A Espanya, Hisenda recapta més diners amb els impostos indirectes que graven el consum (principalment l'IVA i els impostos especials, però també els de producció que es repercuteixen al client), que amb els directes que graven la renda, la campanya de la qual ha començat aquesta setmana, ja sigui de les persones físiques (salaris i pensions) o de les empreses (beneficis), segons les estadístiques de la Comissió Europea. El que, segons els experts, suposa una injustícia social, com assenyala Carlos Cruzado, ja que els impostos indirectes, que graven les compres, són igual per a tothom, perquè rics i pobres paguen el mateix impost per una ampolla d'oli o un litre de dièsel. Tanmateix, els impostos directes, els que graven els rendiments que hem obtingut amb el nostre treball, són progressius: és a dir, paguen percentualment més, els que més guanyen.

Així, de cada 100 euros que es recapten a Espanya (per impostos o cotitzacions socials), 28,7 euros procedeixen dels impostos directes, 1,2 euros per sota de la mitjana de l'eurozona; mentre que en el cas dels indirectes, Espanya obté 27,6 euros, 0,4 euros més que la mitjana europea. Els impostos que graven el capital aporten a Espanya una mica més, 1 euro davant 0,7 euros a la zona euro. I en contra del que afirmen alguns col·lectius, inclosos els empresaris, del que recapta l'Estat, les cotitzacions socials suposen 31,4 euros del total a Espanya, per sota dels 31,7 euros en el conjunt dels països que comparteixen l'euro, segons Eurostat.

Tot i que la casuística és molt diferent depenent de cada país, es pot concloure que a Espanya el sistema fiscal afavoreix lleugerament els rics per sobre dels pobres, a diferència del que opinen els espanyols. El baròmetre Opinions i actituds fiscals dels espanyols el 2022 elaborat per l'Institut d'Estudis Fiscals (IEF) mitjançant enquestes, detecta que una majoria considera que l'IVA és l'impost que aporta més recaptació, per sobre de l'IRPF, i és al contrari: el 2022, segons Eurostat, l'impost de la renda va generar el 24% del total dels ingressos i el de valor afegit el 18,3%.

Més impostos?

No és l'únic tòpic sobre els impostos. El baròmetre conclou que els espanyols pensen que a Espanya es paguen més impostos i es reben pitjors serveis que en el conjunt de la Unió Europea. Així, l'informe ressenya que, malgrat que molts espanyols no saben gaire bé com funciona la fiscalitat a Europa, és majoritària l'opinió que "la relació entre els impostos que es paguen i els serveis i prestacions que es reben a Espanya és pitjor que l'existent en altres països de la UE", tot i que es consolida el descens experimentat des de 2020 en relació amb aquesta opinió.

Gairebé la meitat dels enquestats creu que la relació entre els impostos que paguen i els serveis que reben és pitjor que en altres països de la Unió Europea; un 28% que igual i un 17% que millor. Per aquesta raó, una majoria dels espanyols aposta per apujar els impostos per millorar els serveis i les prestacions, davant una baixada, si aquesta implica un empitjorament dels serveis i prestacions públics.

Doncs bé, les dades de la Comissió Europea són contundents: a Espanya es paguen menys impostos que a la mitjana de la Unió Europea. La Comissió Europea, a través d'Eurostat (equivalent a l'INE espanyol), fa un rànquing comparatiu de la pressió fiscal de cada país; és a dir, quant representen tots els diners que es recapten pels diferents impostos i taxes (siguin de l'Estat, de les comunitats autònomes o de l'administració local), més les cotitzacions socials que s'abonen a la Seguretat Social. El cert és que les dades posen de manifest que a Espanya es paga menys que a la mitjana dels països de la Unió Europea, i lluny dels països més avançats. L'última dada, de 2022, apunta que a Espanya la pressió fiscal va ser del 38,3% (de cada 100 euros que es produeixen, 38,3 euros pagaran impostos i cotitzacions socials), mentre que en el conjunt de la Unió Europea va ser del 41,2% i, una mica superior, un 41,9% si ens comparem amb els 20 països que comparteixen l'euro.

Si bé és cert que Espanya, que partia de nivells molt inferiors, és el país de la Unió Europea en el qual la pressió fiscal més ha pujat. De cada 100 euros recaptats per les administracions, el 2022 ha augmentat a Espanya 2,9 euros respecte a 2019; quan la mitjana de l'eurozona ha crescut mig euro i en el conjunt de la Unió Europea, 20 cèntims. No obstant això, els països que més han crescut són aquells amb pressions fiscals més reduïdes, com Xipre (2,3 euros), Lituània (1,4 euros), Portugal (1,3 euros), i Grècia (1,2 euros). Encara que també han crescut per sobre de la mitjana França, Alemanya, Finlàndia i Itàlia, que puja com la zona euro, tot i que tots per sota de l'euro.

Comparativa amb Itàlia

Una altra comparativa que demostra la progressivitat (i justícia) del sistema fiscal de cada país és el potencial recaptatori dels diferents impostos i les cotitzacions socials. Per exemple, a Espanya, els dos grans impostos indirectes aporten el 22,8% del total dels ingressos públics, el 18,3% l'IVA i un 4,5% els impostos especials. En canvi, a Itàlia, els indirectes es redueixen al 21,3%, el 16,6% l'IVA i un 4,7% els especials.

Pel que fa als impostos directes —els que aporten una justícia fiscal més gran—, els dos grans impostos sumen a Espanya un 31,1% —24% el de la renda i un 7,1% el de societats—, per un 33,4% a Itàlia —27,1% el de la renda i un 6,3% el de societats. No obstant això, a Espanya l'impost de societats aporta en percentatge al PIB, menys que a la mitjana comunitària, segons un informe recent de l'Institut d'Estudis Econòmics. Respecte a les cotitzacions socials, a Espanya van suposar el 12,6% del PIB de 2022 i a Itàlia el 13,2%. De fet, Espanya està per sota de la mitjana de la UE (14,4%) i de la zona euro (15,7%) i lluny del 25% del PIB francès, del 16,1% de l'alemany, i del 13,7% del belga.