleccions la qual cosa permetrà tirar endavant el seu programa de fiscalitat per al mandat espanyol. Igualment, la ministra ha anunciat en la clausura d'una jornada de fiscalitat organitzada per CCOO que la Unió Europea (UE) està debatent la idea que les decisions fiscals no hagin de ser aprovades per unanimitat per tirar endavant -la qual cosa permet el vet a qualsevol dels vint-i-set estats membres- i que s'està parlant d'anar cap a polítiques de majoria àmplia.
La fiscalitat verda és una de les tres potes del programa de fiscalitat que el Govern durà a terme durant el segon semestre de l'any (si les eleccions generals del 23 de juliol ho permeten). Els altres dos són el Pilar 1 (la imposició fiscal de l'economia digital, en especial de les grans empreses d'internet) i el Pilar 2 (l'homologació fiscal a tots els països de la Unió Europea de l'impost sobre societats per establir a nivell comunitari que les grans multinacionals tributin a un tipus efectiu mínim del 15%).
Respecte a la fiscalitat mediambiental, Montero ha mostrat la voluntat del Govern espanyol per tirar endavant el paquet de mesures legislatives sobre fiscalitat verda que el Consell Europea va aprovar el passat 28 de març, entre d'altres reforma mediambientals. En concret, la ministra espanyola ha fet referència a l'impost de plàstics, al de querosè i a gravar el carboni en frontera. La Unió Europea va adoptar un conjunt de normes en el marc del paquet "Objectiu 55" l'objectiu del qual és reduir les emissions netes de gasos amb efecte d'hivernacle almenys un 55% fins a 2030 respecte als nivells de 1990. En clau política, Montero ha ressaltat que els "polítics negacionistes [del canvi climàtic]" (amb referència al Partit Popular i a Vox, encara que sense citar-los) no són els més indicats per poder dur a terme una política tan ambiciosa de la reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle o un altre tipus de gasos amb efectes nocius per a la salut.
La ministra d'Hisenda ha comentat que els impostos mediambientals tenen tres objectius: en primer lloc, augmentar la recaptació; en segon, portar a la pràctica el principi del qual contamina paga i, en tercer, desincentivar les activitats contaminants. A més de les restriccions de les emissions de CO₂ dels turismes i furgonetes, el Consell d'Europa va aprovar mesures de fiscalitat lligades al medi ambient. Referent al querosè -combustible per als avions- a què ha fet referència Montero, la UE pretén imposar un sistema de límits màxims i comerç de drets d'emissió per als sectors de gran consum d'energia, inclosa l'aviació.
Productes de tercers països
El Mecanisme d'Ajustament en Frontera per Carboni (MAFC), al qual també s'ha referit la ministra d'Hisenda, és una eina desenvolupada per la Unió Europea que pretén fomentar una indústria més neta en aquells països que, sense ser comunitaris, venen els seus productes als països membres. Es pretén establir un preu "just" al carboni que les indústries no comunitàries emeten durant la producció de certs béns. En concret, es té al cap el ciment, ferro i acer, alumini, fertilitzants, electricitat i hidrogen. La missió és incentivar tercers països perquè siguin més ambiciosos en els seus objectius climàtics i garantir que els esforços climàtics de la UE i mundials no es vegin soscavats per la deslocalització de la producció des de la UE a països amb polítiques climàtiques menys ambicioses. L'impost sobre envasos de plàstics, que es va aprovar a Espanya fa alguna cosa més d'un any, incorpora al sistema fiscal un impost proposat per la UE que permet penalitzacions a aquelles empreses que no reciclen els plàstics al final de la seva vida útil.
El Pilar 1, que s'està negociant en la Unió Europea, dotarà als estats membres de la potestat de gravar les empreses multinacionals de més mida pels beneficis obtinguts al seu territori. Especialment, s'està debatent respecte a les grans empreses digitals que pràcticament no paguen tributs als països on comercialitzen els seus serveis. Sobre això, Montero s'ha mostrat "relativament optimista", perquè considera que no es pot tirar endavant en la presidència espanyola i ha matisat que dependrà molt de la pròxima reunió dels ministres d'Hisenda dels països de la OCDE, organisme del qual parteix la proposta, igual com el pilar 2.
Aquest segon pilar estableix que els grans grups multinacionals tributin un tipus efectiu en l'Impost sobre Societats, almenys del 15%, ja que aquestes corporacions tenen moltes possibilitats legals per desgravar-se per múltiples conceptes -incloent la repatriació de beneficis- que fan que en molts casos es tributi fins i tot per sota del 5% dels seus beneficis. La Unió Europea ja ha aprovat una Directiva sobre això, encara que Montero ha matisat que estan treballant sobre ella per establir que es considera "base imposable" i sobre quins conceptes s'aplicarà aquest 15%.
Espanya ja ha desplegat dues lleis per implementar en la legislació fiscal espanyola aquests dos pilars: una llei que obliga a tributar a les grans empreses digitals, coneguda com la taxa Google, i una segona perquè les multinacionals tributin almenys per aquest 15%. No obstant això, quan s'aprovin al si de la Unió Europea, haurà d'ajustar ambdós tributs a la normativa comunitària.