Després que Portugal decidís el passat divendres posar fi al visat daurat o golden visa que atorga el permís de residència a ciutadans no comunitaris per haver comprat una casa o bé haver invertit en empreses locals, Espanya està una mica més sola entre els països europeus que ho permeten. I, per ara, el Govern espanyol no ha dit si té intenció de revocar aquest procés, tal com va demanar la Comissió Europea el març de l'any passat. Irlanda i Xipre ja van retirar els seus programes de golden visa recentment, el primer país a instàncies de la comissió i el segon per un escàndol de corrupció. Fora de la Unió, Canadà i Regne Unit també han deixat de concedir-la per motius diversos. Avui dia, els països europeus on pots ser resident comprant una casa són, a més d'Espanya, Grècia, Bulgària i Malta. Àustria, Suïssa, Letònia, Luxemburg i Itàlia també tenen visats daurats, però cal invertir en empreses i no s'hi val fer-ho en propietats immobiliàries.
A més d'incomplir amb Brussel·les i no informar de les seves intencions respecte al visat daurat, el Govern espanyol tampoc no facilita de primeres les dades sobre visats daurats concedits l'any passat. A les preguntes sobre per què manté aquest permís de residència malgrat les crítiques de Brussel·les o què en pensa fer, els ministeris implicats, Economia, que va impulsar la llei, Exteriors, que concedeix visats, i Seguretat Social, que atorga permisos de residència a inversors estrangers que ja estan a Espanya, es passen la pilota. Cap d'ells dona una passa al capdavant i assumeix plenament la seva responsabilitat sobre aquest assumpte.
A Espanya, on la inversió mínima és de 500.000 euros, el programa 'golden visa' va ser aprovat l'any 2013 pel govern de Mariano Rajoy, com una forma d'atraure capital estranger per recuperar-se dels estralls de la crisi financera de l'any 2008. Ara bé, són diverses les veus que han alertat dels seus riscos i inconvenients. El mes de març de l'any passat va ser la darrera vegada que ho va fer des de la Comissió Europea, alertant del risc que ciutadans russos o bielorussos subjectes a sancions per donar suport a la guerra Ucraïna es poguessin moure de forma privilegiada per la Unió Europea i l'espai Schengen.
No és aquest, tanmateix, l'únic risc associat a aquest visat, que entitats com a Transparència Internacional han vinculat a una certa facilitat per a fer blanqueig de capitals o bé com a "atractiu" per a ciutadans corruptes i també hi ha a qui alerta de possibles riscos per a la seguretat del país. De fet, els països que han deixat de permetre aquesta manera d'obtenir permís de residència a partir de despeses econòmiques, han al·ludit diferents causes, i no sols a la Unió Europea. El primer ministre portuguès, Antonio Costa, va assegurar divendres passat que ho feia "per a combatre l'especulació immobiliària". Portugal va reconèixer que havia rebut 6.000 milions d'euros en inversió en els deu anys que ha permès la residència a compradors de cases. Els visats ja concedits, que donen permís a residir per cinc anys, no seran cancel·lats, però només seran renovats si es pot provar que són la residència habitual del ciutadà en qüestió.
La llei 14/2013 de visats d'inversions estableix que la llei va ser promoguda pel ministeri d'Economia, però que és el ministeri d'Exteriors qui l'aplica. Les xifres fins ara publicades són, no obstant això, del ministeri de Seguretat Social i Migracions, que és qui gestiona la Unitat de Grans Empreses que, segons els advocats consultats i la seva pròpia web, gestiona aquestes peticions. Malgrat això, fonts del ministeri de Seguretat Social han declinat fer declaracions sobre la situació actual o les intencions relatives o bé informar de les estadístiques, i diuen que és Exteriors qui s'ocupa. Fins a la publicació d'aquesta notícia, ni Exteriors ni Seguretat Social han donat dades sobre els visats concedits o pistes sobre la intenció del Govern, com tampoc les fonts del ministeri d'Economia, que tornen a remetre al d'Inclusió i Seguretat Social. Fonts del partit liderat per Íñigo Errejón, Més País, asseguren que ells també van tenir "dificultats" per a trobar dades sobre aquest tema quan, fa uns dies, van demanar en el Congrés dels diputats al Govern que retiri aquesta opció de visat, que definien com a "drecera classista".
A l'estat espanyol, el visat daurat es pot aconseguir a partir de la llei 14/2013 per quatre vies diferents: la primera, i més habitual, és realitzar una inversió de 500.000 euros per a comprar un immoble; la segona, invertir dos milions en actius financers de 'estat com a deute públic, la tercera invertir a partir un milió d'euros en accions o participacions d'empreses espanyoles i la quarta fer una inversió en un nou projecte empresarial que creï llocs de treball i contribueixi al teixit del territori, independentment de la quantitat.
Els requisits per a obtenir-ho es limiten a no ser ciutadà de la Unió Europea, tenir més de 18 anys, tenir una assegurança mèdica privada, no tenir antecedents penals al teu país o altres països on s'ha residit en els últims cinc anys i disposar de mitjans econòmics que, més enllà de la inversió, demostrin que pots mantenir-te al país.
