Espanya va registrar l'increment interanual més important de la producció industrial de la UE el febrer, amb una pujada del 3,5 %, davant el descens del 5,4 % observat en el conjunt dels Vintiset en aquest període, segons va informar aquest dilluns l'oficina d'estadística comunitària Eurostat.
A l'eurozona, la producció també es va contreure un 6,4 % en comparació amb febrer de 2023, mentre que respecte a gener, es va registrar una pujada del 0,7 % en el conjunt de la UE i del 0,8 % als països de l'àrea de la moneda única.
En termes interanuals, la contracció de la producció a la UE s'explica per la caiguda en la fabricació de béns intermedis (-2,5 %), energia (-3,5 %), béns de capital (-7,5 %), béns de consum duradors (-3,9 %) i béns de consum no duradors (-4,7 %).
A l'eurozona també es van registrar descensos en comparació amb un any abans en tots els segments, del 2,7 % en el cas dels béns intermedis, 3,6 % en el de l'energia, 8,9 % en els béns de capital, del 4,3 % en els béns de consum duradors; i del 6,1 % en els no duradors.
Per països, darrere d'Espanya, els increments més forts es van observar a Eslovènia (2,8 %) i Dinamarca (2,7 %), mentre que els descensos més voluminosos es van donar a Irlanda, la indústria de la qual es va contreure un 36 %, seguida de Bèlgica (-12,7 %) i Bulgària (-8,4 %).
Si es compara amb gener, l'augment de la producció industrial a la UE va estar motivat pels increments de l'1,7 % a la producció de béns de consum durador, de l'1,7 % en la de béns de capital, i del 0,9 % a la producció de béns intermedis, malgrat els descensos del 3,3 % a la producció d'energia i del 0,5 % a la producció de béns de consum no duradors.
La mateixa dinàmica es va registrar a l'eurozona, on van augmentar la producció de béns intermedis (0,5 %), béns de capital (1,2 %); i béns de consum duradors (1,4 %), però es va reduir la d'energia (-3,0 %) i la de béns de consum no duradors (-0,9 %).
Entre els socis europeus, l'increment mensual més elevat de la producció es va observar a Irlanda (3,8 %), Hongria (3,5 %) i Eslovènia (3,3 %), mentre que els principals descensos es van donar a Croàcia (-4,6 %), Lituània (-3,0 %) i Bèlgica (-2,7 %).