El cost de l'ajuda militar d'Espanya a Ucraïna ha estat de 74 milions d'euros, segons en revela l'Actualització del Programa d'Estabilitat 2023-2026 que el Ministeri d'Assumptes Econòmics va remetre divendres passat a la Comissió Europea. És un apunt escarit, sense cap detall: "la cooperació internacional corrent s'incrementa en un 23,9%, incloent 298 milions de vacunes donades a tercers països i 74 milions de material de defensa donat a Ucraïna." El Programa no aporta cap detall afegit.
Respecte als ajuts de cap altre tipus, el Programa d'Estabilitat no aporta el cost econòmic. "Espanya, fidel al seu compromís de recolzar al poble ucraïnès, ha donat un important suport financer, principalment a través de les institucions multilaterals i la UE, i ha anat implementant les mesures necessàries per garantir una adequada gestió de la situació migratòria i l'acollida i atenció a les necessitats dels refugiats", ha comunicat el Govern d'Espanya a Brussel·les.
1,3% del PIB en Defensa el 2026
Relatiu també a Defensa, el Programa d'Estabilitat revela que en els propers quatre anys la despesa en Defensa s'incrementarà una dècima i passarà de l'1,2% del PIB el present any a l'1,3% el 2026. Així, aquest any es gastarà en aquesta partida l'equivalent a l'1,2% del PIB, percentatge que es repetirà l'any vinent, per elevar-se una dècima, a l'1,3%, el 2025 que repetirà el 2026. La qual cosa no significa que es congela el pressupost en Defensa, sinó que creixerà al mateix ritme que ho faci el producte interior brut. El 2021, segons la informació d'Hisenda, l'1% del PIB va suposar un desemborsament d'11.718 milions d'euros (el PIB d'aquell any va ser de 1.171.800 milions d'euros) i, tanmateix, l'1,1% de la despesa de 2022 es va elevar a 13.274 milions (amb un PIB de 1.206.842 milions d'euros).
Tanmateix, el Govern deixa clar que l'equiparació de la despesa en Defensa amb el 2% del PIB compromès per Espanya davant de l'OTAN i altres socis estratègics arran de la invasió d'Ucraïna no es complirà en els pròxims quatre anys. El Programa, fins i tot, fa menció expressa d'aquest compromís, encara que no aclareix en quin termini s'assolirà aquest percentatge de despesa en relació amb el PIB: "Com a element destacat, aquestes previsions reflecteixen un increment de la despesa en Defensa (principalment en consums intermedis i formació bruta de capital), que neix del compromís del govern d'assolir el 2% del PIB en despesa en defensa".
Entorn de 320 milions d'euros
Fins ara només hi havia especulacions sobre quants diners ha costat el suport espanyol en material militar a Ucraïna. L'Institut Kiel per a l'Economia mundial, amb seu a la ciutat alemanya del mateix nom, ha posat en marxa el Rastrejador d'Ajuda a Ucraïna, comparant les aportacions de 40 països. Segons el prestigiós institut, Espanya hauria aportat 320 milions d'euros en ajuda militar, 354 milions en ajuda financera i 49 milions en ajuda humanitària. Segons aquest informe, Espanya estaria en la posició 17 per volum d'aportació sobre els 40 països analitzats, entre Letònia i Estònia, un 0,06% del PIB, davant el 0,21% de mitjana de la Unió Europea. En qualsevol cas, els 74 milions reportats pel Govern espanyol a Brussel·les disten molt dels 320 milions atribuïts per l'Institut de Kiel.
Una diferència que es podria explicar, en part, per l'ostracisme que ha mostrat el Govern espanyol sobre el cost econòmic de l'ajuda a Ucraïna, segons denuncia l'informe de l'institut alemany. En termes de transparència, dels 40 països analitzats, Espanya ocupa el lloc 33, amb una puntuació d'1,9 sobre 5, quan la mitjana de transparència del conjunt dels estats és de 3,16 punts.
Material aportat per Espanya
De fet, no es té una relació concreta del material lliurat per Espanya més enllà de les comunicacions a la premsa o en seu Parlamentària d'enviaments puntuals. El 2 de març, tres setmanes després de la invasió de les tropes russes, el president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, va anunciar el primer lliurament de 1.370 llançagranades antitancs fabricades per l'empresa aragonesa Instalaza dels models C90 i Falcó Mostatxut 100; metralladores de lliga Ameli, fabricades per l'antiga empresa pública espanyola Cetme, donades de baixa per la seva poca fiabilitat, i 700.000 cartutxos de fusells i metralladores. A aquest primer lliurament seguirien d'altres. El Grup Antimilitarista Tortuga inclou 4 llançadores de míssils Hank i sistema antitancs de fabricació italiana Aspide, també donat de baixa per l'Ejecito d'Espanya.
A més, s'ha fet donació de material no armamentístic, com 77 equips d'hivern, 2.000 tones de dièsel, 5.000 cascos antibales, 1.500 jaquetes d'hivern, 1.764 armilles antibales, 1.300 bates, 800 vestits i detectors NBQ (protegeix d'atacs nuclears, químics i biològics) i un centre de control desplegable per a la ciberdefensa. Sobre els vehicles, el Grup Antimilitarista Tortuga afegeix 20 blindats de Transport d'Eruga Cuirassat (TOA) nord-americà M113, donat de baixa fa més de 15 anys, 8 obusos remolcats, 4 ambulàncies de lliga i 12 pesades i 10 tancs Leopard 2A4, llogats a Alemanya el 1995 i posteriorment comprats i actualment en desús, que han estat recondicionats.
Igualment, segons la relació de Tortuga, s'han lliurat municions d'artilleria i de carros de combat de 105 i 155 mil·límetres, míssils antiaeris Mestral i míssils antitancs. A més, l'Exèrcit espanyol ha format 850 civils ucraïnesos per a les dotacions dels Leopard i per a altres destins.