Espanya va registrar un dèficit públic del 3,6% del PIB el 2023, sis dècimes superior al límit que marquen les normes de disciplina fiscal europees i que aboca que la Comissió Europea obri al juny un expedient sancionador per la desviació pressupostària. L'oficina d'estadística comunitària Eurostat va confirmar aquest dilluns la xifra avançada pel govern espanyol, que malgrat que va ser 1,1 punts percentuals més baixa que la del 2022 i estava per sota del 3,9% compromès amb Brussel·les, depassa el llindar del 3% del PIB que fixen les regles del Pacte d'Estabilitat i Creixement.

Espanya supera, així mateix, amb escreix el límit de deute públic del 60% del PIB amb una ràtio del 107,7%, només per darrere de Grècia (161,9%), Itàlia (137,3%) i França (110,6%), malgrat el descens de gairebé quatre punts respecte a l'exercici anterior. El país, tanmateix, està lluny de ser l'únic que ha depassat aquests límits després de quatre anys amb les regles de disciplina fiscal europees suspeses per fer front a la pandèmia i a l'impacte econòmic de la guerra a Ucraïna: onze estats incompleixen el criteri de dèficit i tretze el de deute, segons Eurostat.

La Comissió Europea ja ha anunciat que al juny obrirà expedients a aquells països amb excés de dèficit per primera vegada des del 2020, ja que el 2024 han tornat a introduir-se les regles del Pacte d'Estabilitat i Creixement, i per a això es basarà en les dades publicades avui per l'agència comunitària. Encara que els Vint-i-set van acordar al desembre noves normes que entraran en vigor pròximament —el Parlament Europeu té previst aprovar-les demà—, la reforma manté els principis per a aquests expedients sancionadors.

Els països expedientats estan obligats a fer una retallada estructural anual del seu dèficit mínim del 0,5% del PIB (uns 7.300 milions d'euros en el cas d'Espanya) fins i tot portar-lo per sota del 3%, el mateix que exigien les regles anteriors, encara que les noves permetrien adaptar-lo per tenir en compte l'augment del pagament d'interessos pel deute fins al 2027.

Si Brussel·les considera que no estan prenent mesures per corregir la desviació, pot imposar multes semestrals de fins al 0,05% del PIB, segons les noves regles, que rebaixen l'import de les possibles sancions, però en preveuen una aplicació més automàtica.

A més d'Espanya, s'encaminarien a rebre un expedient Itàlia, que va registrar el dèficit més inflat de la UE el 2023 amb un 7,4% del seu PIB, així com Hongria (-6,7%), Romania (-6,6%), França (-5,5%), Polònia (-5,1%), Malta i Eslovàquia (ambdues -4,9%), Bèlgica (-4,4%), República Txeca (-3,7%) i Estònia (-3,4%).

Dels 27 socis de la UE, només van registrar superàvit Xipre i Dinamarca (ambdós del 3,1% del PIB), Irlanda (+1,7%) i Portugal (+1,2%). Pel que respecta al deute públic, a més d'Espanya, Grècia, Itàlia i França, també van superar el 60% del PIB Bèlgica (105, 2%), Portugal (99,1%), Àustria (77,8%), Xipre (77,3%), Finlàndia (75,8%), Hongria (73,5%), Eslovènia (69,2%), Alemanya (63,6%) i Croàcia (63%).

Les noves normes obligaran aquests països a retallar el seu deute públic almenys un punt percentual a l'any quan superi el 90% del PIB i mig punt si es troba entre el 60% i 90%. En el conjunt de la UE, la ràtio d'endeutament pública es va reduir del 83,4% el 2022 fins al 81,7% el 2023, mentre que a l'eurozona va baixar del 90,8% fins al 88,6% en aquell període, d'acord amb Eurostat. El dèficit públic, per la seva part, va augmentar a la UE fins al 3,5%, una dècima més que l'any anterior, però es va reduir en la mateixa mesura als països de la moneda única, situant-se en el 3,6% al final de l'any passat.