La rebaixa de l'IVA de la llum, la pujada de les pensions o la reforma del subsidi d'atur aprovades pel Govern en les últimes setmanes de 2023 es troben en l'aire davant de la negativa de Junts de donar suport a la convalidació dels decrets que inclouen aquestes mesures. El Congrés dels Diputats afronta aquest dimecres una votació decisiva, que podria portar greus conseqüències econòmiques, per la qual cosa els grups esgoten les negociacions. Aquestes són algunes claus, segons recull Efe. El Govern ha xifrat 5.350 milions, els diners que s'estalviaran els ciutadans amb les mesures intiinflación.

Què es debat en el Congrés?

Decret antiinflació. El Congrés debat tres reials decrets llei aprovats al desembre: un amb el vuitè paquet de mesures per combatre els efectes de la inflació, un altre amb la reforma del subsidi d'atur i una norma òmnibus amb les reformes pendents compromeses en el Pla de Recuperació. El paquet antiinflació inclou, entre altres mesures, la gratuïtat del Rodalies i els trens de mitja distància, la rebaixa del 30% del transport urbà i interurbà, la rebaixa de l'IVA de la llum i el gas al 10% (en aquest últim cas, només el primer trimestre) i l'IVA zero per als aliments bàsics.

També la pujada de les pensions contributives en un 3,8%, l'eliminació de les comissions per retirada d'efectiu en finestreta per a majors de 65 anys o l'extensió de la prohibició dels desnonaments per a llars vulnerables, així com l'ampliació en un any de l'impost sobre les grans fortunes i dels gravàmens sobre banca i energètiques.

Reforma el subsidi d'atur, que s'amplia a col·lectius fins ara exempts, com els menors de 45 anys sense càrregues familiars, i s'eleva de 480 euros a 570 euros en els primers sis mesos i a 540 euros els sis següents, compatibles amb el treball durant els primers 180 dies. A més, es permet a tots els treballadors gaudir de forma acumulada del permís de lactància i s'introdueix la prevalença dels convenis autonòmics sobre els estatals.

Decret òmnibus recull les reformes pendents per accedir al quart tram dels fons europeus, relatives a la justícia, el règim local, el mecenatge i, en matèria econòmica, el contingut de la llei de funció pública, que va decaure amb la convocatòria electoral, la qual cosa inclou la introducció de l'avaluació de l'acompliment dels funcionaris.

Què passa si decauen els decrets?

Totes aquestes mesures estan ja en vigor perquè s'inclouen reials decrets llei publicats en el BOE, però per continuar tenint validesa necessiten ser convalidades al Congrés dels Diputats. En cas de no ser així, els decrets i el seu contingut decauran. Això implica que les Rodalies deixarà de ser gratuït, el transport urbà deixarà d'estar subvencionat i l'IVA de la llum i el gas pujarà el 21%; el dels aliments bàsics, com el pa, al 4%, i el de pastes i olis, al 10%.

Els bancs podran tornar a cobrar als grans per treure diners en finestreta i quedarà en suspens la pujada de les pensions. No hi hauria un efecte immediat per als perceptors del subsidi d'atur, perquè el gruix de la reforma no entra en vigor fins al juny.

Igualment, decauria l'impost sobre les grans fortunes i els gravàmens sobre banca i energètiques, amb la consegüent pèrdua d'ingressos, el que també suposaria que la riquesa tornaria a estar exempta de tributació en les comunitats que tenen bonificat l'impost sobre el patrimoni. En retirar les reformes de la justícia, el subsidi d'atur o la funció pública es posaria en risc la recepció de 10.000 milions de fons europeus que estaven lligats a aquestes fites.

Com afectaria els comptes públics?

El cost del paquet antiinflació és de 5.350 milions, segons el Govern, i per això en principi la seva retirada és positiva per als comptes públics, encara que no s'ha detallat l'impacte de cada mesura. Els gravàmens sobre banca i energètiques i l'impost sobre les grans fortunes van recaptar el seu primer any en vigor 3.528 milions d'euros, que es perdrien amb la seva desaparició.

Però alhora es reduiria la despesa derivada dels ajuts al transport (uns 1.360 milions, segons el pla pressupostari) o les rebaixes de l'IVA del gas, la llum i els aliments (uns 4.500 milions el 2023, segons l'AIReF, encara que el 2024 la quantitat seria inferior perquè es bonificaria encara menys), i dependrà també de si els preus continuen baixant. A això caldria sumar l'eventual pèrdua de 10.000 milions de fons europeus per no complir les fites del Pla de Recuperació, encara que això dependria de l'avaluació de la Comissió Europea.

Per què estan en risc els decrets?

Junts es nega a donar suport als decrets en considerar que la reforma judicial posa en risc l'aplicació de l'amnistia i també Podemos posa en dubte el seu suport a la reforma del subsidi d'atur i el paquet antiinflació. Sense els seus vots, el Govern no compta amb prou majoria per convalidar els decrets.

Està perduda la votació?

La vicepresidenta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, es mostrava aquest dilluns confiada que s'aconseguirà un acord per tirar endavant els decrets, encara que es desconeix què s'està negociant. De moment ja compta amb el suport de PSOE, Sumar, ERC, PNB, Bildu i Coalició Canària. Junts ha demanat la retirada dels tres decrets i que es negociïn abans de presentar-los de nou. Entre les seves reclamacions figuren retirar els articles de la reforma judicial que creu que afectarien l'amnistia, beneficis fiscals perquè les empreses tornin a Catalunya i sancions per a les quals no ho facin.

Les exigències de Podemos per donar suport a la reforma del subsidi impliquen retirar les retallades en la cotització i per al paquet antiinflació i per limitar al 2% la pujada del preu dels lloguers i dels aliments a les grans superfícies. En paral·lel a la negociació amb els seus socis d'investidura, el Govern ha iniciat contactes amb el PP amb la intenció d'obtenir el seu suport, encara que el principal grup de l'oposició només ha ofert la seva abstenció a canvi de deflactar l'IRPF per a ingressos inferiors a 40.000 euros, baixar l'IVA de la carn, el peix i les conserves i mantenir l'IVA de la llum i el gas en el 5%.