Poc després que arrenqués la invasió russa a Ucraïna, el ministre d'Exteriors, José Luis Albares, va anunciar que Espanya suspenia la concessió de golden visa, que permet viure al país a canvi d'inversions empresarials o immobiliària, a ciutadans russos. Tanmateix, Espanya va seguir i continua concedint el permís equivalent, és a dir, el que es demana des de terra espanyol i tramita el ministeri de Seguretat Social i Migracions pel mateix motiu, tal com va explicar el mes de febrer passat ON ECONOMIA i com ha reconegut per fi el govern espanyol. Ho ha fet, després de donar evasives al seu dia a aquest mitjà, en resposta a la Comissió Europea després d'una pregunta de l'eurodiputada independent de les llistes de Junts Clara Ponsatí.
Segons la resposta de la Comissió, "Espanya ha explicat que no hi ha bases legals al país per rebutjar una petició d'aquest tipus de permisos basant-se només en la nacionalitat, tret que correspongui a persones que són en la llista de sancions de la Unió Europea." "Espanya ha aclarit que encara que els visats per a inversors per als nacionals russos ha estat suspesa, aquesta suspensió no s'aplica a permisos de residència per a inversors", resa la resposta de la Comissió Europea. Encara que el ministeri de Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, va reconèixer que el govern espanyol (la decisió implica el seu ministeri, el d'Economia i el d'Exteriors) "estudiarà" deixar de concedir aquests permisos, poc després va assegurar que "no és un assumpte prioritari".
La Comissió aclareix en la seva resposta que les seves recomanacions de retirada de visats "han de complir amb el principi de proporcionalitat, drets fonamentals i la llei nacional", per la qual cosa sense entrar a valorar específicament la mesura es desmarca d'un qüestionament sever com sí que va fer amb relació a les golden visa.
La diferència entre la golden visa i el permís per a inversors és bàsicament el país des d'on se sol·licita i l'entitat que el gestiona. El visat se sol·licitava en un consolat (en aquest cas el rus) i dona permís per entrar al país, mentre que el permís es demana ja en territori espanyol. El requisit i el permís de residència és el mateix i es concedeix a canvi d'inversions de mig milió d'euros en el cas dels habitatges o propietats immobiliàries o d'un milió d'euros si és una inversió o accions en empreses o banc espanyol. Portugal, Irlanda i el Regne Unit van deixar de concedir-ho en els últims anys pels diversos recels que comporta i que van portar de fet a la mateixa Comissió Europea a recomanar la seva eliminació perquè suposava una discriminació econòmica per a ciutadans extracomunitaris.
Un visat en retirada
Portugal va al·ludir a un encariment de l'habitatge a causa d'aquestes inversions a canvi de permís de residència, mentre que el Regne Unit investigava possibles vincles de les inversions amb la corrupció. Aquest risc és, a part de la discriminació, un altre dels apuntats per la Comissió Europea o Transparència Internacional relacionat amb aquests visats: encara que els bancs rastregen l'origen dels diners i els països demanen certificat d'antecedents penals, el control és limitat i les possibilitats que els inversors estrangers estiguin vinculats a màfies o a la corrupció existeixen.
Espanya no informa públicament, a diferència del que fa anualment per exemple amb la concessió d'asil, de la quantitat de permisos i visats golden que atorga cada any i de les seves nacionalitats. Tampoc no té una estadística accessible unificada dels dos ministeris, per la qual cosa cal preguntar per separat a cada un d'ells, una falta de transparència que ha estat denunciada per l'ONG Transparència Internacional i que dificulta conèixer bé les dades i entendre la diferència entre permisos i visats.
A través del portal de transparència, el ministeri de Seguretat Social i Migracions va reconèixer que 17.792 ciutadans extracomunitaris (4.414 d'ells russos, segon país més representat després de la Xina) van rebre aquest permís entre 2013 i 2022 i van aportar 13.000 milions d'euros al mercat immobiliari, mentre que el ministeri d'Exteriors va xifrar en 5.409 els ciutadans que van obtenir el visat, però no va informar de les xifres d'inversió. Tan sols de ciutadans russos, Espanya va rebre 3.400 milions pels permisos golden entre 2017 i 2022.
O sigui, que a la pràctica, encara que Espanya suspengués el programa de golden visa, la majoria de permisos daurats es van concedir ja a terra espanyol, per la qual cosa n'hi ha prou amb viatjar a Espanya com a turista o com a estudiant per optar a la possibilitat de tenir permís de residència a Espanya i possibilitat de viatjar per l'espai Schengen a canvi d'un bon grapat d'euros, que contrasta amb les dificultats que tenen per entrar en el sistema que no compten amb privilegis econòmics.
Venda de visats al Carib
El mes d'octubre passat, una investigació de The Guardian va revelar la possible venda de golden visa a Dominica, un país del Carib els ciutadans del qual estan exempts de visat per viatjar per la Unió Europea per un acord bilateral. A canvi de diners, l'estat caribeny hauria venut la ciutadania a un exespia afganès, un milionari turc condemnat per frau i un excoronel de Muammar Al Gaddafi, entre d'altres. A més de Dominica, uns altres quatre estats haurien venut un total de 88.000 visats a ciutadans iranians, xinesos i russos, segons va denunciar la Unió Europea donant validesa a aquesta publicació. La UE va demanar de reforçar el control d'aquests visats qüestionats allà on s'atorguen.
La Comissió Europea va fer un informe l'any 2019 molt crític amb aquest tipus de permisos i va demanar que "es deroguin immediatament tots els règims de ciutadania per a inversors existents". Didier Reynders, comissari de Justícia i Consumidors, va afirmar que "els valors europeus no estan en venda". "Considerem que la venda de la ciutadania a través de passaports daurats és il·legal conformement al Dret de la UE i planteja greus riscos per a la nostra seguretat. Obre la porta a la corrupció, el blanqueig de capitals i l'elusió fiscal. Tots els estats membres afectats han de posar fi immediatament als seus règims de ciutadania per a inversors", va culminar.