L'economia espanyola manté creixements superiors a la mitjana de la zona euro en el segon trimestre de 2024, segons les dades d'Eurostat publicats aquest divendres. El PIB espanyol va ascendir un 0,8% entre abril i juny d'aquest any, quadruplicant la mitjana de la zona euro que va saldar el segon trimestre amb una alça del 0,2%. La millora espanyola situa el país entre les quatre economies més dinàmiques d'Europa en l'esmentat període: Polònia (1,5%), Grècia (1,1%) i Països Baixos (1%). El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha destacat la "bona marxa de l'economia espanyola", que continua avançant per sobre de la resta de les grans economies europees, amb la mateixa taxa alcista que en el primer semestre de l'any i del 0,7% del tancament de 2023, i deixa enrere a França, Itàlia, Bèlgica (les tres amb un 0,2% intertrimestal) o Alemanya que es contreu un 0,1%.

Les dades d'Eurostat estan en línia amb els facilitats pel Govern: l'economia espanyola va créixer un 0,8% en el segon trimestre de l'any, el mateix que en el trimestre anterior, i va accelerar tres dècimes el seu avenç interanual, fins al 2,9%, segons dades de Comptabilitat Nacional publicades a finals del mes de juliol passat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

La situació es valora, també, perquè Eurostat ha revisat a la baixa el creixement de l'eurozona, que deixa entreveure una certa desacceleració de l'economia. En concret, el PIB de l'eurozona va créixer un 0,2% en el segon trimestre de 2024, una dècima menys respecte a la dada observada en els tres primers mesos de l'any en curs. L'informe revisat per Eurostat ajusta les xifres estimades prèviament, on s'esperava un creixement una mica més accelerat en la zona euro.

Segons Eurostat, la despesa en consum final de les llars ha disminuït un 0,1% a la zona de l'euro i augmentat un 0,1% a la UE, mentre que a Espanya ha registrat un avenç del 0,3% durant el mateix període. En el referit a la despesa en consum final de les administracions públiques, la dada ha crescut un 0,6% a la zona de l'euro i un 0,7% a la UE, mentre que a Espanya tan sols ho ha fet un 0,2%.

Espanya, així mateix, ha estat el setè país amb més millora en l'ocupació en el segon trimestre, amb una expansió observada del 0,4%.

L'economia que ha registrat un pitjor comportament entre abril i juny és la irlandesa, EL PIB de la qual s'ha contret un 1%, després d'un impuls del 0,6% en el primer trimestre. El segueixen en descens Letònia (0,9%), Àustria (0,4%), Suècia (-0,3 %) i Hongria (-0,1%), mentre que Alemanya també va registrar una taxa negativa del 0,1% i Itàlia va obtenir un creixement idèntic a la mitjana (0,2%).

En el segon trimestre, la formació bruta de capital fix (la principal categoria de la inversió) va caure un 2,2% a l'eurozona i un 1,1% en els Vint-i-set. Respecte al sector exterior, les exportacions van augmentar en un 1,4% tant en la zona euro com a la UE, mentre les importacions van créixer un 0,5% i un 0,6%, respectivament.

En relació amb el conjunt de la Unió Europea, l'activitat econòmica va augmentar un altre 0,2% entre abril i juny, la qual cosa també suposa una dècima menys en comparació amb el primer trimestre de l'any. Aquestes noves dades suposen també una revisió a la baixa d'una dècima en comparació amb l'actualització publicada per Eurostat a mitjans d'agost, que s'explica principalment pel comportament de l'economia irlandesa. En concret, l'oficina comunitària d'estadística va calcular el mes passat un creixement de l'1,2%, però les dades d'aquest divendres apunten, al contrari, a una contracció de l'1%.

Millora de l'ocupació

Aquestes dades de l'activitat econòmica van ser compatibles amb un creixement de l'ocupació del 0,2% en la zona euro i del 0,1% a tota la Unió Europea en comparació amb el trimestre anterior. En el mateix sentit, les hores treballades van augmentar un 0,2% als països de l'euro i un 0,1% a tota la UE, mentre la productivitat laboral va decréixer un 0,3 % a l'eurozona i es va mantenir estable en el conjunt del bloc.

Irlanda i Lituània (ambdós amb un 1,1%) i Estònia (0,8%) van ser els socis comunitaris amb més taxes de creixement de l'ocupació entre abril i juny d'aquest any, mentre que Romania (-0,5%) i Finlàndia (-0,4%) van registrar les disminucions més importants de les persones empleades.