Un visat en 20 dies
Més enllà dels requisits, el que sorprèn és la velocitat a la qual s'expedeixen aquests documents: en vint dies està llest. El web de l'agència especialitzada en aquest tipus de visats Henley Global exposa en una llista el que triga cadascun dels països del món que permeten aquest tipus de visats i Espanya és el més ràpid de tots. Només Panamà, que pot expedir-los a partir de 30 dies, s'hi apropa.
L'advocada experta en estrangeria i en aquest tipus de visats Cristina Romero, del despatx Antonio Segura, explica que "el visat per inversió immobiliària és el més comú i el més senzill". "De vegades es pot endarrerir una mica si falta documentació", afegeix. Sobre la procedència dels diners, que és una de les preocupacions exposades per la Comissió Europea, assegura que "l'estat no investiga gens" la procedència dels diners, responsabilitat que queda a càrrec del banc que obre un compte a Espanya al sol·licitant en qüestió. "El problema el tenen quan no els obren un compte bancari, perquè el rastreig de diners ve abans i el fa el banc", afegeix.
Sobre aquest registre previ, fonts financeres detallen que "la sol·licitud d'informació és molt exhaustiva, sobretot quan són ciutadans de fora de la Unió Europea" quan es tracta d'obrir un compte bancari. "Si les autoritats i governs confien en els bancs com a eina de prevenció, és perquè són controls molt exhaustius", afegeixen aquestes fonts, que al·ludeixen als estàndards Know Your Customer, procediments internacionals que empreses i bancs fan per conèixer el client.
Un cop obert el compte, però, "compres la propietat, et registres i un cop tens el registre demostres uns estalvis en funció de quanta gent sigueu a la família i ja està", explica, de nou, l'advocada Romero, que alerta del gran "contrast" amb altres processos migratoris com la sol·licitud d'asil, que pot arribar a trigar tres anys a sec concedit.
Christian Balcells, del despatx d'advocats Balcells, calcula que durant el 2022 van acompanyar 600 demandes de golden visa, la gran majoria aprovades. "La majoria són nord-americans i britànics, però també perquè és el nostre mercat. De russos, des d'abans de la guerra ja anaven venint menys", explica. Majoritàriament, afegeix, són inversions d'entre 500 i 800.000 euros, "cada cop hi ha menys inversors que hi posin més" i la més freqüent és, de llarg, la immobiliària. "La majoria dels nostres clients s'instal·len a Barcelona, abans en teníem més a la Costa Brava, i també en tenim uns quants que van a la zona de Castelldefels, Vilanova i Sitges i, fora de Catalunya, a Andalusia, Màlaga, Mallorca i València", desenvolupa. "Hem tingut alguna denegació per antecedents penals, perquè hi ha una preocupació per la seguretat, però els bancs són molt meticulosos amb l'origen dels calés", diu Balcells.
La plataforma contra la corrupció Transparència Internacional, tanmateix, va alertar ja en un informe de l'any 2018 que els visats daurats comporten "seriosos riscos de corrupció", a causa de manca de diligència, conflictes d'interès i a la llibertat que té cada estat per establir els seus criteris i procediments, al marge de cap normativa europea. En els deu anys fins a 2018, Transparència Internacional xifrava en 100.000 les residències en territori europeu concedides, així com 6.000 nacionalitats, ja que hi ha països com Àustria que també les afavoreixen.
Espanya, amb 24.755 residències concedides (entre inversors i familiars), apareixia com un dels països favorits pels inversors, que havien aportat 976 milions d'euros cada any al país. La Xina (7.118 residències), Rússia (4.715), els Estats Units (4.327), l'Índia (3.233) i Veneçuela (3.116) eren les principals nacionalitats que hi participaven. Transparència Internacional demanava establir estàndards europeus amb transparència i diligència, identificar i avaluar els riscos d'aquests programes a tota la Unió Europea, millorar els controls i sancionar aquells països de la Unió Europea amb programes de visats daurats que puguin amenaçar la seguretat dels països.
La Comissió Europea, en la mateixa línia, va fer un informe l'any 2019 amb advertències similars, però va anar més lluny amb la seva recomanació pública del març de l'any passat, quan va demanar que "es deroguin immediatament tots els règims de ciutadania per a inversors existents". Didier Reynders, comissari de Justícia i Consumidors, va afirmar que "els valors europeus no estan a la venda". "Considerem que la venda de la ciutadania a través de passaports daurats és il·legal conformement al Dret de la UE i planteja greus riscos per a la nostra seguretat. Obre la porta a la corrupció, el blanqueig de capitals i l'elusió fiscal. Tots els estats membres afectats han de posar fi immediatament als seus règims de ciutadania per a inversors", va afegir.
En consonància amb la recomanació, Irlanda va cancel·lar el seu programa de visats daurats el passat 14 de febrer, tal com abans havien fet països de fora de la Unió Europea com el Canadà, a principis d'aquest any, o el Regne Unit, l'any passat. A principis d'aquest any, a més, el govern britànic va reconèixer que va trobar vinculació entre aquests visats i casos de corrupció.
Més greu va ser el cas de Xipre, que va cancel·lar el seu programa de visats daurats l'any 2020, després que Al Jazeera publiqués que funcionaris estatals havien ajudat a inversors rics a evitar processos judicials amb l'obtenció de passaports de Xipre.