Les lectures que es fan de la pressió fiscal comparada per països són moltes i, gairebé sempre interessades, encara que la més fiable és la que realitza Eurostat, l'oficina estadística de la Unió Europea. El 2021, a falta de conèixer els resultats de l'any passat, els impostos i les cotitzacions socials (utilitzades per mesurar la pressió fiscal d'un país) que van aportar els ciutadans i empreses van sumar 470.937 milions d'euros, equivalent el 39% del PIB d'aquell any. Per sota de la pressió fiscal de la mitjana dels 27 països de la UE que va suposar el 41,7% del PIB comunitari. Aquest 39% situa a Espanya com el dotzè país amb més pressió fiscal dels 27 estats membres.

Vist des del creixement de la pressió fiscal, Espanya registra la segona pujada més important dels últims deu anys després d'Eslovàquia, on va augmentar 7,4 punts percentuals o pp. A Espanya la pressió fiscal ha crescut 5,7 punts ja que s'ha passat del 33,3% del PIB el 2012 al 39% de 2021, 4,5 pp per sobre de la mitjana de la UE que s'ha incrementat 1,2 pp aquesta dècada. Tanmateix, ja que l'augment ha estat també molt fort en altres països, Espanya s'ha limitat a avançar cinc llocs en el rànquing europea de les pressions fiscals, doncs el 2012 estava en dissetena posició i s'enfila a la dotzena.

Entre els països on més s'ha incrementat la pressió fiscal, després d'Eslovàquia i Espanya hi ha Lituània (5,3 pp), Bulgària (4,6 pp), Polònia i Xipre (4,4 pp), Països Baixos 4,1 pp) o Portugal (3,2 pp). Encara que també hi ha estats comunitaris que han reduït la pressió fiscal dels seus ciutadans i empreses amb Irlanda al capdavant que l'ha rebaixat 7,7 punts percentuals en deu anys i s'ha col·locat a la cua de tot la UE amb un 21,9% del seu PIB. Des d'altres estats s'ha acusat a l'illa de "dúmping fiscal" per la seva política de baixos imposats a les empreses per atreure grans multinacionals, especialment tecnològiques. També han reduït la seva pressió fiscal Hongria, 5 pp en la dècada, Bèlgica 1,8 pp -encara que és de les més altes de la UE amb el 46% del seu PIB- i Malta 1,6 pp.

Una altra manera de valorar la pressió fiscal és comparar-se amb països d'una dimensió similar i entre les cinc grans economies comunitàries, Espanya està l'última. Al capdavant, només superada per Dinamarca (48% del PIB el 2021), està França amb una recaptació fiscal (imposats més cotitzacions a la Seguretat Social) d'1,17 bilions d'euros el 2021 equivalents al 47% del seu PIB. Itàlia amb uns ingressos de 776.122 milions d'euros va tenir una pressió fiscal del 43,6% del PIB, Alemanya va recaptar 1,53 bilions de les seves empreses i els seus ciutadans, equivalent al 42,4% del seu PIB, i els Països Baixos, amb 343.897 milions d'euros, un 40,2%. Espanya, amb 470.937 milions, va col·locar la seva pressió fiscal en aquest 39%.

Dades polèmiques

Recentment, l'Institut d'Estudis Econòmics, pertanyent a la CEOE, va presentar un informe segons el qual la pressió ha crescut 3 punts percentuals l'any passat (en els deu anys anteriors ha crescut 5,7 pp) fins a elevar-lo del 39% de 2021 al 42% el 2022. I advertia que estàvem en màxims històrics, alguna cosa freqüenti en els últims deu anys, ja que en només dues ocasions s'ha reduït lleugerament la pressió fiscal. A més, comparava aquest 42% amb el 41,7% de 2021 de la UE, encara que advertia de la diferència temporal. Caldrà veure si Eurostat avala aquesta previsió i coneixem la mitjana dels vint-i-set.

Igualment, l'IEE va aprofitar per presentar una dada paral·lela, conegut com a esforç fiscal o índex de Frank que mesura els impostos no en relació amb el PIB, sinó a la renda per càpita. "L'esforç fiscal, això és, la pressió fiscal normalitzada en funció de la renda, per la seva part, ja és un 53% major que la mitjana de la Unió Europea", va alertar el president de l'Institut d'Estudis Econòmics i vicepresident de la CEOE, Íñigo Fernández de Mesa.

"Tots podem improvisar determinats indicadors, però si no ho fem en l'entorn del que manegen tots els organismes internacionals, podem perdre'ns en aquesta comparació", va contestar la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, a l'informe de la CEOE.

Un índex poc utilitzat

Santiago Lago, catedràtic del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat de Vigo i investigat de Funcas, explica a ON ECONOMIA que el lògic és utilitzar el quocient entre recaptació i PIB (pressió fiscal) que és un indicador de càlcul senzill i transparent, disponible per a la pràctica totalitat de països del Món, d'ús molt estès i que ofereix una bona perspectiva general i extremadament sintètica del nivell d'imposició en un país. Aquesta ràtio es coneix com a pressió fiscal i propostes com l'índex de Frank són clarament pitjors, declara Llac que es remet al professor de la Carles III, José Luis Ferreira.

Sobre això, Ferreira considera l'índex Frank "presenta nombrosos problemes i amb prou feines s'utilitza, encara que ocasionalment apareix en informes per assenyalar que, malgrat tenir una pressió fiscal sensiblement menor, Espanya realitza un esforç fiscal més gran que països del nostre entorn".

A partir d'allà, Lago declara que té tot el sentit i interès avaluar imposat a impost (IRPF, Societats) o pressió per bases imposables (imposició sobre el consum, sobre la riquesa, sobre el capital, etc..). En aquest cas, explica, existeixen diferents eines que s'adapten millor o pitjor a cada impost. Existeixen debats acadèmics sobre això, però el més raonable és dirigir-se a fonts oficials solvents i que ofereixen informació comparable internacional. Per exemple, la Comissió Europea amb referència a Eurostat.

Composició de la pressió fiscal

Segons Eurostat, del 39% del PIB que van suposar a Espanya el 2021 els ingressos públics, el 16% el recapta l'Administració central (193.353 milions); el 13,4% la Seguretat Social (161.353 milions d'euros); les comunitats autònomes el 6,1% (73.104 milions) i un 3,3% l'administració local (40.103 milions). Sobre el 41,7% de la mitjana de la UE, l'administració central recapta el 19%, la Seguretat Social el 14,7%, les hisendes territorials el 3,4% (la meitat que a Espanya) i les locals el 4,3%. En ambdós casos, la UE es queda dues dècimes del PIB.

Amb dades, aquesta vegada de l'Agència Tributària, dels diners recaptats per l'Administració central prové dels impostos directes el 55,7% del total, amb una preeminència de l'IRPF que aporta el 42,3% i les empreses, amb l'Impost de Societats, contribueixen a l'11,9%. Els indirectes, que s'apliquen sobre la compra de béns i serveis, suposen el 43,3% dels ingressos, majoritàriament l'IVA que aporta a l'Administració central el 32,4% dels seus ingressos. Respecte a la Seguretat Social, del total del recaptat el 2021, el 82,5% van ser les quotes abonades per les empreses i el 17,5% les dels treballadors.