Augmenten els punts de recàrrega públics per a vehicles elèctrics, però no en la mesura esperada. La infraestructura de punts de recàrrega públics a Espanya manté un ritme de creixement d'uns mil de nous al mes, però el seu nombre segueix lluny dels objectius els que es va comprometre Espanya amb Brussel·les, a més de tenir amb pocs usuaris i manca de potència.

L'Associació Empresarial per al Desenvolupament i Impuls de la Mobilitat Elèctrica (Aedive) indica que, amb data 30 de juny, hi havia 25.106 punts de recàrrega operatius a l'Estat, última xifra disponible per aquesta organització i consensuada entre els operadors d'instal·lacions, que suposa un 16,4% més respecte a les dades de 2022, quan es van registrar 21.573 punts. A més, s'estima que hi ha uns 6.800 punts de recàrrega pendents de ser posats en servei, un 8% menys si es té en compte que, a finals de l'any passat, el nombre pujava a 7.400.

"Tenint en compte tant els punts operatius com les posades en servei, s'ha constatat un ritme de creixement al voltant d'un miler de punts de recàrrega públics al mes en el primer semestre de 2023, que òbviament s'haurà accelerat en el segon perquè es van reduint les barreres", ha comentat el director general d'Aedive, Arturo Pérez de Lucia, a l'agència EFE.

En cas d'activar-se tots els punts de recàrrega pendents, la xarxa superaria els 31.000, una xifra encara lluny de l'objectiu marcat en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat amb fons europeus, en el qual s'indicava que es desplegarien entre 80.000 i 110.000 punts el 2023, entre aparcaments i carreteres.

Pérez de Lucia considera que l'actual infraestructura és "suficient per al parc de vehicles elèctrics existent", compost per 359.283 cotxes elèctrics i híbrids endollables, segons l'últim Anuari de la Mobilitat Elèctrica.

Poc ús públic

Per al director general d'Aedive, el principal problema que envolta a la infraestructura de recàrrega pública espanyola és el seu baix ús, situat en un 5,7%, que és 1,5 punts percentuals superior al final de 2022, quan va ser del 4,2%. "És cert que varia segons la seva ubicació i potencia, però, en general, l'ús mitjà és molt baix i poc gran a una hora al dia per punt", lamenta Pérez de Lucia.

Així mateix, el directiu afirma que un nivell tan baix d'ús és a conseqüència de la reduïda mida del parc de vehicles elèctrics, però també per la importància de la càrrega privada, aquella realitzada al mateix domicili o a la feina. "Avui és majoritària, a la vegada que un avantatge competitiu respecte el proveïment de combustible, però és cert que una gran quantitat de ciutadans no disposa de la seva pròpia plaça de garatge i, per tant, cal continuar treballant per implementar una recàrrega pública d'oportunitat i alta potència", explica el responsable d'Aedive.

El preu d'un carregador de 74 kW (quilowatts), juntament amb la seva instal·lació en un domicili o garatge comunitari, estaria entre 1.500 i 2.000 euros, segons ha comprovat EFE després de consultar diferents empreses que ofereixen aquest servei.

Això no obstant, el cost es reduiria un 70% gràcies als ajuts del Pla MOVES III, dotat de 800 milions d'euros per fomentar la mobilitat elèctrica, sempre que quedin fons per assignar.

No existeixen xifres exactes sobre el seu nombre a Espanya, però un estudi de l'organització Ecodes determina que es necessitaran 3 milions de punts de recàrrega privats si es vol aconseguir que circulin pel país els 5 milions de vehicles elèctrics que fixa com a objectiu el Pla Nacional Integrat de Clima i Energia (Pniec).

Més potència i tràmits senzills

"La qualitat de la infraestructura pel que fa a la potència i la ubicació és molt més important que la quantitat", recalca Pérez de Lucia. Segons l'últim informe de l'Associació Espanyola de Fabricants d'Automòbils i Camions (Anfac) sobre el sistema de recàrrega, només el 22% dels punts al carrer superaven els 22 kW en el segon semestre de 2023, dels quals 875 comptaven amb 150 kW o més de capacitat, en els quals es necessita com a màxim mitja hora per completar la càrrega d'un automòbil.

"És fonamental que s'instal·lin punts de com a mínim 150 kW i no posar punts per posar", insisteix el director de comunicació d'Anfac, Félix García, el qual especifica que "cada punt hauria d'oferir la càrrega esmentada a cada vehicle" i no "incorporar diverses mànegues, ja que divideix la potència del subministrament". García considera clau que "s'agilitin els tràmits burocràtics, trava important" per al muntatge dels punts de recàrrega, i "es pugui pagar directament amb la targeta de crèdit en tots i no sigui necessària la descàrrega de l'aplicació de cada distribuïdor".

Diferències amb Europa

Malgrat no estar a prop de l'objectiu del PERTE, Espanya és un dels països d'Europa que compta amb una xarxa de recàrrega pública més estesa, segons indiquen dades de la Comissió Europea. Països Baixos és el líder de la classificació, amb 141.945 punts, seguit per França, amb 106.074; Alemanya, amb 102.679; Regne Unit, amb 70.992; Itàlia, amb 35.938, i Bèlgica, amb 35.938.

S'han instal·lat 569.922 punts en el conjunt de la Unió Europea, que pretén que els països membres col·loquin carregadors de com a mínim 150 kW per a turismes i furgonetes cada 60 quilòmetres als principals corredors.

L'establiment d'una infraestructura de recàrrega pública potent afavoreix l'expansió del vehicle elèctric, així com la reducció del seu preu, la millora de l'autonomia i els ajuts estatals que perceben els seus compradors. Segons dades d'Ideauto, s'han matriculat 277.713 vehicles elèctrics entre gener i agost de 2023 a Espanya.