A Europa hi ha 2,6 milions de persones que porten més de quatre anys apuntats a les oficines d'atur sense poder tornar al mercat de treball. Doncs bé, un de cada cinc d'aquests europeus resideix a Espanya (585.000), segons ha denunciat aquest dimecres la patronal de les Empreses de Treball Temporal (Asempleo) que apunta que només Itàlia supera a Espanya en tan preocupant rècord. Però si el volum és aclaparador, també ho és el percentatge, ja que el 20,5% dels aturats espanyols és un aturat de "molt llarga durada" -més de quatre anys sense treballar-, segons un informe elaborat per la patronal de les ETT a partir de les dades d'Eurostat.
Un problema laboral i econòmic, però també personal i social. L'associació d'Agències d'Ocupació i Empreses de Treball Temporal (Asempleo) subratlla com aquestes persones enfronten problemes greus que afecten tant la seva situació econòmica com el seu benestar psicològic i social, mentre corren el risc de quedar expulsades del mercat de treball. Andreu Cruañas, president d'Asempleo, assenyala a ON ECONOMIA que en l'estadística d'Eurostat -que no es recull en l'EPA de l'INE- no estan tots els que són, ja que només apareixen els que diuen estar buscant feina, però n'hi ha altres que són fora, perquè han deixat de buscar feina pel desànim.
E, incideix, en les dificultats de recol·locació d'un col·lectiu, que a partir de l'any i mig d'atur, perd les seves habilitats professionals. "Després de quatre anys anés del mercat laboral, és probable que les habilitats del treballador hagin quedat obsoletes, especialment en sectors on la tecnologia i les metodologies canvien ràpidament. La falta d'accés a formació contínua i l'absència d'experiència recent dificulten l'adaptació a les noves tecnologies o a l'adquisició d'habilitats i competències professionals més actuals, el que redueix considerablement les seves oportunitats d'aconseguir una ocupació", explica el responsable d'Asempleo.
Espanya, malparada
Les xifres d'Eurostat no mostren una fotografia gaire positiva dels aturats de gaire llarga durada a Espanya, com en gairebé cap paràmetre relacionat amb el mercat laboral. Com assenyalen en la patronal de les ETT, Espanya se situa al capdavant, juntament amb Itàlia, en atur de quatre i més anys de durada, sent ambdós països els únics que encara superen el mig milió d'aturats en aquesta situació. Segons les dades d'Eurostat, a Espanya hi ha 585.000 persones (de 15 a 74 anys, segons les dades que maneja l'estadística europea) que busquen feina des de fa quatre anys sense èxit. A Itàlia s'eleven a prop de 700.000 i, conjuntament, els dos països mediterranis acumulen el 40% d'aquest col·lectiu de difícil ocupabilitat. Els següents països són França, 231.000 persones; Alemanya, 221.000, i Grècia, 191.000.
Alguna cosa millora la situació per a Espanya si es compara en termes percentuals, ja que els "very long-term unemployment" suposen el 20,5% del total d'aturats, per darrere d'Eslovaquía (gairebé un 50%, però en persones, només 4.000), Itàlia (38%), Grècia (35% i 191.000 treballadors), Bulgària (32,6% i 47.000 aturats) i Bèlgica (24%, 74.000 treballadors). Portugal té una taxa molt similar a l'espanyola, el 20%. A la mitjana de la UE, el percentatge és del 19%. Per sota del 10% estan França, Àustria, Polònia, Holanda i Suècia. Tanmateix, és un trist consol, ja que la reducció del percentatge s'explica per l'alta taxa d'atur d'Espanya, la més alta de la Unió Europea, i no perquè hi hagi pocs treballadors en aquesta situació d'atur extrem. En definitiva, l'atur és un fenomen molt lligat a l'edat a molts països comunitaris, la qual cosa suposa un atur estructural, de difícil resolució; mentre que a Espanya, l'atur afecta de forma horitzontal totes les edats. El que explica, que els aturats de llarga durada suposin a Espanya el 35%, molt similar a la mitjana de la UE.
En la part positiva de la balança, hi ha la forta disminució dels treballadors amb més de 4 anys de recerca d'ocupació. En dos anys, s'ha reduït en 213.000 persones, un 26,7%, molt superior a la retallada a Itàlia, de 154.000 treballadors, un 18% del que tenien en el primer trimestre de 2022. Un descens que s'ha consolidat l'últim any, ja que en els últims dotze mesos han abandonat l'atur de molt llarga durada 110.000 persones, el 16% dels que hi havia el març de l'any passat. El que no implica que tots ells hagin trobat feina: molts s'han jubilat o, simplement, han abandonat l'activitat en abandonar la recerca d'ocupació.
Perfil a Espanya
El perfil de l'aturat de molt llarga durada a Espanya és una persona que sol trobar-se en un rang d'edat superior als 45 anys, que els fa més vulnerables a la discriminació per edat en els processos de selecció no professionalitzats i que, per tant, està molt més allunyat de la digitalització que un perfil més jove. A més, més de la meitat, el 57,1%, són dones, assenyala l'estudi d'Asempleo. Una combinació explosiva, majors i dones, segons apunta Cruañas.
Asempleo planteja un pla de xoc amb mesures que incloguin la diagnosi i orientació, fins a l'acompanyament actiu d'aquestes persones, passant per accions de formació dissenyades per a la ràpida reinserció en el mercat de treball d'aquestes dones que tenen més risc d'exclusió laboral. Sense oblidar els estímuls fiscals i d'ajuts directes en les primeres fases del procés.
El Ministeri de Treball ha creat un pla específic de 3 anys, amb una dotació de 630 milions d'euros en polítiques actives d'ocupació destinada a majors de 52 anys. Uns plans que s'aplicaran en les 17 comunitats autònomes, algunes de les quals, com Catalunya, compta a més amb els seus propis plans de xoc per a aquest col·lectiu.