Europa tanca febrer amb una lleugera caiguda de la inflació d'una dècima respecte a l'anterior mes. El Vell Continent manté una taxa de l'IPC del 8,5% l'acabat de finalitzar més, una dada que, malgrat haver decrescut en els paràmetres intermensuals, continua sent elevada i dista de l'objectiu que manté el Banc Central Europeu. En les mateixes dades, les quals ha publicat aquest dijous Eurostat, l'oficina comunitària estadística, es pot veure com Espanya continua sent una de les nacions europees amb la menor taxa d'inflació, malgrat que aquesta està sorprenent el mercat en els últims mesos.

Europa, com el país ibèric, està patint el repunt dels preus energètics, a més dels sobrecostos dels aliments, que continuen sent una altra de les assignatures pendents tant de la comunitat europea com del Govern d'Espanya. Sigui com fos, la nació ibèrica s'assenta, novament, al podi dels països amb la inflació més baixa de la Unió Europea (6,1%), per darrere de Bèlgica (5,5%) i de Luxemburg (4,8%). Malgrat que el temor per veure uns preus més desbocats de la qual cosa ho són actualment han anat in crescendo, la realitat és que Espanya continua tenint uns nivells d'IPC positius respecte als seus veïns europeus. Això no impedeix que els costos continuïn sent inassumibles per a gran part de la societat.

Quant als nivells d'inflació de la zona europea, l'IPC acaba de firmar un nou descens, sent aquest el quart mes consecutiu en què l'índex de preus decau a escala intermensual. Amb la caiguda fins al 8,5% actual, la inflació d'Europa cau fins al nivell més baix des de maig de 2022.

L'energia i els aliments frescos mantenen la inflació a Europa

Com ocorre a Espanya, Europa continua notant l'efecte dels elevats preus de l'energia i dels aliments frescos. En el cas dels sobrecostos energètics, aquests han decrescut fins al 13,7% des del 18,9% que mantenia al gener. La resposta es troba en el menor consum del gas, afavorit per unes temperatures no tan fredes com les vistes en el mateix període en anys anteriors, a més de per la diversificació del consum energètic. Per la seva part, el preu dels aliments frescos segueix sent el llast i un altre dels factors principals que expliquen l'elevada inflació. Tal com exposa Eurostar, al febrer, els preus dels aliments frescos van créixer fins al 13,6% des de l'11,3% que marcaven el gener passat.

Quant al nivell de la inflació subjacent, aquesta ha despuntat fins al 5,6% des del 5,3% marcat al gener, sent la cota més elevada en la sèrie històrica. I és aquest apartat el que pot incitar al Banc Central Europeu a portar pujades de tipus de 50 punts bàsics durant més temps. La institució liderada per Christine Lagarde defensa la idea de continuar elevant les taxes d'interès fins a veure com l'IPC se situa sobre el 2%. La presidenta del BCE ha explicat aquest matí en una entrevista en Antena 3 que el banc central "té tota la raó per creure que tindrem altres pujades del 0,50% en la pròxima reunió de març i això és perquè tenim la inflació massa alta".

El BCE defensa noves pujades de tipus d'interès

Lagarde defensa que les pujades de tipus són "l'eina més eficient" que el BCE pot utilitzar per rebaixar la inflació. Així, la màxima mandatària de l'organisme monetari ha datat per a 2025 l'any en què l'IPC de l'eurozona tornarà a estar sobre el 2% desitjat. Atenent les paraules de presidenta, sembla clar que els pròxims exercicis no seran senzills des del punt de vista monetari. De moment, el mercat, ni tampoc l'executiva francesa, no veu el moment en què el BCE rebaixi el ritme de les pujades de tipus. Ara com ara, les taxes d'interès se situen sobre el 3%, el nivell més elevat dels últims 14 anys, i les previsions apunten que en els mesos vinents veurem un enduriment monetari molt més gran, sobretot si la institució amb seu a Frankfurt veu una caiguda de l'IPC fins al 2% a dos anys vesteixi.

"Farem tot el que sigui necessari perquè la inflació retorni fins al 2%", ha estat el missatge de Lagarde, que en nombroses ocasions ha destacat que la posició del BCE és la d'equilibrar els preus i que això és el que farà. A més d'això, la presidenta de la institució va remarcar el passat 15 de febrer que "l'economia continuarà feble", defensant la idea que el BCE torni a elevar els tipus en 50 punts bàsics, com ja va fer en la reunió del febrer passat.

Sigui com fos, sembla que, encara que mínimament, l'enduriment monetari va donant senyals baixistes sobre l'IPC general. La inflació es manté sobre el 8,5%, un nivell llunyà al buscat pel BCE, mentre que, a Espanya, l'IPC s'assenta sobre el 6,1%, sent el tercer país de la Unió Europea amb l'esmentat índex més baix.