L'any que ve, Espanya aconseguirà rebaixar el desequilibri dels seus comptes públics per sota del llindar del 3%, quan el dèficit se situarà en el 2,957% del PIB, davant el 3,921% estimat pel Fons Monetari Internacional (FMI) per al 2023, segons les dades actualitzades de la institució internacional.

D'aquesta manera, compliria el límit d'aquests mateixos tres punts de PIB que s'estableixen a les regles fiscals que tornaran a estar actives a partir de gener. Per la qual cosa Espanya no es veuria obligada a estar sota la tutela de la UE per a rebaixar el seu dèficit. Tanmateix, a mitjà termini, les projeccions de l'FMI contemplen que el dèficit d'Espanya es mantindrà entorn del 3,4% del PIB durant la resta d'exercicis de l'horitzó temporal de les seves projeccions macroeconòmiques, que abasta fins al 2028.

Quant al deute públic, l'organisme dirigit per Kristalina Georgieva espera que tanqui el curs present al 107,3% del PIB, davant el 111,6% del 2022, que es continuï reduint els anys següents, fins al 104,7% el 2024 i fins al 103,9% un any després, i que es mantinguin al voltant del 103,8% fins al 2028.

Al seu informe 'Perspectiva Econòmica Mundial', presentat aquest dimarts a Marràqueix, l'FMI manté Espanya com la gran economia desenvolupada que més creixerà enguany i l'any que ve, amb una expansió del 2,5% i del 1,7%, respectivament.

Expansió de l'economia per sobre de la zona euro els pròxims anys

A més llarg termini, les previsions de l'entitat estimen una expansió de l'economia espanyola del 2,1% el 2025 i de l'1,8% el 2026, mentre que un any després el creixement del PIB serà de l'1,7%, i de l'1,6% a l'últim any de la projecció.

Així doncs, l'economia espanyola continuarà creixent durant els pròxims anys per sobre de la mitjana de la zona euro, per a la qual l'FMI contempla una expansió del 0,7% enguany i de l'1,2% l'any que ve, amb un creixement de l'1,8% el 2025 i de l'1,7% el 2026, mentre que per al 2027 i 2028 anticipa una expansió de l'1,5% i l'1,3%, respectivament.

El creixement de l'economia espanyola permetrà continuar reduint la taxa d'atur, la més alta entre els països de l'euro, que se situarà a l'11,8% el 2023, davant el 12,9% de l'any passat, passarà a l'11,3% el 2024 i s'establirà al voltant de l'11,1% els exercicis següents.

En aquest sentit, les projeccions de l'FMI contemplen que la xifra d'ocupats a Espanya continuarà augmentant enguany i l'any que ve, únics per als quals hi ha dades, quan la mètrica assolirà els 20,73 milions el 2023 i el rècord de 20,93 milions el 2024, amb la qual cosa se superarà el màxim de 20,58 milions d'ocupats aconseguit el 2007.

Inflació del 3,5% enguany

D'altra banda, l'FMI preveu que la taxa d'inflació tancarà enguany amb una mitjana del 3,5%, però repuntarà al 3,9% el pròxim exercici, moment a partir del qual l'increment de preus es moderarà, fins al 2,1% el 2025 i entorn de l'1,7% els anys següents.

D'aquesta manera, la taxa d'inflació a Espanya, que enguany serà molt inferior a la mitjana del 5,5% estimada per a l'eurozona, l'any vinent superarà la dels Vint, estimada al 3,2%, i s'hi igualarà l'any 2025 al 2,1%. A partir d'aquesta data, el pronòstic de l'FMI per a la inflació de la zona euro anticipa una taxa del 2% el 2026 i de l'1,9% el 2027 i 2028.