A Espanya es van generar 89,5 milions de tones de residus durant l'any 2022, una reducció de 9,5 milions en un sol any (10%) i 26 milions (22%) des de 2019, abans de la pandèmia, segons ha revelat l'INE aquest dimarts. A més, continua avançant el nivell de residus que són "recuperats": el passat 2022, últimes dades disponibles, el 55% de la totalitat dels residus generats a Espanya van ser recuperats -gairebé 49 milions de tones-, davant el 42% que es va reciclar en 2019 -49 milions de tones sobre els 115,9 milions de residus generats aquell any.

De les 40,6 milions de tones restants, alguna cosa més d'un terç va als abocadors i un altre 3,4% s'incinera, per la qual cosa no té cap tractament mediambiental. L'últim 7,3% està en un punt intermedi, ja que s'utilitza per a operació de farcit per tapar àrees excavades com a mines o graveras; recultivo; recuperació de pendents (terraplenat); seguretat o feines de paisatgisme. Es tracta d'utilitzar determinats residus que substitueixin a altres materials no considerats residus. A aquest finalitat es van destinar el 2022, 6,4 milions de tones -cap de perillosa- procedent d'obres de construcció.

Perillosos i no perillosos

De les gairebé 90 milions de tones de residus que s'han generat en un any, la gran majoria són "no perillosos", segons les dades de l'INE, però 2,44 milions sí ho són. El pes d'aquests últims ha augmentat considerablement sobre el conjunt, ja que si l'últim any abans de la pandèmia va suposar el 0,2% del total dels desaprofitaments produïts per la societat espanyola, tres anys després havia aixecat el 2,7%. Tanmateix, aquest augment no es deu a un creixement exponencial de la creació de residus "perillosos", es deu que s'ha mantingut als mateixos nivells de 2019. De fet, s'ha incrementat ligueramente el 2020 i el 2021

La part positiva és que la majoria dels residus perills són reciclats cada any, un 68% el 2022, davant el 54,3% dels "no perillosos", encara que el percentatge de recuperació està lleugerament per sota de 2019. L'INE aclareix que entre les operacions de recuperació de residus s'inclouen les de regeneració, reciclatge i compostatge i s'exclouen les operacions de farcit o de recuperació energètica.

Els domèstics, sense reciclar

La gran majoria de les 90 milions tones s'hi han generats en activitats humanes lligades a processos productius. Així, els residus domèstics van sumar el 2022 prop de 4,9 milions, tot just el 5% del total, i el seu reciclatge és dels més baixos de l'espectre de residus, el 8,1%, encara que puja dos punts respecte a 2021. La resta va a l'abocador i a les incineradores. També es pot atribuir a l'activitat domèstics, almenys en part, els residus animals i de productes alimentaris barrejats, 1,1 milions de tones, encara que 9 de cada 10 tones sí que són processades.

El vidre va generar 1,1 milions de tones, reciclatge gairebé en la seva totalitat; el paper i cartró 3,8 milions, igualment recuperat en la seva totalitat i el plàstic va generar alguna cosa menys d'un milió de tones. En aquest cas, la recuperació és menor, del 70% i del 30%, les dues terceres parts acaben en abocadors i l'altra, es crema.

Per volum, la construcció és amb diferència l'activitat humana que més rebutjos genera a Espanya, gairebé 40 milions de tones a l'any, gairebé la meitat del total, de les que es queden sense reciclar gairebé 11 milions. Els residus de "separació" -electrodomèstics i equips informàtics- són, amb 17 milions, el segon en volum, de les que es recicla tan sols el 18% i el tercer gran bloc sota els residus metàl·lics, amb 8,6 milions de tones, reciclades en la seva totalitat.

A més dels domèstics, els menys tractats són els llots secs industrials (12%) i els líquids (38%); els residus generats en els processos de reciclatge -gairebé un milió de tones- (12,5

Residus per habitant

Encara que poc, els espanyols han reduït alguna cosa la seva generació de residus, de 482,7 quilograms per habitant i any el 2021 a 482 kg, encara que els resultats difereixen notablement per comunitats autònomes amb grans variacions d'un any per a l'altre. La recuperació del turisme el 2022 davant un 2021 limitat per restriccions de mobilitat, ha aixecat als primers llocs|parades als territoris amb més dependència d'aquesta activitat econòmica.

Balears es col·loca com la major generadora de residus per habitant i any, 662 quilograms, una posició que ja va ostentar l'any anterior, però que consolida en créixer un 54% en un sol any. Canàries, amb un increment, es col·loca com la segona, amb 573 kg i Andalusia, que va augmentar un 4,4% la generació de residus, és la tercera, amb 560 kg. Entre els descensos més grans, els càntabres han generat 60 kg menys a l'any, amb 510 quilos en total; els murcians redueixen els seus rebutjos un 38% (521 kg), i els extremenys, un 32% (427 kg).

Cada resident a Catalunya ha generat de mitjana 445 kg el 2022, un 10% menys que l'any anterior, i es col·loca per sota de la mitjana nacional. La menor generació de residus es va registrar en La Rioja (403 kg), seguida de Madrid (406 kg) -que perd l'últim lloc obtingut el 2021 en incrementar els residus un 15%- i el País Basc (415 kg).