Espanya va assolir el 2023 un producte interior brut (PIB) per càpita expressat en estàndards de poder adquisitiu equivalent al 89% de la mesura de la UE (100), després de reduir la bretxa respecte dels Vint-i-set en tres punts percentuals en relació amb la situació de 2022, tot i que encara per sota del nivell del 91% corresponent al 2019, últim any abans de l'impacte de la pandèmia de la covid-19.
Segons les dades d'Eurostat, Espanya seria el setzè país de la UE tenint en compte el criteri del producte interior brut (PIB) per càpita expressat en estàndards de poder adquisitiu, un 11% per sota de la mitjana dels Vint-i-set i un 15% de l'estimat per a l'eurozona.
Malgrat la millora gradual en els últims anys, després d'haver arribat a caure al 83% el 2020, Espanya seguiria per sota del nivell del 91% del 2019, abans de la pandèmia, i molt lluny del 105% del màxim registrat el 2006, abans de la crisi financera mundial. De fet, entre 2002 i 2009, Espanya va aconseguir mantenir un nivell de renda en funció del poder adquisitiu per sobre de la mitjana de la UE.
L'agència estadística comunitària destaca les "diferències substancials" observades el 2023 entre els països de la UE, ja que Luxemburg i Irlanda van tenir els nivells més alts (140% i 112% per sobre de la mitjana de la UE, respectivament), molt per davant dels Països Baixos (30% per sobre de la mitjana de la UE), Dinamarca (+28%) i Àustria (+23%). Al contrari, Bulgària va registrar el PIB per càpita més baix, un 36% per sota de la mitjana de la UE, seguida de Grècia (-33%) i Letònia (-29%).
En la seva anàlisi, Eurostat adverteix que Luxemburg deu en part el seu elevat nivell de renda per càpita a la gran proporció de treballadors transfronterers en l'ocupació total, que contribueixen al PIB, però no es tenen en compte com a part de la població resident a l'hora de calcular el PIB per càpita.
Així mateix, en el cas d'Irlanda apunta que l'alt nivell de PIB per càpita pot explicar-se en part per la presència de grans multinacionals propietàries de propietat intel·lectual, l'activitat de les quals contribueix al PIB, encara que una gran part dels ingressos obtinguts es retorna als propietaris finals de les empreses a l'estranger.