Espanya va rebre 3.400 milions d'euros en inversions de ciutadans russos entre 2017 i 2022 a canvi del permís de residència 'golden', rebutjat per la Unió Europea pels riscos de blanqueig i corrupció. El permís atorga la residència a tot aquell extracomunitari que gasti mig milió d'euros en una casa o bé a partir d'un milió en empreses espanyoles o actius estatals. Es tracta d'autoritzacions de residència més àgils i amb privilegis respecte la resta com la no obligació de residir al país. Durant els sis anys compresos per la informació obtinguda, 99.901 persones, entre inversors, investigadors, treballadors altament qualificats i familiars dels mateixos van rebre un permís de residència gràcies a la llei 14/2013 que va aprovar Mariano Rajoy per atraure capital estranger després de la crisi econòmica.
Les xifres, que no son públiques ni estan actualitzades, les ha proporcionat a ON ECONOMIA l'ONG Transparència Internacional, que va fer una petició d'informació pública el març de l'any passat. El ministeri de Seguretat Social, Inclusió i Migracions, que gestiona els permisos de residència expedits a Espanya, no ha donat resposta a les peticions d'ON ECONOMIA sobre aquestes dades actualitzades, però sí que va respondre en el seu dia a la demanda de l'ONG.
Les dades, però, no només son incompletes perquè no estan actualitzades, sinó també perquè no compten amb les xifres del ministeri d'Exteriors, que s'encarrega de tramitar els visats als consulats. Aquest ministeri no va donar resposta a l'ONG perquè, van dir, no es fa un "seguiment estadístic" d'aquest visat. Ambdós ministeris no ofereixen informació pública clara i accessible i tampoc no aclareixen si el govern espanyol té alguna intenció de derogar aquests visats i permisos d'acord amb les indicacions de la Comissió Europea i tal com han fet abans Portugal, Irlanda i Xipre. Fora de la Unió Europea, el Regne Unit i el Canadà també han deixat de concedir aquests permisos recentment davant els riscos legals.
La qüestió de les 'golden visa' o permisos de residència 'golden' torna a estar al centre del debat arran que Portugal es retirés d'aquest programa el passat divendres, poc després que ho fes també Irlanda i deixant a Espanya com un dels pocs països de la Unió Europea on comprar una casa et pot servir per tenir dret a residència. La Comissió Europea ja va fer un informe molt crític amb aquests visats i permisos residencials l'any 2019 i, el març de l'any passat, va demanar que es retiressin arran de la invasió russa a Ucraïna pel risc que magnats que donen suport a Putin es moguin lliurement per Europa. Espanya, però, encara concedeix permisos de residència a russos que inverteixin al país, segons han explicat des del despatx especialitzat en estrangeria Antonio Segura a ON ECONOMIA. Això és possible perquè només va cancel·lar la tramitació de visats des de l'estranger i no la d'autoritzacions residencials que es fa, ja des d'Espanya, normalment quan els visitants estan com a turistes.
Les dades dels permisos de residència concedits des de l'any 2017 a Espanya per la llei de Rajoy mostren que, de les 99.091 autoritzacions de residència, 51.820 van ser atorgades als sol·licitants i gairebé la meitat, 47.262, les van rebre els familiars. Entre els titulars, 12.830 són inversors (entre els quals hi ha compradors de cases), 884 emprenedors, 10.221 investigadors, 20.860 professionals altament qualificats i 7.034 traslladats a Espanya per la seva empresa. Per nacionalitats, xinesos (7.410) i russos (6.623) van ser els més habituals.
A la informació, però, li falta la dada d'Exteriors sobre els visats tramitats des dels consulats espanyols a països extracomunitaris. El que sí que ha facilitat el ministeri d'Exteriors a petició d'ON ECONOMIA són les xifres de visats expedits pels consulats espanyols fora de la Unió Europea per inversions en immobles en els darrers tres anys. L'any 2019, es van expedir 681 visats a persones que havien comprat una casa, xifra que va caure a 394 l'any 2020, es va recuperar arribant a 497 l'any 2021 i va tornar a decaure l'any passat, quan es van atorgar 136 visats per inversions en immobles. En total, son 1.572 visats atorgats per compra de casa des de consulats extracomunitaris.
Aquesta dada, però, torna a estar coixa perquè hi mancarien les autoritzacions residencials atorgades per la Secretaria d'Estat de Migracions en els darrers anys, així com les nacionalitats i inversions. La manca d'informació pública al respecte i les dificultats per accedir-hi per part de la ciutadania contrasta amb altres informacions com el total de permisos de residència o les concessions d'asil i protecció internacional, informacions accessibles i actualitzades a internet.
Manca de transparència
La manca d'informació pública és una de les crítiques que la delegació espanyola de Transparència Internacional dedica a aquests visats. "Caldrien informes anuals i detallats amb tota la informació ben explicada, perquè les dades no sempre són informació, i conjuntament per part dels dos ministeris implicats. Sembla que no hi ha molt d'interès a donar a conèixer aquesta informació", lamenta el director executiu de l'organització a Espanya, David Martínez.
Pel que fa als visats i permisos de residència, Martínez, advocat de formació, assegura que "s'apliquen uns controls ordinaris a un tipus de permisos que requereix controls extraordinaris", degut als riscos d'irregularitats que comporten els permisos i visats 'golden'. "Idealment, s'haurien d'eradicar aquests visats, però si no cal almenys un marc normatiu per a la lluita contra el blanqueig i la corrupció, perquè si no les directives contra el blanqueig queden insuficients davant d'aquests visats", afegeix.
El control de l'origen dels diners va a càrrec dels bancs, ja que l'estat espanyol només demana que el sol·licitant no tingui antecedents penals. "Els bancs se centren molt en el blanqueig de capitals, però s'obren finestres a altres pràctiques com l'evasió fiscal o el frau", alerta Martínez. El cas de l'expresident Enrique Peña-Nieto, a qui el govern va reconèixer haver concedit un visat d'inversor a Espanya malgrat tenir investigacions obertes a Mèxic per blanqueig, és fins ara el més polèmic i representatiu dels riscos que comporta.
Una altra de les condicions qüestionades per Transparència Internacional és el silenci administratiu, que en el cas dels permisos de residència golden és positiu. És a dir, es tracta de l'únic permís de residència en el qual, si l'estat no respon, n'autoritza la residència. Entre 2017 i 2022, 484 de les autoritzacions de residència concedides a inversors van ser-ho per silenci administratiu.
Amb la retirada de Portugal i Irlanda, tot i que d'altres països encara mantenen visat i permís de residència 'golden', Espanya és dels pocs que encara l'afavoreixen per comprar casa, juntament amb Grècia, Bulgària i Malta.