A Espanya hi ha alguna cosa més de 3 milions d'actius (persones que treballen o volen treballar) amb problemes de qualificació per afrontar les demandes que s'exigeixen actualment, i en un futur a curt termini, per poder fer-se servir. És el que es considera com a atur estructural, aquell que té dificultats per col·locar-se o recolar-se en cas de perdre la seva actual feina. El Banc d'Espanya calcula que aquest col·lectiu d'aturats estructurals assoleix el 12-13% de la població activa (24,25 milions), ni més ni menys que 3,15 milions de treballadors, segons l'anàlisi del mercat de treball de 2023 publicat aquest dimarts pel regulador financer espanyol.
Així, el mercat laboral espanyol està sumit en una contradicció molt perillosa: d'una banda, hi ha 2,7 milions d'aturats -la taxa d'atur més alta de tot Europa-, i per l'altre, una de cada dues empreses es queixa que la falta de mà d'obra és un "dels principals factors que limiten la seva activitat productiva", segons el Banc d'Espanya. Una falta de mà d'obra que si fa dos anys preocupava una de cada quatre empreses (25%), a finals de l'any passat s'havia elevat al 42,5%. El treball del Banc d'Espanya, inclòs al seu Informe anual el 2023, alerta que, encara que és difícil mesurar amb les dades disponibles les vacants que realment es queden sense cobrir, hi ha "indicis d'escassetat d'oferta de treball a diversos sectors d'activitat i ocupacions".
Qualificats i no qualificats
Un problema per a les empreses, que no es limita a sectors que demanden professionals molt qualificats -tecnològiques i d'enginyeria-, ja que també afecta sectors i ocupacions de baixa qualificació, com l'hostaleria i el comerç, assenyalen els autors de l'anàlisi del mercat laboral. Les raons d'aquest tensionamiento del mercat de treball espanyol, en un context en el qual les taxes d'atur encara són tan elevades, poden diferir per sectors i ocupacions.
Causes que provenen, d'una banda, de l'augment del nombre de llocs de treball que generen les empreses (de 2019 a 2023, el sector privat ha generat 850.000 llocs de treball i el públic uns altres 340.000), però també d'una complexitat més gran per aconseguir quadrar la qualificació que demanden les empreses i la preparació dels possibles candidats. El Banc d'Espanya considera que aquest desajust entre l'oferta laboral i la demanda de les persones actives hagi augmentat i, per tant, que l'eficiència de l'aparellament hagi disminuït. El que és una derivada d'aquests tres milions de treballadors infraqualificats per a les necessitats laborals actuals i futures. Un desfasament que no es limita als candidats de més edat, perquè segons l'opinió del Banc d'Espanya, "el sistema educatiu no s'està adaptant amb prou rapidesa als ràpids avanços tecnològics".
Baixos salaris
Encara que la falta de qualificació no explica per si sol l'increment de les ofertes d'ocupació que es queden sense cobrir. "En altres casos -assenyala en Banc d'Espanya-, l'aparellament pot haver-se alentit, almenys en part, per un augment dels salaris de reserva, això és, dels salaris que els treballadors exigeixen per acceptar un determinat lloc de treball". Aquest fenomen, difícil de quantificar, podria respondre, en part, a factors molt diversos; per exemple, a l'extensió de l'ingrés mínim vital (IMV) o a unes millors expectatives per part dels treballadors que busquen feina. Un fenomen, el de la falta de candidats i la forta creació d'ocupació des de la pandèmia, que no és exclusiu d'Espanya, sinó generalitzat a Europa i altres economies desenvolupades. El que ha donat lloc als abandonaments voluntaris del mercat de treball i, amb això, una caiguda de la taxa d'activitat, encara que segons el Banc d'Espanya, és poc rellevant en l'entorn laboral espanyol.
L'informe assenyala que les administracions públiques (competència compartida entre el Govern central i els autonòmics) han de reforçar aquesta lluita contra el desfasament de coneixements. L'única manera de fer falta al desfasament formatiu és incrementar la qualificació d'aquest col·lectiu de 3 milions de persones, una gran majoria actualment a l'atur, mitjançant les polítiques actives d'ocupació. Doncs l'anàlisi del Banc d'Espanya no llança conclusions positives, i entre els reptes laborals urgents d'abordar, assenyala: "Les polítiques actives del mercat de treball (formació i intermediació laboral -serveis públics d'ocupació-) són especialment necessaris per acomodar els efectes disruptius dels canvis tecnològics i de l'envelliment poblacional, una revisió exhaustiva de les polítiques d'ocupació resulta prioritària".
Com a dades, assenyala que el 2021, malgrat tenir les taxes més altes d'atur de la Unió Europea, només van participar en processos formatius el 2% dels actius espanyols, quan Irlanda, amb taxes molt inferiors, van arribar al 4% dels actius, o a Itàlia al 3%. Una cosa que s'explica per la despesa en polítiques actives d'ocupació, que a Espanya s'emporten el 0,35% del PIB, davant el 0,75% d'Àustria o el 0,39% de Portugal.