En el segon trimestre de 2023, pagaven imposats a Espanya 968.712 empreses i dotze mesos més tard, en el segon trimestre de 2024, el saldo net s'ha reduït en gairebé 91.000, fins a 876.088, la qual cosa suposa un descens del 9,4%, segons les dades de l'Agència Tributària (AEAT) donades a conèixer fa uns dies. Ja el 2023 van desaparèixer 14.242 empreses, un descens desconegut des de 2013; ni tan sols el 2020, en ple confinament, no es va registrar una caiguda semblant, perquè aquell any, el nombre net d'empreses va baixar en alguna cosa menys de 5.500. Cal remuntar-se, doncs, a 2013, quan la destrucció neta va sumar 14.062 empreses, amb un màxim de 29.600 en plena explosió de la crisi financera, el 2010. Des de 2015, salvant el 2020, no es reduïa el saldo net, segons els registro d'Hisenda.

El descens continuat s'inicia en el segon trimestre de 2023, quan el saldo net va retrocedir en gairebé 6.000 empreses i en el següent trimestre, el quart de 2023, torna a caure, en concret, en 2.400 empreses. Però la tendència s'ha aguditzat, i molt, en els dos primers trimestres de l'any, segons l'explotació estadística de l'Agència Tributària (AEAT) amb les dades de l'impost sobre societats i l'IVA. De mitjana, en el primer semestre de 2024 han pagat imposats 879.000, gairebé 90.000 menys que el mateix període de l'any passat. Una reducció inèdita en el registre de l'AEAT, que es remunta a 2009. En el primer trimestre, es produeix un ensorrament de 76.806 empreses, a les quals s'afegeixen unes altres 5.720 en el segon trimestre.

En l'estudi de l'AEAT es pot comprovar que en els inicis de cada any, es produeix un descens net d'empreses que queda plasmat en els números dels primers trimestres. Però la destrucció de 76.806 empreses de 2024 és molt superior a la caiguda de 2023 (19.600), 2022 (18.400) i de 2021 (16.000).

Mida i estadística

El canvi de tendència no es pot explicar en una debilitat econòmica si es té en compte, d'una banda, que l'economia és pròspera, amb un creixement del PIB l'any passat del 2,7%; i un creixement interanual del 3,1% en el segon trimestre d'aquest any. José Daniel Buendía, professor d'Economia de la Universitat de Múrcia, i expert en productivitat, encara que reconeix no tenir una explicació gaire clara sobre aquest descens del nombre d'empreses -almenys les que paguen imposats-, assenyala que "un dels reptes fonamentals de l'economia espanyola és augmentar la mida de les empreses per abordar inversions en capital tecnològic i projectes d'innovació que promoguin els guanys de productivitat". El que podria estar accelerant un procés de fusions i absorcions.

Des de la Cambra de Comerç d'Espanya consideren que darrere d'aquest descens abrupte del teixit empresarial hi pot haver un efecte estadístic. Fonts de l'organisme assenyalen que es produeix també una tendència descendent en el DIRCE, de l'INE. Una cosa que s'aprecia, igualment, en el registre de la Seguretat Social. Amb l'entrada en vigor del Reglament EBS 2019/2152 de la CE, l'explotació estadística de l'INE ha adoptat canvis metodològics per a 2022. La norma comunitària redefineix el concepte d'"empresa econòmicament activa", implementada el 2022, el que afecta el còmput d'empreses actives, i "Implica que les dades no són comparables amb els d'anys anteriors", assenyalen. Anteriorment, hi havia empreses que es mantenien actives en les estadístiques, de manera fictícia, encara que no tinguessin activitat, perquè donar-les de baixa suposa un cost i moltes no el formalitzaven. No obstant això, aquests canvis haurien de notar-se ja el 2022 i la caiguda en les estadístiques de l'AEAT s'inicia en el tercer trimestre de 2023. D'altra banda, Hisenda obté les seves dades de les declaracions de l'impost sobre societats, encara que algunes empreses han pogut cotitzar el 2023 per aprofitar beneficis fiscals.

Pugen els beneficis

Un segon element que descarta com a explicació el factor econòmic és que l'Agència Tributària ressenya, amb les dades de l'IVA i de l'impost sobre societats, que els resultats continuen millorant. En el recent avanç de beneficis empresarials relatiu al tancament de 2023, l'Agència Tributària assenyala que "el 2023 ha continuat la tendència a l'alça dels beneficis que, en línies generals, s'ha mantingut des de 2013 amb l'abrupta interrupció de 2020, l'any de la pandèmia", però matisa que, encara que els beneficis han continuat creixent, "el 2023 ho van fer a un ritme menor que en anys anteriors". Una cosa que explica, primer, per l'elevat creixement dels beneficis el 2021, "lògic per la comparació amb un any atípic com va ser 2020", i, segon, per "les tensions inflacionàries" que van caracteritzar el 2022, en particular al sector energètic. En volum, segons les declaracions fiscals,

L'any passat, el resultat brut d'explotació en l'impost sobre societats va augmentar un 5,2% en relació amb 2022, quan va augmentar un 17%. No obstant això, com ressenya l'informe de l'Agència Tributària, som abans dos anys irregulars, primer per la forta caiguda del 20% dels beneficis el 2020, la qual cosa ha disparat les taxes de creixement, no només de 2022, sinó especialment el 35% de 2021. Segons l'estadística acumulada d'Hisenda, l'any passat suposa una certa normalització, ja que el 2018 i el 2019 els beneficis van créixer a ritmes molt similars a l'any passat i el 2017, el 7,5%. En volum, el teixit empresarial guanyo 312.660 milions d'euros.

Més preus

Uns beneficis que creixen aquest any en part per una pujada de preus superior als costos, segons conclou Hisenda. "El 2023, el creixement dels beneficis va superar a l'augment de les vendes, especialment si no es té en compte el sector energètic, assolint el nivell més alt des de l'any 2010". En una anàlisi preliminar, conclou que "part de les pujades dels preus finals tenen a veure amb la millora dels marges.

Per aprofundir una mica més, l'informe relaciona el marge empresarial sobre el valor afegit derivat de la informació de l'impost sobre societats. Cosa que permet comprovar com s'ha repartit entre els treballadors i els accionistes aquest valor afegit generat per les empreses. Sobre això, assenyala: "sense tenir en compte el sector de l'energia, s'hauria assolit un màxim en el repartiment del valor afegit en favor del capital semblant als assolits el 2010 i 2015. Gairebé tant es pot dir per al total d'activitats, encara que en aquest cas al pic s'hauria arribat el 2022, coincidint amb els elevats preus dels béns energètics".

Dades de cotització

Tornant al canvi de camí, a la baixa, de l'evolució de les empreses l'últim any, les dades de l'Agència Tributària no coincideixen amb els que aporta la Seguretat Social a causa que aquests últims inclouen empreses i autònoms amb algun treballador a càrrec seu, mentre que els d'Hisenda es limiten a empreses que cotitzen per l'impost sobre societats. De fet, l'estadística parla de codi de compte de cotització (ccc) i no d'empreses com Hisenda. En qualsevol cas, les dades de la Seguretat Social mostren un lleuger descens entre juny de l'any passat i el d'aquest any d'alguna cosa més de 2.500 codis de compte de cotització, quan el 2023 i el 2022, es van produir creixements.